La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dilluns 23 de durant l'any
1ª Lectura (Col 1,24—2,3): Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos que és l'Església. Ara ja sóc servidor d'aquesta Església: Déu m'ha confiat la missió de dur a terme en vosaltres les seves promeses, el seu misteri secret, que d'ençà que existeixen els segles i les generacions humanes ell guardava amagat, però que ara ha revelat al seu poble sant. Déu ha volgut fer-li conèixer la riquesa i la grandesa d'aquest misteri que ell es proposava a favor dels qui no són jueus. El propòsit de Déu és aquest: que Crist, l'esperança de la glòria que ha de venir, estigui en vosaltres.

Nosaltres l'anunciem. Sense fer distincions, amonestem tots els homes i els instruïm en tots els secrets de la saviesa per conduir-los al terme del seu desplegament en Crist. Per això treballo i sostinc una lluita constant, amb l'energia poderosa que ell em comunica. Vull que sapigueu quins treballs passo per vosaltres, pels de Laodicea i pels altres que no m'han vist mai. Desitjo que s'animin i que creixin tots junts en l'amor i en la riquesa d'un coneixement ple i convençut, perquè penetrin en el pla secret de Déu, que és Crist. En ell hi ha amagats tots els tresors de saviesa i de coneixement.
Salm responsorial: 61
R/. En Déu tinc la salvació i la glòria.
Reposa només en Déu, ànima meva, d'ell em ve tota esperança. Només ell és la roca que em salva, és el castell on em trobo segur.

Vosaltres, poble reunit, confieu en ell, esplaieu davant d'ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 10,27): Al·leluia. Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor; també jo les reconec i elles em segueixen. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 6,6-11): Un altre dissabte, Jesús entrà a la sinagoga a ensenyar, i hi havia allí un home que tenia la mà dreta seca. I l’observaven els escribes i fariseus si curava en dissabte, per trobar alguna cosa de què acusar-lo. Però ell coneixia els seus pensaments, i diu a l’home que tenia seca la mà: «Aixeca’t i posa’t aquí al mig». I aixecant-se, s’hi posà. I els digué Jesús: «Jo us pregunto si és lícit en dissabte fer bé o fer mal, salvar una vida o perdre-la». I mirant entorn a tots ells, li digué: «Estén la teva mà». I ho feu, i li fou restablerta la mà. I ells s’emplenaren de ràbia, i parlaven entre ells de què farien amb Jesús.

© Albada Editorial / evangeli.net

«Aixeca't i posa't aquí al mig (...). Estén la teva mà»

P. Julio César RAMOS González SDB (Mendoza, Argentina)

Avui, Jesús ens dóna exemple de llibertat. En parlem tant i tant d'ella en els nostres dies! Però, a diferència del que avui hom diu i fins i tot viu com a “llibertat”, la de Jesús és una llibertat totalment associada i adherida a l'acció del Pare. Ell mateix dirà: «En veritat, en veritat us dic: el Fill no pot fer res per ell mateix, sinó allò que ha vist fer al Pare; ja que qualsevol cosa que aquell fa, de manera semblant també el Fill ho fa» (Jn 5,19). I el Pare només obra, només actua per amor.

L'amor no s'imposa, però fa actuar, mobilitza tot restablint àmpliament la vida. Aquell manament de Jesús: «Aixeca't i posa't aquí al mig» (Lc 6,8) té la força recreadora del qui estima, i per la paraula obra. Més encara, aquelles altres paraules: «Estén la teva mà» (Lc 4,10), que acaben assolint el miracle, restableixen definitivament la força i la vida al qui era dèbil i mort. “Salvar” és arrabassar de la mort, i és la mateixa paraula que es tradueix per “sanar”. Jesús tot sanant salva allò que de mort hi havia en aquell pobre home malalt, i això és un signe clar de l'amor de Déu Pare envers les seves criatures. Així, en la nova creació, on el Fill no fa cap altra cosa que allò que veu fer al Pare, la nova llei que imperarà serà la de l'amor que es posa per obra, i no la d'un descans que “paralitza”, fins i tot per a fer el bé al germà necessitat.

Aleshores, llibertat i amor conjuminats són la clau de volta per avui. Llibertat i amor combinats a la manera de Jesús. Aquell «estima i fes el que vulguis» de sant Agustí té vigència plena avui, per a aprendre a configurar-se totalment amb Crist el Salvador.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «El projecte de Déu va més enllà de la capacitat de conèixer i comprendre de l’home, mentre que, per contra, només Ell coneix els nostres pensaments, les nostres accions i fins i tot el nostre futur» (Sant Joan Damascè)

  • «Sense la idea del Redemptor no es pot suportar la veritat de la pròpia culpa i es recorre a la primera falsedat: l’obcecació davant d’aquesta culpa, de la qual neixen totes les altres falsedats, i, finalment, la incapacitat general davant la veritat» (Benet XVI)

  • «(…) Amb compassió, el Crist autoritza de fer el bé en dissabte, més que no pas el mal, de salvar una vida, més que no pas de perdre-la (cf. Mc 3,4). El dissabte és el dia del Senyor de les misericòrdies i de l’honor de Déu. ‘El Fill de l’home és Senyor també del dissabte’ (Mc 2,28)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.173)