La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres 14 de durant l'any
1ª Lectura (Os 14,2-10): Això diu el Senyor: Israel, torna al Senyor, el teu Déu. La teva culpa t'ha fer caure. Presenta com una ofrena el teu penediment, torna al Senyor i digues-li: «Perdoneu-nos les culpes, i accepteu el bon desig. Us oferim les paraules dels nostres llavis, en lloc de vedells, per complir les prometences. Els assiris no poden salvar-nos, no muntarem més a cavall, no direm més a l'obra de les nostres mans que és el nostre Déu. En vós troben qui els estima, aquells que no tenen pare. Sí, jo seré el metge de les seves apostasies, els estimaré, ni que no s'ho mereixin; ja no sóc rigorós amb ells.

»Seré per a Israel com la rosada. Que Israel creixi com un lliri, que la seva soca arreli com l'àlber i es faci alta la seva brotada; que tingui la ufana de l'olivera i el perfum del Líban. Que tornin a asseure's a la seva ombra, i sigui com un jardí; que pugi com una parra i el recordin com el vi del Líban. Què en poden treure, dels ídols, els d'Efraïm? Jo els responc i els guio. Sóc com un xiprer en plena vida. Jo faig que donin fruit». Que ho comprenguin els savis, que ho entenguin els intel·ligents! Els camins del Senyor són planers, i els justos hi corren sense destorbs, però els rebels hi ensopeguen i cauen.
Salm responsorial: 50
R/. Proclamaré la vostra lloança, Senyor.
Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant; per la vostra gran misericòrdia, esborreu les meves faltes; renteu-me ben bé de les culpes, purifiqueu-me dels pecats.

Vós estimeu la veritat al fons del cor, dintre de mi m'ensenyeu a tenir seny. Aspergiu-me amb hisop, que quedi pur; renteu-me, i seré més blanc que la neu.

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm. No em llanceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre esperit sant.

Torneu-me el goig de la vostra salvació, que em sostingui un esperit magnànim. Obriu-me els llavis, Senyor, i proclamaré la vostra lloança.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 16,3; 14,26): Al·leluia. Quan vindrà l'Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera; i us farà recordar tot el que us he dit. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 10,16-23): En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms. Aneu alerta amb la gent: per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, i us conduiran davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d'ells i davant els pagans. Quan us hi portin no us preocupeu del que haureu de dir ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que us serà inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l'Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre.

»Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà. Quan us persegueixin en una població, fugiu cap a una altra. Us asseguro que no acabareu de recórrer totes les poblacions d'Israel abans que vingui el Fill de l'home».

«Tothom us odiarà per causa del meu nom»

P. Josep LAPLANA OSB Monjo de Montserrat (Montserrat, Barcelona, Espanya)

Avui, l'Evangeli remarca les dificultats i les contradiccions que el cristià haurà de patir per causa de Crist i del seu Evangeli, i com haurà de resistir i perseverar fins al final. Jesús ens va prometre: «Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20); però no ha promès als seus un camí fàcil, tot al contrari, els digué: «Tothom us odiarà per causa del meu nom» (Mt 10,22).

L'Església i el món són dues realitats de “difícil” convivència. El món, que l'Església ha de convertir a Jesucrist, no és una realitat neutra, com si fos cera verge que solament espera el segell que li doni forma. Això hauria estat així només si no hi hagués hagut una història de pecat entre la creació de l'home i la seva redempció. El món, com a estructura apartada de Déu, obeeix un altre senyor, que l'Evangeli de sant Joan anomena “el senyor d'aquest món”, l'enemic de l'ànima, al qual el cristià ha fet jurament —el dia del seu baptisme— de desobeir, de plantar-li cara, per pertànyer solament al Senyor i a la Mare Església que l'ha engendrat en Jesucrist.

Però el batejat continua vivint en aquest món i no en un altre, no renuncia a la ciutadania d'aquest món ni li nega la seva honesta aportació per sostenir-lo i per millorar-lo; els deures de ciutadania cívica són també deures cristians; pagar els impostos és un deure de justícia per al cristià. Jesús va dir que els seus seguidors som en el món, però no som del món (cf. Jn 17,14-15). No pertanyem al món incondicionalment, només pertanyem del tot a Jesucrist i a l'Església, veritable pàtria espiritual, que és aquí a la terra i que traspassa la barrera de l'espai i del temps per desembarcar-nos a la pàtria definitiva del cel.

Aquesta doble ciutadania topa indefectiblement amb les forces de pecat i de domini que mouen els mecanismes mundans. Repassant la història de l'Església, Newman deia que «la persecució és la marca de l'Església i potser la més duradora de totes».

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «L’atleta no guanya quan es despulla de la roba, ja que deixa els vestits per començar a lluitar. Només rep la corona de vencedor després d’haver combatut com cal» (Sant Paulí de Nola)

  • «Jesús ens diu: ‘Jo us envio com ovelles enmig de llops’. El cristià, més aviat, ha de ser prudent, de vegades fins i tot astut: aquestes són les virtuts acceptades per la lògica evangèlica. Però la violència mai» (Francesc)

  • «Així, doncs, podem esperar la glòria del cel promesa per Déu als qui l’estimen i compleixen la seva voluntat. En tota circumstància, cadascú ha d’esperar, amb la gràcia de Déu, que ‘perseverarà fins a la fi’ (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.821)