Avui ens ha nascut el Salvador! Aquesta és la bona notícia d'aquesta nit de Nadal. Com cada Nadal, Jesús torna a néixer en el món, a cada llar, en el nostre cor.

Però, a diferència del que celebra la nostra societat consumista, Jesús no neix en un ambient de malbaratament, de compres, de comoditats, de capritxos i de grans dinars. Jesús neix amb la humilitat d'un portal i d'una menjadora.

I ho fa d'aquesta manera perquè és refusat pels homes: ningú havia volgut donar-los hostatge, ni a les cases ni als hostals. Maria i Josep, i el mateix Jesús acabat de néixer, van sentir el que significa el rebuig, la manca de generositat i de solidaritat.

Després les coses canviaran amb l'anunci de l'Àngel: «No tingueu por, perquè vinc a anunciar-vos una gran alegria, que ho serà per a tot el poble» (Lc 2,10). Tothom correrà cap al portal a adorar el Fill de Déu. Una mica com la nostra societat que margina i refusa a moltes persones, perquè són pobres, estrangers o senzillament diferents de nosaltres, i després celebra el Nadal parlant de pau, solidaritat i amor.

Els cristians avui estem de joia, estem contents, i amb raó. Com diu sant Lleó el Gran: «No s'escau que hi hagi lloc per a la tristesa en el moment en què ha nascut la vida». Però no podem oblidar que aquest naixement ens demana un compromís: viure el Nadal el més semblant a com el va viure la Sagrada Família. És a dir, sense ostentacions, sense despeses innecessàries, sense llençar la casa per la finestra. Celebrar i fer festa és compatible amb austeritat i fins i tot amb pobresa.

D'altra banda, si nosaltres aquests dies no tenim veritables sentiments de solidaritat envers els que són refusats, forasters, sense sostre, és que en el fons som com els habitants de Betlem: no acollim a dins nostre l'Infant Jesús.

Avui resplendeix una llum per a nosaltres: ens ha nascut el Senyor! Igual que el sol surt cada matí per a il·luminar i donar vida al nostre món, aquesta missa de l'alba, celebrada encara en certa foscor, evoca la figura del petit Infant nascut a Betlem com el sol naixent, que ve per a il·luminar tota la família humana.

Desprès de Maria i Josep, foren aquests pastors de l'Evangeli els primers que van ser il·luminats per la presència de Jesús Infant. Els pastors, que eren tinguts com els últims en la societat. Hem de ser pastors per acollir l'Infant, i ser conscients del nostre no res.

Que Jesús sigui llum no ens pot deixar indiferents. Mirem els pastors: era tan gran la joia que sentien pel que havien vist que no en deixaven de parlar: «Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors» (Lc 2,19).

«El teu Salvador ja és aquí», ens diu també el profeta, i això ens omple d'alegria i de pau. Estimats germans, això ens falta a molts cristians d'avui dia: parlar d'Ell amb alegria, pau i convenciment; cadascú des de la seva vocació, és a dir, des del designi etern que Déu té “per a mi”. I això serà possible si prèviament estem convençuts de la nostra identitat: els laics, religiosos i sacerdots. Tots formem “el poble sant” del que ens parla el profeta Isaïes.

Va ser designi de Déu que anessin els pastors a adorar l'Infant Jesús. Tots som pastors. Tots hem de ser pobres i humils, els últims... Contemplant el pessebre de la nostra llar, amb els seus pastors de plàstic o ceràmica, veiem una imatge de l'Església, que el profeta en la primera lectura descriu com a “ciutat-no-abandonada” i com “la-que-té-un-enamorat” (cf. Is 62,12). Aquest Nadal fem propòsit d'estimar més la nostra Església... que, no és nostra, sinó d'Ell, i nosaltres la rebem i entrem a participar-hi com a indignes servents, i la rebem com un do, com un regal immerescut. Per això, el nostre esclat de joia aquest Nadal ha de ser una profunda i sincera acció de gràcies.