Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Els qui es mouen per impulsos naturals s'interessen per coses de la terra, i els qui es mouen a impuls de l'esperit s'interessen per les de l'esperit. Els interessos de l'home terrenal el porten a la mort, mentre que els de l'home espiritual el duen a la vida i a la pau. És que els interessos terrenals obliguen a enemistar-se amb Déu, ja que no volen ni poden sotmetre's a la seva Llei. Per això els qui viuen d'acord amb les mires naturals no poden agradar a Déu. Però vosaltres no viviu segons les mires naturals sinó segons les de l'esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l'Esperit de Crist, no seria de Crist. Però si Crist està en vosaltres, encara que el cos hagi de morir per culpa del pecat, com que sou justos, l'Esperit és la vostra vida. I si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell que va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.
Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? Qui pot estar-se al recinte sagrat? El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, que no confia en els déus falsos.
Rebrà benediccions del Senyor, rebrà els favors del Déu que salva. Aquests són els qui venen a buscar-vos, Senyor, per veure-us de cara, Déu de Jacob.
I els digué aquesta paràbola: «Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya: ‘Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?’. Ell li respongué: «Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar».
«Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà»
Mn. Antoni ORIOL i Tataret (Vic, Barcelona, Espanya)Avui, les paraules de Jesús ens conviden a meditar sobre l'inconvenient de la hipocresia: «Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà» (Lc 13,6). L'hipòcrita aparenta ser allò que no és. Aquesta mentida assoleix el seu punt més alt quan hom fingeix virtut (aspecte moral) essent viciós, o devoció (aspecte religiós) cercant-se ell mateix i els seus interessos i no Déu. La hipocresia moral abunda en el món, la religiosa fa mal a l'Església.
Les invectives de Jesús contra els mestres de la llei i els fariseus —més clares i directes en altres passatges evangèlics— són terribles. Hom no pot llegir o sentir el que acabem de sentir i llegir i no restar corprès, si realment ha entès o escoltat.
Ho diré en plural personal perquè tots fem l'experiència de la distància entre allò que aparentem que som i allò que som. Ho som els polítics quan ens servim del país proclamant que el servim; els cossos de seguretat quan protegim grups corruptes en nom de l'ordre públic; el personal sanitari quan suprimim vides incipients o terminals en nom de la medicina; els mitjans de comunicació social quan falsegem les notícies i pervertim la gent dient que la divertim; els administradors dels diners públics quan en desviem una part cap a les nostres butxaques (individuals o de partit) i ens vantem d'honestedat pública; els laïcistes quan impedim la dimensió pública de la religió en nom de la llibertat de consciència; els religiosos quan vivim de les nostres institucions amb infidelitat a l'esperit i a les exigències dels fundadors; els capellans quan vivim de l'altar sense servir abnegadament els nostres feligresos amb esperit evangèlic; etc.
Ah!: i tu i jo també, en la mesura que la nostra consciència ens diu què hem de fer i deixem de fer-ho i només ens dediquem a contemplar la palla en l'ull de l'altre i no volem ni tan sols adonar-nos de la biga que encega els nostres ulls. O no?
—Jesús, Salvador del món, salveu-nos de les nostres petites, mitjanes i grans hipocresies!
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Vet aquí que eres tu dins meu, i jo era fora de mi mateix, i jo et cercava al defora i em llançava, deforme com era, sobre aquestes belleses que tu vas crear. Lluny de tu em tenien aquelles coses, que si no estiguessin en tu, no tindrien ésser» (Sant Agustí)
«La fe autèntica, oberta als altres i al perdó, fa miracles. La figuera representa l’esterilitat, una vida que no dóna fruit, incapaç de fer el bé. I Jesús maleeix l’arbre de la figuera perquè no ha fet el que calia per a donar fruit» (Francesc)
«El pecat és present en la història de l’home: fóra inútil de voler-lo ignorar o de donar altres noms a aquesta realitat obscura. Per mirar de comprendre què és el pecat, cal reconèixer d’antuvi el lligam profund de l’home amb Déu. Fora d’aquesta relació, no desemmascararíem la veritable identitat del mal del pecat com a refús i oposició frontal amb Déu, amb tot el seu pes persistent damunt la vida de l’home i de la història» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 386)
