La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dilluns 14 de durant l'any
1ª Lectura (Os 2,16.17b-18.21-22): Això diu el Senyor: «Jo la convenceré i la conduiré al desert i li parlaré amorosament. Allà em correspondrà com quan era jove, quan sortí del país d'Egipte. Aquell dia, diu l'oracle del Senyor, em diràs “El-meu-marit” i no “El-meu-Baal”. Et faré per sempre la meva esposa i seré per a tu un espòs bo, fidel, amorós, compassiu. Seré per a tu un espòs veritable, i tu coneixeràs el Senyor».
Salm responsorial: 144
R/. El Senyor és compassiu i benigne.
Us beneiré dia rere dia, lloaré per sempre el vostre nom. El Senyor és gran. No us canseu de lloar-lo, que la seva grandesa no té límits.

Una generació anuncia a l'altra el que vós heu fet, li fa la lloança de les vostres proeses. Ens fan saber la glòria del Senyor, i jo celebro els seus prodigis.

Ells ens parlen de gestes temibles, i jo conto les grandeses del Senyor; recorden que és immensa la seva bondat i aclamen els seus favors.

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l'amor. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat.
Versicle abans de l'Evangeli (2Tm 1,10): Al·leluia. Jesucrist, el nostre salvador, ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l'evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 9,18-26): En aquell temps, mentre Jesús estava dient encara aquestes coses, succeí que un home principal s’atansà i es prosternava davant d’ell, tot dient: «La meva filla s’acaba de morir, però vine, imposa la teva mà sobre ella, i viurà». I Jesús, aixecant-se, el seguia amb els seus deixebles.

I succeí que una dona que patia hemorràgies feia dotze anys, s’apropà per darrere i tocà la vora del seu vestit. Perquè es deia dintre de si: «Només que toqui el seu vestit, seré salvada». I girant-se Jesús i veient-la, digué: «Tingues confiança, filla, la teva fe t’ha salvat». I des d’aquella hora la dona fou salva.

I havent arribat Jesús a la casa, i veient els flautistes i la gent en tumult, deia: «Aparteu-vos, que no és morta la noia, sinó que dorm». I es reien d’ell. I després que s’hagués tret fora la gent, entrà i l’agafà de la mà, i la noia s’alçà. I s’escampà la fama d’això per tot aquell territori.

© Albada Editorial / evangeli.net

«La teva fe t'ha salvat»

Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui, la litúrgia de la Paraula ens convida a admirar dos magnífiques manifestacions de fe. Tan magnífiques que meresqueren commoure el cor de Jesucrist i provocar —immediatament!— la seva resposta. El Senyor no es deixa guanyar en generositat!

«La meva filla s’acaba de morir, però vine, imposa la teva mà sobre ella, i viurà» (Mt 9,18). Quasi que podríem dir que amb la fe ferma “obliguem” Déu. A Ell li agrada aquesta mena d'obligació. L'altre testimoni de fe l'Evangeli d'avui també és impressionant: «Només que toqui el seu vestit, seré salvada» (Mt 9,21). La reacció de Jesús i el resultat d'aquest diàleg de fe és radical: «Tingues confiança, filla, la teva fe t’ha salvat» (Mt 9,22).

Hom podria afirmar que Déu, fins i tot, es deixa “manipular” de bon grat per la nostra bona fe. El que no admet és que el temptem per desconfiança. Aquest fou el cas de Zacaries, que demanà una prova a l'arcàngel Gabriel: «Zacaries digué a l’àngel: ‘I ¿com ho sabré això?’» (Lc 1,18). L'Arcàngel no s'arronsà ni un pèl: «Jo soc Gabriel, el qui assisteix davant Déu (...). Quedaràs mut i no podràs parlar fins al dia en què aquestes coses succeiran, perquè no has cregut les meves paraules, que es compliran al seu temps» (Lc 1,19-20). I així fou.

És Ell mateix qui vol “obligar-se” i “lligar-se” amb la nostra fe: «I jo us dic: demaneu i se us donarà; cerqueu i trobareu; truqueu i se us obrirà» (Lc 11,9). Ell és el nostre Pare i no vol negar res del que convé als seus fills.

Però cal manifestar-li confiadament les nostres peticions; la confiança i connaturalitat amb Déu requereixen tracte: per a confiar en algú l'hem de conèixer; i per a conèixer-lo cal tractar-lo. Així, «la fe fa brollar l'oració, i l'oració, en quant brolla, assoleix la fermesa de la fe» (Sant Agustí). No oblidem la lloança que meresqué Santa Maria: «I benaurada la que ha cregut que es compliran les coses que li han estat dites de part del Senyor»» (Lc 1,45).

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Tot i que estiguem ficats en la llera dels nostres pecats i del nostre cos, si ens toca Jesús, a l’instant quedarem curats» (Sant Jeroni)

  • «Jesucrist va venir per a vèncer el mal des de la seva arrel, i les curacions són un avançament de la seva victòria, obtinguda amb la seva mort i resurrecció» (Benet XVI)

  • «‘Guariu malalts!’ (Mt 10,8). Aquest encàrrec, l’Església l’ha rebut del Senyor i intenta de dur-lo a terme tant per la cura donada als malalts com per la pregària d’intercessió amb què els acompanya. Ella creu en la presència vivificant del Crist, metge de les ànimes i dels cossos (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.509)