Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Després es prosternaren amb el front a terra, i adoraren el Senyor. Els levites explicaven la Llei al poble, que s'estava dret al seu lloc. Esdres llegia ben clar el llibre de la Llei de Déu, i alguns levites n'exposaven el sentit, perquè la lectura fos entenedora. El governador Nehemies, el sacerdot Esdres, mestre de la Llei, i els levites que exposaven al poble el sentit de la Llei, digueren a tota la gent: «La diada d'avui és santa, dedicada al Senyor el nostre Déu: no us entristiu ni ploreu». Perquè tota la gent plorava mentre escoltava les paraules de la Llei. Els digué, doncs: «Aneu-vos-en ara. Mengeu i beveu de gust i repartiu-ne als qui no s'havien portat res, que la diada d'avui és santa, dedicada a Déu, nostre Senyor. No us entristiu, que el goig del Senyor serà la vostra força». Els levites tranquil·litzaven el poble dient: «No ploreu més: avui és un dia sant, i no us podeu posar tristos». Aleshores tot el poble se n'anà a menjar i beure; en feien participar tothom i ho van celebrar amb una gran festa. Tots havien comprès la lectura i les explicacions.
Els preceptes del Senyor són planers, omplen el cor de goig; els manaments del Senyor són transparents, il·luminen els ulls.
Venerar el Senyor és cosa santa, es manté per sempre; els determinis del Senyor són ben presos, tots són justíssims.
Són més desitjables que l'or fi, més que l'or a mans plenes; són més dolços que la mel regalimant de la bresca.
«Pregueu a l’amo de les messes que enviï treballadors»
Mn. Ignasi NAVARRI i Benet (La Seu d'Urgell, Lleida, Espanya)Avui, Jesús ens parla de la missió apostòlica. Tot i que «designà el Senyor altres setanta-dos; i els envià» (Lc 10,1), la proclamació de l'Evangeli és una tasca «que no podrà ser delegada a uns pocs “especialistes”» (Joan Pau II): tots hi hem estat cridats i tots ens hem de sentir-ne responsables. Cadascú des del seu lloc i condició. El dia del Baptisme se'ns va dir: «Ets Sacerdot, Profeta i Rei per a la vida eterna». Avui, més que mai, el nostre món necessita del testimoni dels seguidors de Crist.
«Les messes certament són moltes, però els treballadors pocs» (Lc 10,2): és interessant aquest sentit positiu de la missió, perquè el text no diu «hi ha molt a sembrar i pocs segadors». Potser avui hauríem de parlar en aquests termes, donat el gran desconeixement de Jesucrist i de la seva Església en la nostra societat. Una mirada esperançada de la missió engendra optimisme i il·lusió. No ens deixem abatre pel pessimisme i per la desesperança.
D'entrada, la missió que ens espera és, alhora, apassionant i difícil. L'anunci de la Veritat i de la Vida, la nostra missió, no pot ni ha de pretendre forçar l'adhesió, sinó suscitar una lliure adhesió. Les idees es proposen, no s'imposen, ens recorda el Papa.
«No porteu bossa, ni sarró, ni calçat...» (Lc 10,4): l'única força del missioner ha de ser Crist. I, per tal que Ell ompli tota la seva vida, cal que l'evangelitzador es buidi de tot allò que no és Crist. La pobresa evangèlica és el gran requisit i, alhora, el testimoni més creïble que l'apòstol pot donar, a part que només aquest despreniment ens pot fer lliures.
El missioner anuncia la pau. És portador de pau perquè porta Crist, el “Príncep de la Pau”. Per això, «En qualsevol casa on entreu, digueu primer: “Pau en aquesta casa”. I si allí hi hagués algun fill de la pau, hi recaurà la vostra pau; però si no, retornarà a vosaltres» (Lc 10,5-6). El nostre món, les nostres famílies, el nostre jo personal, tenen necessitat de Pau. La nostra missió és urgent i apassionant.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«La fe neix del missatge, i el missatge consisteix a parlar de Crist. Per tant, la predicació de la paraula de Déu és necessària per a la vida espiritual, com la sembra és necessària per a la vida del cos» (Sant Llorenç de Brindisi)
«El testimoniatge de vida cristiana és la primera i insubstituïble forma de la missió: Crist, de la missió del qual som continuadors, és el “Testimoni” per excel·lència, i el model del testimoniatge cristià» (Sant Joan Pau II)
«El Poble sant de Déu participa també de la funció profètica [de l’ensenyança] del Crist (...), aprofundeix en la seva intel·ligència i esdevé testimoni del Crist en aquest món» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 785)
