Avui celebrem la solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, que van ser els fonaments de l’Església primitiva i, per tant, de la nostra fe cristiana. Apòstols del Senyor, testimonis de la primera hora, van viure aquells moments inicials d’expansió de l’Església i van segellar amb la seva sang la fidelitat a Jesús. Tant de bo que nosaltres, cristians del segle XXI, sapiguem ser testimonis creïbles de l’amor de Déu enmig dels homes com ho van ser els dos Apòstols i com ho han estat tants i tants dels nostres conciutadans.

En una de les primeres intervencions del papa Francesc, dirigint-se als cardenals, els va dir que hem de «caminar, edificar i confessar». És a dir, hem d’avançar en el nostre camí de la vida, edificant l’Església i confessant el Senyor. Va advertir: «Podem caminar tant com vulguem, podem edificar moltes coses, però si no confessem Jesucrist, alguna cosa no funciona. Acabarem sent una ONG assistencial, però no l’Església, esposa del Senyor».

Hem escoltat en l’Evangeli de la missa un fet central per a la vida de Pere i de l’Església. Jesús demana a aquell pescador de Galilea un acte de fe en la seva condició divina i Pere no dubta a afirmar: «Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu» (Mt 16,16) Immediatament, Jesús institueix el Primat, dient a Pere que serà la roca ferma sobre la que s’edificarà l’Església al llarg dels temps (cf. Mt 16,18) i donant-li el poder de les claus, la potestat suprema.

Encara que Pere i els seus successors estan assistits per la força de l’Esperit Sant, necessiten igualment la nostra pregària, perquè la missió que tenen és de gran transcendència per a la vida de l’Església: han de ser fonament segur per a tots els cristians al llarg dels temps; per tant, cada dia nosaltres hem de pregar també pel Sant Pare, per la seva persona i per les seves intencions.

Avui és un dia consagrat pel martiri dels apòstols sant Pere i sant Pau! «Pere, el capdavanter en la professió de la fe; Pau, el qui la posà a plena llum» (Prefaci). Avui és un dia per agrair la fe apostòlica, que és també la nostra, proclamada per aquestes dues columnes amb la seva predicació. És la fe que venç el món, perquè creu i anuncia que Jesús és el Fill de Déu: «Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu» (Mt 16,16). Les altres festes dels apòstols sant Pere i sant Pau miren altres aspectes, però avui contemplem allò que permet anomenar-los «iniciadors de la fe cristiana» (Col·lecta): amb el seu martiri confirmaren el seu testimoni.

La seva fe, i la força per al martiri, no els vingué de la seva capacitat humana. No fou cap home de carn i sang el qui va ensenyar a Pere qui era Jesús, sinó la revelació del Pare del cel (cf. Mt 16,17). Igualment, el reconeixement “d'aquell que ell perseguia” com a Jesús el Senyor fou ben bé, per Saule, obra de la gràcia de Déu. En ambdós casos, la llibertat humana que demana l'acte de fe recolza en l'acció de l'Esperit.

La fe dels apòstols és la fe de l'Església, una, santa, catòlica i apostòlica. Des de la confessió de Pere a Cesarea de Felip, «cada dia, en l'Església, Pere continua dient: ‘Vós sou el Crist, el Fill del Déu viu!’» (Sant Lleó el Gran). Des d'aleshores fins als nostres dies, una multitud de cristians de totes les èpoques, edats, cultures, i qualsevol altra cosa que pugui fer diferència entre els homes, ha proclamat unànimement la mateixa fe victoriosa.

Pel baptisme i la confirmació estem posats en el camí del testimoni, això és, del martiri. Cal que estiguem atents al “laboratori de la fe” que l'Esperit realitza en nosaltres (Joan Pau II), i que demanem amb humilitat poder experimentar l'alegria de la fe de l'Església.