La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dijous 18 de durant l'any
1ª Lectura (Nm 20,1-13): En aquells dies, tota la comunitat del poble d'Israel arribà al desert de Sin i s'estacionaren a Cadés. Allà morí Maria i va ser-hi enterrada. Com que no hi havia aigua, el poble, reunit davant Moisès i Aharon, acusava Moisès i li deia: «Tant de bo que també nosaltres haguéssim mort quan van morir a la presència del Senyor els nostres germans! Per què heu portat la comunitat del Senyor en aquest desert, on morirem tant nosaltres com el nostre bestiar? Per què ens vau treure d'Egipte, si ens havíeu de portar en un indret tan dolent com aquest? No és terra de sembrats, ni de figueres, ni de vinyes, ni de magraners. No hi ha ni aigua per a beure».

Moisès i Aharon deixaren la comunitat reunida, anaren a l'entrada de la tenda de l'aplec i es prosternaren amb el front fins a terra. Llavors aparegué la glòria del Senyor, i el Senyor digué a Moisès: «Pren la vara i, juntament amb Aharon, el teu germà, reuneix tota la comunitat del poble. Després digueu a la roca que doni aigua. Així faràs sortir aigua de la roca per a tota la comunitat del poble, perquè beguin ells i el seu bestiar». Moisès, complint el que el Senyor li manava, prengué la vara guardada a la presència del Senyor. Després, ell i Aharon reuniren tota la comunitat davant la roca, i Moisès digué: «Escolteu, gent rebel! Us farem sortir aigua d'aquesta roca?». Moisès aixecà el braç, donà dos cops a la roca amb la seva vara, i en sortí aigua abundant. Tota la comunitat del poble i el seu bestiar pogué satisfer la set.

Però el Senyor digué a Moisès i a Aharon: «Vosaltres no em crèieu capaç d'honorar la meva santedat en presència del poble d'Israel: per això no fareu entrar la comunitat d'aquest poble al país que jo els he donat». Aquesta font és l'aigua de Meribà, on els israelites acusaren el Senyor, i ell honorà la seva santedat.
Salm responsorial: 94
R/. Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor: «No enduriu els vostres cors».
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens salva; presentem-nos davant seu a lloar-lo, aclamem-lo amb els nostres cants.

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo, agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat; ell és el nostre Déu, i nosaltres som el poble que ell pastura, el ramat que ell mateix guia.

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: «No enduriu els cors com a Meribà, com el dia de Massà, en el desert, quan van posar-me a prova els vostres pares, i em temptaren, tot i haver vist les meves obres».
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 16,18): Al·leluia. Tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 16,13-23): En aquells dies, havent arribat Jesús a la regió de Cesarea de Filip, preguntava als seus deixebles, dient: «Qui diuen els homes que és el Fill de l’home?». Ells respongueren: «Uns que Joan Baptista, d’altres que Elies, uns altres que Jeremies o un dels profetes». Els diu: «I vosaltres, qui dieu que soc jo?». I responent Simó Pere, li diu: «Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu». I responent Jesús, li diu: «Benaurat ets, Simó Barjona, perquè no t’ha revelat això ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare, que està en els cels. I jo et dic que tu ets Pere, i damunt aquesta pedra edificaré la meva Església; i les portes de l’infern no prevaldran contra ella. Et donaré les claus del regne dels cels, i tot allò que lligaràs a la terra serà lligat als cels, i tot allò que deslligaràs a la terra serà deslligat als cels». Llavors ordenà als deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Crist.

Des d’aleshores començà Jesús a manifestar als seus deixebles que convenia que ell anés a Jerusalem, i patís moltes coses de part dels ancians i dels grans sacerdots i dels escribes, i que fos mort, i que al tercer dia ressuscités. I prenent-lo a part Pere, començà a increpar-lo, dient: «Lluny de tu això, Senyor! No et succeirà tal cosa». Però ell, adreçant-se a Pere, li digué: «Ves-te’n del meu davant, Satanàs! M’ets escàndol, perquè no trobes el gust de les coses de Déu sinó de les dels homes».

© Albada Editorial / evangeli.net

«No trobes el gust de les coses de Déu sinó de les dels homes»

Mn. Joaquim MESEGUER García (Rubí, Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús proclama afortunat Pere per la seva encertada declaració de fe: «I responent Simó Pere, li diu: ‘Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu’. I responent Jesús, li diu: ‘Benaurat ets, Simó Barjona, perquè no t’ha revelat això ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare, que està en els cels’» (Mt 16,16-17). En aquesta felicitació Jesús promet a Pere el primat en la seva Església; però poc després li fa una reconvenció per manifestar una idea massa humana i equivocada del Messies: «I prenent-lo a part Pere, començà a increpar-lo, dient: ‘Lluny de tu això, Senyor! No et succeirà tal cosa’. Però ell, adreçant-se a Pere, li digué: ‘Ves-te’n del meu davant, Satanàs! M’ets escàndol, perquè no trobes el gust de les coses de Déu sinó de les dels homes’» (Mt 16,22-23).

Hem d'agrair als evangelistes que ens presentin els primers deixebles de Jesús tal com eren: no uns personatges idealitzats, sinó gent de carn i ossos, com nosaltres, amb llurs virtuts i defectes; això ens els fa propers i ens ajuda a veure que el perfeccionament en la vida cristiana és un camí que tots hem de fer i que ningú no neix ensenyat.

Com que ja sabem de quina manera va anar la història, acceptem que Jesucrist hagi estat el Messies sofrent profetitzat per Isaïes i hagi donat la seva vida a la creu. El que ens costa més d'acceptar és que nosaltres haguem de continuar fent present la seva obra a través del mateix camí d'entrega, renúncia i sacrifici. Imbuïts com estem en una societat que propugna l'èxit ràpid, aprendre sense esforç i de manera divertida, i aconseguir el màxim guany amb el mínim treball, és fàcil que acabem veient les coses més com els homes que com Déu. Un cop rebut l'Esperit Sant, Pere va aprendre per on passava el camí que havia de seguir i va viure en l’esperança. «Les tribulacions del món són plenes de tristor i buides de premi; però les que sofrim per Déu es veuen suavitzades per l'esperança d'un premi etern» (Sant Efrem).

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Ningú no pot tenir Déu per Pare si no té l’Església per Mare» (Sant Cebrià)

  • «Fe i seguiment del Crist estan estretament relacionats. I, ja que suposa seguir el Mestre, la fe ha de consolidar-se i créixer. Pere i els altres apòstols van avançar per aquest camí, fins que la trobada amb el Senyor ressuscitat els va obrir els ulls a una fe plena» (Benet XVI)

  • «Madurats amb la gràcia de l’Esperit Sant i atrets pel Pare, creiem i confessem de Jesucrist: ‘Vós sou el Crist, el Fill del Déu vivent’ (Mt 16,16). Sobre la roca d’aquesta fe, confessada per sant Pere, el Crist va edificar la seva Església (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 424)