La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

25 de gener: La Conversió de sant Pau, apòstol
1ª Lectura (Ac 22,3-16): En aquells dies Pau digué al poble: «Jo sóc un jueu, nascut a Tars de Cilícia, educat en aquesta ciutat, format als peus de Gamaliel en l'observança exacta de la Llei dels nostres pares, ple de zel per Déu, com n'esteu avui tots vosaltres. Jo vaig perseguir a mort aquest grup: agafava homes i dones i els posava a la presó. El gran sacerdot i tot el sanedrí en són testimonis. D'ells vaig rebre cartes adreçades als germans jueus de Damasc, i me n'hi anava amb la intenció d'endur-me'n presos els qui trobés allà, perquè fossin castigats a Jerusalem.

»Pel camí, quan ja m'acostava a Damasc, de sobte, cap al migdia, esclatà al voltant meu una gran llum que venia del cel, vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia: ‘Saule, Saule, per què em persegueixes?’. Jo vaig respondre: ‘Qui sou, Senyor?’. Ell em digué: ‘Jo sóc Jesús, el Natzarè, que tu persegueixes’. Els qui anaven amb mi veieren la llum, però no van entendre què em deia la veu que em parlava. Jo li vaig dir: ‘Què haig de fer, Senyor?’. El Senyor em respongué: ‘Aixeca't, vés a Damasc, i allà et diran tot el que tinc ordenat que facis’.

»Jo, encegat per aquella llum, no veia res, però els qui m'acompanyaven em donaren la mà i em conduïren a Damasc. Un tal Ananies, home piadós segons la Llei, molt considerat de tots els jueus que residien a Damasc, em vingué a trobar i em digué: ‘Saule, germà meu, recobra la vista’. I a l'instant el vaig veure. Llavors em digué: ‘El Déu dels nostres pares et tenia destinat a fer-te conèixer el seu voler, a veure el Just i a sentir les paraules dels seus llavis, perquè davant de tots els homes, tu li has de ser testimoni de tot allò que has vist i has sentit. I ara, què esperes? Invoca el seu nom i bateja't, i quedaràs net dels teus pecats’».


O bé (Ac 9,1-22): En aquells dies, Saule, mogut per un afany de violència i de mort contra els qui creien en el Senyor, anà a trobar el gran sacerdot, i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem tots els que trobés adherits a aquest grup, homes o dones. Pel camí, quan ja era a prop de Damasc, de sobte esclatà al seu voltant una llum que venia del cel; tot seguit caigué a terra i sentí una veu que li deia: «Saule, Saule, per què em persegueixes?». Ell respongué: «Qui sou, Senyor?». Li digué: «Jo sóc Jesús, que tu persegueixes. Però aixeca't, entra a la ciutat, i allà et diran què has de fer». Els homes que anaven amb ell s'havien aturat muts d'espant; sentien la veu, però no veien ningú. Quan Saule s'aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells li donaren la mà i el conduïren fins a Damasc. Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia.

A Damasc hi havia un creient que es deia Ananies. En una visió el Senyor el cridà: «Ananies». Ell respongué: «Aquí em teniu, Senyor». El Senyor li digué: «Vés a l'avinguda anomenada Recta, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant i, en una visió, ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista». Ananies replicà: «Senyor, molts m'han contat d'aquest home tot el mal que ha fet al vostre poble sant de Jerusalem, i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per endur-se'n presos tots els qui invoquen el vostre nom». El Senyor li digué: «Vés-hi, que aquest home és el meu instrument preferit per fer conèixer el meu nom als pagans, als reis i al poble d'Israel. Jo li faré comprendre tot el que ha de sofrir pel fet d'anunciar el meu nom». Ananies hi anà, entrà a la casa, li imposà les mans i li digué: «Saule, germà meu, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparèixer pel camí, m'envia perquè recobris la vista i quedis ple de l'Esperit Sant». A l'instant li caigueren dels ulls com uns tels i recobrà la vista. Llavors mateix es féu batejar, prengué aliment i recobrà les forces.

Es quedà alguns dies amb els creients que vivien a Damasc. I tot seguit començà a predicar Jesús a les sinagogues afirmant que és el Fill de Déu. Tots els qui el sentien no se'n sabien avenir, i deien: «Aquest, no és el qui a Jerusalem atropellava tots els qui invoquen aquest nom? I ara, havia vingut precisament per endur-se'ls presos i posar-los a mans dels grans sacerdots». Però Saule es refermava cada dia més, demostrant als jueus de Damasc que Jesús és el Messies, i deixant-los sense resposta.
Salm responsorial: 116
R/. Aneu, anuncieu l'evangeli per tot el món.
Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo totes les nacions.

El seu amor per nosaltres és immens; la fidelitat del Senyor durarà sempre.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 15,16): Al·leluia. Sóc jo qui us he escollit del món per confiar-vos la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 16,15-18): En aquell temps, Jesús s'aparegué als onze i els digué: «Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'Evangeli. Els qui creuran i es faran batejar se salvaran; els qui no creuran seran condemnats. Els qui hauran cregut faran miracles com aquests: expulsaran dimonis pel poder del meu nom; parlaran llenguatges nous; si agafen serps amb les mans o beuen metzines no els faran cap mal; els malalts a qui hauran imposat les mans es posaran bons».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'Evangeli»

Mn. Josep GASSÓ i Lécera (Ripollet, Barcelona, Espanya)

Avui, l'Església celebra la festa de la Conversió de sant Pau, apòstol. El breu fragment de l'Evangeli segons sant Marc recull una part del discurs sobre la missió que confereix el Senyor ressuscitat. Amb l'exhortació a predicar per tot el món va unida la tesi que la fe i el baptisme són requisits necessaris per a la salvació: «Els qui creuran i es faran batejar se salvaran; els qui no creuran seran condemnats» (Mc 16,16). A més, Crist garanteix que als predicadors se'ls donarà la facultat de fer prodigis o miracles que hauran de donar suport i confirmar la seva predicació missionera (cf. Mc 17,18). La missió és gran —«Aneu a tot el món»—, però no mancarà l'acompanyament del Senyor: «Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20).

L'oració col·lecta d'avui, pròpia de la festa, ens diu: «Oh Déu, vós que heu evangelitzat tot el món amb la predicació de sant Pau, apòstol; feu que els qui avui celebrem la seva Conversió, imitant el seu exemple, siguem en el món testimonis de la vostra veritat». Una veritat que Déu ens ha atorgat de conèixer i que tantes i tantes ànimes desitjarien posseir: tenim la responsabilitat de transmetre fins on puguem aquest meravellós patrimoni.

La conversió de sant Pau és un gran esdeveniment: ell passa de perseguidor a convertit, és a dir, a servidor i defensor de la causa del Crist. Moltes vegades, potser, nosaltres mateixos també fem de “perseguidors”: com a sant Pau, ens cal convertir-nos de “perseguidors” a servidors i defensors de Jesucrist.

Amb Santa Maria, reconeguem que l'Altíssim també s'ha fixat en nosaltres i ens ha escollit per tal de participar de la missió sacerdotal i redemptora del seu Fill diví: Regina apostolorum, Reina dels apòstols, pregueu per nosaltres!; feu-nos valents per a donar testimoni de la nostra fe cristiana en el món que ens toca viure.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Saule va ser conduït a Ananies; el llop devastador és portat fins a l’ovella. Però el Pastor que des de dalt del cel ho condueix tot, li assegura: ‘No temis’. Quina meravella! El llop captiu és conduït fins a l’ovella. L’Anyell, que mor per les ovelles li ensenya a no tenir por» (Sant Agustí)

  • «La conversió de sant Pau es va produir en la trobada amb el Crist ressuscitat; aquesta trobada va ser el que li va canviar radicalment l’existència. En això consisteix la seva conversió i la nostra: en creure en Jesús mort i ressuscitat» (Benet XVI)

  • «Nostre Senyor va lligar el perdó dels pecats a la fe i al baptisme: ‘Aneu per tot el món, i prediqueu la Bona Nova a tota criatura. El qui creurà i serà batejat se salvarà’ (Mc 16,15-16). El baptisme és el primer i el principal sagrament del perdó dels pecats, perquè ens uneix al Crist que morí pels nostres pecats i ressuscità per la Nostra justificació, a fi que ‘també nosaltres portem una vida nova’ (Rm 6,4)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 977)