Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Veient que allargava la seva pregària davant el Senyor, Elí l'observava, i s'adonà que Anna, que pregava només interiorment, movia els llavis, però no se li sentia la veu. Pensant que havia begut massa, li digué: «Què fas tan beguda? Esbrava el vi d'una vegada». Ella li contestà: «No, senyor meu, no he begut vi ni res d'alcohol, soc una dona afligida que esplaiava el cor davant el Senyor. No prenguis la teva serventa per una dona lleugera; anava parlant al Senyor perquè estic trista i apesarada». Elí li respongué: «Ves-te'n en pau. Que el Déu d'Israel et concedeixi el que has demanat». Ella li digué: «Perdona la teva serventa».
Aleshores la dona se'n tornà, entrà a la sala, va menjar i el seu posat ja no era el d'abans. L'endemà de bon matí, després d'adorar el Senyor, se'n tornaren a casa seva, a Ramà. El Senyor es recordà d'Anna i l'any següent va tenir un fill. Li posà el nom de Samuel, perquè era el fill que ella havia demanat al Senyor.
Als millors soldats, els tremola l'arc, mentre els més covards s'armen de valor; els qui tenien pa de sobres es lloguen per menjar, mentre als afamats ja no els falta aliment; la dona estèril infanta set fills, mentre decau la mare fecunda.
És el Senyor qui dona mort o vida, qui enfonsa dins el país dels morts o en treu fora. És el Senyor qui dona pobresa o riquesa, qui abaixa o enalteix.
Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra, per asseure'l entre els poderosos, i donar-li possessió d'un soli gloriós.
© Albada Editorial / evangeli.net
«I es meravellaven de la seva doctrina, perquè ensenyava com qui té potestat i no com els escribes»
Mn. Antoni ORIOL i Tataret (Vic, Barcelona, Espanya)Avui, primer dimarts del temps de durant l'any, sant Marc ens presenta Jesús ensenyant a la sinagoga i, tot seguit, comenta: «I es meravellaven de la seva doctrina, perquè ensenyava com qui té potestat i no com els escribes» (Mc 1,21). Aquesta observació inicial és impressionant. En efecte, la raó de l'admiració dels oients, d'una banda, no és la doctrina, sinó el mestre; no allò que s'explica, sinó Aquell qui ho explica; i, de l'altra, no ja el predicador vist globalment, sinó remarcat específicament: Jesús ensenyava «com qui té potestat», és a dir, amb poder legítim i irrecusable. Aquesta particularitat esdevé ulteriorment reblada amb una nítida contraposició: «No ho feia com els escribes».
En un segon moment, però, l'escena del guariment de l'home posseït per un esperit maligne incorpora a la motivació admirativa personal la dada doctrinal: «Què és això? Una manera nova d’ensenyar amb potestat» (Mc 1,27). Nogensmenys, notem, semblantment, que el qualificatiu no és tant de contingut com de singularitat: la doctrina és «nova». Heus ací una altra raó de contrast: Jesús comunica quelcom inaudit (mai com aquí aquest qualificatiu té sentit).
Afegim una tercera remarca. L'autoritat prové, a més, del fet que Jesús «Impera els esperits immunds, i l’obeeixen». Ens trobem davant una contraposició tan intensa com les dues anteriors. A l'autoritat del mestre i a la novetat de la doctrina cal sumar la força contra els esperits del mal.
Germans! Per la fe sabem que aquesta litúrgia de la paraula ens fa contemporanis del que acabem d'escoltar i estem comentant. Preguntem-nos amb humil agraïment: Tinc consciència que cap home no ha parlat mai com Jesús, la Paraula de Déu Pare? Em sento ric d'un missatge que tampoc no té parió? M'adono de la força alliberadora que Jesús i la seva ensenyança tenen en la vida humana i, més concretament, en la meva vida? Moguts per l'Esperit Sant, diguem al nostre Redemptor: Jesús-vida, Jesús doctrina, Jesús victòria, feu que, com es complaïa a dir el gran Ramon Llull, visquem en contínua “meravella” de Vós!
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«L’amor de Déu no és una cosa que és pugui aprendre’s amb unes normes i preceptes, no és una cosa que pugui ensenyar-se, sinó que des que comença a existir aquest ésser viu que anomenem home és dipositada en ell una força espiritual, a manera de llavor, que enclou en si mateixa la tendència a l’amor» (Sant Basili el Gran)
«La novetat de Jesús és que porta en Ell mateix la Paraula de Déu, l’amor de Déu per cadascú de nosaltres. Jesús cerca el cor de les persones. I busca acostar a Déu a les persones i les persones a Déu» (Francesc)
«Les seves obres i les seves paraules el van donar a conèixer com el ‘sant de Déu’ (Mc 1,24)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 438)
