Avui fem memòria de Maria, Mare de l’Església. En aquest sentit, contemplem la maternitat espiritual de Maria en connexió amb l’Església que és —en si mateixa— Mare del Poble de Déu, ja que «ningú no pot tenir Déu per Pare si no té l’Església per Mare» (Sant Cebrià). Maria és Mare del Fill de Déu i, alhora, Mare d’aquells que estimen el seu Fill i els “ben-amats” del seu Fill, en concordança amb aquell «Dona, vet aquí el teu fill; deixeble: Vet aquí la teva mare» (Jn 19,26-27), tal com digué Jesús. Bo i lliurant el seu cos als homes i retornant el seu esperit al Pare, Jesucrist inclús donà la Mare als seus amics.

I l’amor més gran és aquell amb el que Jesús estima l’Església (cf. Ef 5,25), a la qual pertanyen els seus amics. Per tant, els fills adoptats per Déu no poden tenir Jesús per germà si no tenen Maria com a Mare perquè, mentre Maria estima el seu Fill, estima l’Església de la qual Ella n’és membre eminent. La qual cosa no significa que Maria sigui superior a l’Església, sinó que Ella és «mare dels membres del Crist» (Sant Agustí).

El Concili Vaticà II afegeix que Maria és «veritablement mare dels membres del Crist per haver cooperat amb el seu amor al naixement dels fidels a l’Església, els quals són membres d’aquell Cap (Jesús)». A més, tot romanent enmig dels Apòstols al Cenacle (cf. Ac 1,14), Maria —Mare de l’Església— recorda la presència, el do i l’acció de l’Esperit Sant en l’Església missionera. En implorar l’Esperit Sant en el cor de l’Església, Maria prega amb l’Església i prega per l’Església, perquè «assumpta ja a la glòria del cel, acompanya i protegeix l’Església amb el seu amor maternal» (Prefaci de la missa “Maria, Mare de l’Església”).

Maria té cura dels seus fills. Podem, per tant, confiar-li tota la vida de l’Església, tal com ho va fer el papa sant Pau VI: «Oh, Verge Maria, augusta Mare de l’Església, us encomanem tota l’Església i el concili ecumènic!».