Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
L'obra de Déu ha deixat en ridícul la saviesa del món. Ja que el món, immergit tot ell dins la saviesa de Déu, no havia arribat, per la saviesa, a reconèixer Déu, Déu ha volgut salvar els creients per la predicació d'aquesta mena d'absurd. Perquè els jueus demanen signes prodigiosos, i els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu, perquè en l'absurd de l'obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes, i en la debilitat de l'obra de Déu hi ha un poder superior al dels homes.
La paraula del Senyor és sincera, es manté fidel en tot el que fa; estima el dret i la justícia, la terra és plena del seu amor.
El Senyor desfà els plans de les nacions, tira a terra els propòsits dels pobles; però els plans del Senyor persisteixen, manté sempre els propòsits del seu cor.
© Albada Editorial / evangeli.net
«En veritat us ho dic: no us conec»
Mn. Joan Ant. MATEO i García (Tremp, Lleida, Espanya)Avui, Divendres XXI del temps de durant l'any, el Senyor ens recorda a l'Evangeli que cal estar sempre vigilants i preparats per trobar-nos amb Ell. A mitjanit, a qualsevol moment, poden trucar a la porta i convidar-nos a sortir a rebre el Senyor. La mort no demana cita prèvia. De fet, «no sabeu el dia ni l’hora» (Mt 25,13).
Vigilar no significa viure amb por i angoixa. Vol dir viure de manera responsable la nostra vida de fills de Déu, la nostra vida de fe, esperança i caritat. El Senyor espera contínuament de nosaltres la nostra resposta de fe i amor, constants i pacients, enmig de les ocupacions i preocupacions que van teixint el nostre viure.
I aquesta resposta només la podem donar nosaltres, tu i jo. Ningú ho pot fer en lloc nostre. Això és el que significa la negativa de les verges prudents a cedir el seu oli per la llàntia apagada de les verges nècies: «És millor que aneu als qui en venen i compreu-ne» (Mt 25,9). Així, la nostra resposta a Déu és personal i intransferible.
No esperem per un “demà” —que potser no vindrà— per a encendre la llàntia del nostre amor per l'Espòs. Carpe diem! Cal viure en cada segon de la nostra vida tota la passió que un cristià ha de sentir pel seu Senyor. És una dita coneguda, però que no està malament que la recordem: «Viu cada dia de la teva vida com si fos el primer dia de la teva existència, com si fos l'únic dia de què disposem, com si fos el darrer dia de la nostra vida». Una crida realista a la conversió necessària i raonable que hem de portar a terme.
Què Déu ens faci la gràcia en la seva gran misericòrdia que no hàgim de sentir en l'hora suprema: «En veritat us ho dic: no us conec» (Mt 25,12), és a dir, «no heu tingut cap relació ni tracte amb mi». Tractem el Senyor en aquesta vida de manera que esdevinguem coneguts i amics seus en el temps i en la eternitat.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Ànima meva, tens una feina, una gran feina, si vols. Examina seriosament el teu interior, el teu ésser, el teu destí, d’on véns i on vas; tracta de saber si és vida la que vius o si hi ha alguna cosa més. Per tant, purifica la teva vida» (Sant Gregori Nazianzè)
«El cristià no en té prou amb esperar, ha d’actuar» (Benet XVI)
«El Crist és el centre de tota vida cristiana. El lligam amb Ell ocupa el primer lloc davant tots els altres lligams, familiars o socials. Des de l’inici de l’Església, hi ha hagut homes i dones que han renunciat al gran bé del matrimoni per tal de seguir l’Anyell allà on vagi (…), per tal de sortir a l’encontre del Senyor que ve (…)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.618)
