La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Accepto
Més informació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dissabte 33 durant l'any
Veure 1ª Lectura i Salm
1ª Lectura (1M 6,1-13): En aquells dies, el rei Antíoc, mentre recorria les regions del nord, sentí dir que la ciutat d'Elimaida, a Pèrsia, era cèlebre per la seva riquesa en plata i or. Tenia un temple sumptuós, on Alexandre, fill de Felip, rei de Macedònia i primer rei dels grecs, havia deixat escuts, cuirasses i altres armadures d'or. Hi anà, doncs, amb l'intent d'apoderar-se de la ciutat i saquejar-la, però no pogué, perquè els de la ciutat ho saberen i s'hi oposaren fent-li la guerra. Antíoc hagué d'emprendre la retirada i amb una gran pena se'n tornà cap a Babilònia.

Estant encara a Pèrsia, li arribà un missatger amb la notícia que les tropes enviades per ocupar el país de Judà estaven en plena retirada: Lisies, que hi havia entrat al front d'un gran exèrcit, s'havia vist obligat a retrocedir; els jueus eren cada dia més poderosos, els seus exèrcits creixien i estaven ben armats i equipats, gràcies a les quantitats de botí preses a les tropes vençudes; havien derrocat l'abominació de la desolació que ell havia fet posar a l'altar del temple de Jerusalem, havien protegit amb altes muralles el santuari, tal com era abans, i el mateix havien fet a la plaça forta reial de Bet-Sur. Quan el rei sentí aquestes noves, no se'n sabia avenir, i trasbalsat profundament s'hagué de posar al llit, malalt de la pena de veure que tot li havia sortit a l'inrevés del que ell pensava.

Es quedà molts dies al llit, abatut per la tristesa que li recomençava, fins que finalment s'adonà que es moria. Aleshores cridà tots els seus amics i els digué: «La són s'ha allunyat dels meus ulls i les preocupacions m'han deixat abatut. Jo pensava dintre meu: quina onada de desgràcies em passa pel damunt, a mi, que era un home bondadós i estimat per tothom durant el temps que he governat! Però ara em ve el record de les maldats comeses a Jerusalem: em vaig endur d'allà tots els objectes de plata i d'or, i sense cap motiu vaig enviar tropes per despoblar el país de Judà. Reconec que tots aquests mals m'han vingut per culpa d'això i ara he de morir aclaparat de tristesa en un país estranger».
Salm responsorial: 9
R/. Celebraré la vostra victòria, Senyor.
Us donaré gràcies, Senyor, amb tot el cor, contaré totes les vostres meravelles, saltaré de goig i ho celebraré, cantaré al vostre nom, oh Altíssim.

Els enemics tornaran enrere i cauran vençuts davant vostre. Heu reprimit els descreguts i exterminat l'impiu, n'heu esborrat els noms per sempre més.

Han quedat presos a la trampa que havien parat. Però el desvalgut no serà mai oblidat, ni serà defraudada l'esperança dels pobres.
Versicle abans de l'Evangeli (2Tm 1,10): Al·leluia. Jesucrist, el nostre salvador, ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l'evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 20,27-40): En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els quals neguen que hi hagi resurrecció, i li preguntaren, dient: «Mestre, Moisès ens escriví que, si el germà d’un moria tenint muller i sense fills, que el seu germà la prengui per muller, i susciti descendència al seu germà. I així, eren set germans. I el primer prengué muller i morí sense fills, i el segon i el tercer la prengueren, i de la mateixa manera els set no deixaren fills i moriren. Finalment també la dona morí. La dona, doncs, en la resurrecció de quin d’ells serà muller, ja que els set la tingueren com a muller?». I els digué Jesús: «Els fills d’aquest segle prenen muller o es mariden, però els qui seran dignes d’aquell segle i de la resurrecció dels morts ni prendran muller ni es maridaran; ja que no poden morir, perquè són iguals als àngels; i són fills de Déu, perquè són fills de la resurrecció. I que ressuscitaran els morts, també Moisès ho mostrà en allò de l’esbarzer, quan anomena el Senyor el Déu d’Abraham i Déu d’Isaac i Déu de Jacob. No és Déu de morts sinó de vius, ja que tots viuen per a ell». I responent, alguns dels escribes digueren: «Mestre, ho has dit bé». I ja no s’atrevien a preguntar-li res més».

© Albada Editorial / evangeli.net

«No és Déu de morts sinó de vius, ja que tots viuen per a ell»

Mn. Ramon CORTS i Blay (Barcelona, Espanya)

Avui, la Paraula de Déu tracta el tema cabdal de la resurrecció dels morts. Es curiós que, com els saduceus, no ens cansem de fer preguntes inútils i sobreres. Intentem solucionar les coses del més enllà amb criteris d'ací baix, quan en el món que vindrà tot és diferent: «Però els qui seran dignes d’aquell segle i de la resurrecció dels morts ni prendran muller ni es maridaran» (Lc 20,35). Partint de criteris equivocats, arribem a conclusions errònies.

Si ens estiméssim més i millor, no ens estranyaria que al cel no hi hagués l'exclusivisme de l'amor que hi ha ací baix, del tot comprensible a causa de la nostra limitació, la qual ens fa difícil poder sortir dels nostres cercles més propers. Però al cel ens estimarem tots i amb un cor pur, sense enveges ni recels, i no solament l'espòs o l'esposa, els fills o els de la nostra sang, sinó tothom, sense excepcions ni discriminacions de llengua, nació, raça o cultura, puix «el veritable amor assoleix una gran força» (Sant Paulí de Nola).

Ens va molt bé sentir aquestes paraules de l'Escriptura que surten dels llavis de Jesús. Ens va bé, perquè a nosaltres ens podria passar que, agitats per tantes coses que no ens deixen ni temps per pensar i influïts per una cultura ambiental que sembla negar la vida eterna, estiguéssim com tocats pel dubte respecte a la resurrecció dels morts. Sí, ens va molt bé que sigui el Senyor mateix qui ens digui que hi haurà un futur més enllà de la destrucció del nostre cos i d'aquest món que passa: «I que ressuscitaran els morts, també Moisès ho mostrà en allò de l’esbarzer, quan anomena el Senyor el Déu d’Abraham i Déu d’Isaac i Déu de Jacob. No és Déu de morts sinó de vius, ja que tots viuen per a ell» (Lc 20,37-38).

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Si ressuscito en un cos aeri, ja no seré jo qui ressusciti: com podria haver-hi una veritable resurrecció, si la meva carn no fos una veritable carn?» (Sant Gregori el Gran)

  • «Ja en aquesta terra, en la pregària, en els Sagraments, en la fraternitat, trobem Jesús i el seu amor, i així podem tastar una mica de la vida ressuscitada» (Francesc)

  • «Què és ‘ressuscitar’? (...) Déu, en la seva omnipotència, farà definitivament incorruptible la vida dels nostres cossos unint-los a les nostres ànimes, per la força de la Resurrecció de Jesús» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 997)

6 d’Agost
La Transfiguració del Senyor (B)

Video de l’Evangeli i comentari

_______

4 d’agost
Diumenge 18 (B) de durant l'any

Video de l’Evangeli i comentari

_______

El cicle Santoral i de Solemnitats d’agost