Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Aleshores els qui creien en el Senyor en parlaren entre ells. El Senyor els escoltà amb atenció i ho va fer constar en el llibre que recorda els qui creuen en ell i honoren el seu nom. El Senyor de l'univers va dir: El dia que jo intervindré els prendré per possessió meva: seré indulgent amb ells com un pare és indulgent amb els fills que el serveixen fidelment, i veureu la diferència entre justos i injustos, entre els qui són fidels a Déu i els qui no li són fidels. Vindrà aquell dia abrusador com una fornal. Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll, i aquell dia quan arribi, els incendiarà, no en deixarà ni l'arrel ni la tija, diu el Senyor de l'univers. Però per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables.
Serà com un arbre que arrela vora l'aigua: dóna fruit quan n'és el temps i mai no es marceix el seu fullatge, duu a bon terme tot el que emprèn.
No serà així la sort dels injustos; seran com la palla escampada pel vent. El Senyor empara els camins dels justos i els dels culpables acaben malament.
»I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. Quin pare d'entre vosaltres, si el seu fill li demana un peix, en comptes del peix li donarà una serp? I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanen».
© Albada Editorial / evangeli.net
«El Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanen»
Fra Josep Mª MASSANA i Mola OFM (Barcelona, Espanya)Avui, l'Evangeli és una catequesi de Jesús sobre l'oració. Afirma solemnement que el Pare sempre l'escolta: «Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà» (Lc 11,9).
A vegades podem pensar que la pràctica ens diu que això no sempre succeeix, que no sempre “funciona” així. És que cal pregar amb les degudes actituds!
La primera és la constància, la perseverança. Cal pregar sense mai descoratjar-nos, encara que ens sembli que la nostra pregària topa amb un refús, o que no és escoltada tot seguit. És l'actitud d'aquell home inoportú que a mitjanit va a demanar un favor al seu amic. Amb la seva insistència rep els pans que necessita. Déu és l'amic que escolta des de dins al que és constant. Hem de confiar que acabarà donant-nos el que demanem, perquè a més de ser amic, és Pare.
La segona actitud que Jesús ens ensenya és la confiança i l'amor de fills. La paternitat de Déu supera immensament la humana, que és limitada i imperfecta: «Si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del Cel...!» (Lc 11,13).
Tercera: hem de demanar sobretot l'Esperit Sant i no només coses materials. Jesús ens encoratja a demanar-lo, assegurant-nos que el rebrem: «... molt més el Pare del Cel donarà l'Esperit Sant als qui li demanen» (Lc 11,13). Aquesta petició sempre és escoltada. És tant com demanar la gràcia de la pregària, ja que l'Esperit Sant n'és la font i l'origen.
El beat fra Gil d'Assís, company de sant Francesc, resumeix la idea d'aquest Evangeli quan diu: «Prega amb fidelitat i devoció, perquè una gràcia que Déu no t'ha donat una vegada, te la pot donar en una altra ocasió. Per la teva banda posa humilment tota la ment en Déu, i Déu posarà la seva gràcia en tu, segons li plagui».
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«La teva veritat ha dit que si truquem ens respondran, que si demanem, rebrem: Oh Pare etern, els teus servidors estan clamant. Responeu-los» (Santa Caterina de Siena)
«Quan necessitem ajuda, Jesús no ens diu que ens resignem i ens tanquem en nosaltres mateixos, sinó que ens dirigim al Pare i li demanem a Ell amb confiança totes les nostres necessitats, des d’aquelles més evidents i quotidianes» (Francesc)
«L’Esperit Sant, que ensenya a l’Església i li recorda tot allò que Jesús va dir, també l’educa en la vida de pregària, suscitant expressions que es renoven al si de formes permanents: benedicció, petició, intercessió, acció de gràcies i lloança» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.644)
