La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dissabte 2 durant l'any

1ª Lectura (2S 1,1-4.11-12.19.23-27): Després de la mort de Saül, David, tornant de la seva campanya contra els amalequites, va quedar-se dos dies a Siqueleg. El tercer dia, arribà un home de l'exèrcit de Saül, amb els vestits esquinçats i els cabells bruts de pols. Quan arribà davant David es prosternà als seus peus amb el front a terra. David li preguntà: «D'on vens?» Ell respongué: «Soc un fugitiu de l'exèrcit israelita». David li demanà: «Explica'm què ha passat». Ell digué: «Tots els combatents hem fugit i molts han mort. També han mort Saül i el seu fill Jonatàs».

Llavors David s'esquinçà els vestits i tots els seus homes feren igual. Ploraren i dejunaren fins al vespre, en senyal de dol, per Saül, pel seu fill Jonatàs i per tots els del poble del Senyor, de la casa d'Israel, que havien caigut morts a la guerra. I David els planyia amb aquest cant de dol: «Israel, a la teva serralada ha mort el bo i millor. Ah, com han caigut els valents! Saül i Jonatàs, que s'estimaven tendrament, ni en la vida ni en la mort no s'han separat, més lleugers que les àguiles, més forts que els lleons! Ploreu, dones d'Israel; ploreu per Saül, que us vestia d'escarlata i de teles fines, i us guarnia d'or els vestits. Ah, com han caigut els valents, en ple combat! Jonatàs ha mort a la teva serralada. Germà meu Jonatàs, que tant m'encisaves. Quina pena tinc per tu! El teu amor era més meravellós que el de les enamorades. Ah, com han caigut els valents, i han sucumbit les bones armes!».
Salm responsorial: 79
R/. Senyor, feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats.
Pastor d'Israel, escolteu-nos, vós que guieu corn un ramat els fills de Josep. Vós que teniu querubins per carrossa, resplendiu davant d'Efraïm, de Benjamí i de Manasés; desvetlleu el vostre poder, veniu a salvar-nos.

Senyor, Déu de l'univers, fins quan estareu irritat mentre us suplica el vostre poble? Ha de pastar amb llàgrimes el seu pa, ha de beure a glops els seus plors. Ens heu deixat a les disputes dels veïns, els enemics es riuen de nosaltres.
Versicle abans de l'Evangeli (Ac 16,14): Al·leluia. Obriu, Senyor, el nostre cor perquè escoltem atentament les paraules del vostre Fill. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 3,20-21): En aquell temps, Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent, que no els quedava temps ni de menjar. Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquè deien: «Ha perdut el seny!».

«Ha perdut el seny!»

Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui veiem com els propis de la parentela de Jesús gosen dir que «ha perdut el seny!» (Mc 3,21). Un cop més, es torna a complir l'antic proverbi que «un profeta només és menyspreat al seu poble i a casa seva» (Mt 13,57). No cal dir que aquesta lamentació no “esquitxa” Maria Santíssima, perquè des del primer fins al darrer moment —quan ella es trobava al peu de la Creu— es mantingué sòlidament ferma en la fe i confiança envers el seu Fill.

Ara bé, i nosaltres? Fem examen! Quantes persones que viuen al costat nostre, que els tenim a l'abast, són llum per a les nostres vides, i nosaltres...? No ens cal anar gaire lluny: pensem en el Papa Joan Pau II: quanta gent el seguia!, i... alhora, quants l'interpretaven com un “tossut-antiquat”, gelós del seu “poder”? És possible que Jesús —dos mil anys després— encara segueixi enfilat a la Creu per la nostra salvació, i que nosaltres, de baix estant, continuem dient-li «baixa i creurem en tu» (cf. Mc 15,32)?

O a l'inrevés! Si maldem per a configurar-nos amb el Crist, la nostra presència no resultarà neutra per als qui interaccionen amb nosaltres per motius de parentiu, treball, etc. És més, per alguns els resultarà molesta, perquè els serem un reclam de consciència. Ben garantit que ho tenim: «Si m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres» (Jn 15,20). Mitjançant les seves burles amagaran la seva por; mitjançant llurs desqualificacions faran una mala defensa de llur “poltroneria”.

Quantes vegades ens qualifiquen als catòlics com a “exagerats”? Els hem de respondre que no ho som, perquè en qüestions d'amor és impossible exagerar. Però sí és veritat que som “radicals”, perquè l'amor és així de “totalitzant”: «o tot, o res»; «o l'amor mata el jo, o el jo mata l'amor».

És per això que sant Joan Pau II ens parlà de “radicalisme evangèlic” i de “no tenir por”: «En la causa del Regne no hi ha temps per a mirar enrere, i menys per a deixar-se portar per la mandra».

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Un sector del poble judica pejorativament l’obra i el missatge de Crist. Hem d’aprendre de l’enteresa del Crist en patir tan gran difamació i calúmnia. Què importa que els homes ens deshonrin, si la nostra consciència ens defensa?» (Sant Gregori el Gran)

  • «La seva Mare el va seguir sempre fidelment, mantenint fixa la mirada del seu cor en Jesús, i en el seu misteri. Demanem a Maria que ens ajudi també a nosaltres a mantenir la mirada ben fixa en Jesús i a seguir-lo sempre, fins i tot quan costa» (Francesc)

  • «Moltes coses que interessen la curiositat humana sobre Jesús no consten als Evangelis. No hi trobem gairebé res de la seva vida a Natzaret, i fins s’hi passa per alt una gran part de la seva vida pública. El que hi ha als Evangelis s’ha escrit ‘perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i així, creient, tingueu vida en el seu nom’ (Jn 20,31)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 514)