La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dissabte 25 de durant l'any
1ª Lectura (Ecle 11,9—12,8): Jove, viu amb alegria la teva edat, sigues feliç el temps de joventut. Segueix les inclinacions del teu cor i els desigs dels teus ulls, però sàpigues que Déu et cridarà a judici per tot el que faràs. Allunya del teu cor la tristesa, aparta del teu cos tots els mals, que també la joventut i els bons temps de la vida són en va. I recorda't del teu creador els anys de jovenesa, abans no vinguin dies més dolents i arribin aquells anys que no donen gust de viure, abans no s'apagui el sol —amb la llum del dia, la lluna i les estrelles—, i torni la nuvolada després de la pluja.

Aquells dies, els qui abans guardaven la casa tremolen, els homes valents s'encorben, les molineres, escanyolides, han plegat de moldre, i les que guaitaven per les finestres ja no hi veuen. A l'hora que s'abaixa el soroll de la mola, ja s'han tancat les portes del carrer, s'ha esmorteït el piular dels ocells, i es van apagant les veus de les cantaires. Llavors una pujada ja espanta i fa por de fer camí. Mentre floreix l'ametller, la llagosta es posa a pondre i la tàpera madura els seus fruits, l'home se'n va al seu estatge etern, i els ploraners ronden pel carrer.

Sí, recorda't del teu creador abans no sigui tallat el fil de plata de la vida, abans no es foradi el gresol d'or, la gerra s'esmicoli a la font i la corriola del pou es trenqui, abans la pols no torni a la terra, on ja era, i l'alè se'n torni a Déu, que l'ha donat. Vanitat i més vanitat, deia el Portaveu-del-poble, tot és en va.
Salm responsorial: 89
R/. Al llarg de tots els segles, Senyor, heu estat sempre la nostra muralla.
Vós feu tornar els homes a la pols dient-los: «Torneu-vos-en, fills d'Adam». Mil anys als vostres ulls són com un dia que ja ha passat, com el relleu d'una guàrdia de nit.

Quan preneu els homes, són com un somni en fer-se de dia, són com l'herba que s'espiga: ha tret florida al matí, al vespre es marceix i s'asseca.

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor. Calmeu-vos, Senyor, què espereu? Sigueu pacient amb els vostres servents.

Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos i ho celebrarem amb goig tota la vida. Que l'amabilitat del Senyor, el nostre Déu, reposi damunt els seus servents. Doneu encert a l'obra de les nostres mans.
Versicle abans de l'Evangeli (2Tm 1,10): Al·leluia. Jesucrist, el nostre salvador, ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l'evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 9,43b-45): En aquell temps, veient Jesús que estaven tots meravellats amb les coses que feia, i digué als seus deixebles: «Feu entrar en les vostres orelles aquestes paraules: ha de succeir que el Fill de l’home sigui posat a mans dels homes». Però ells no entenien aquestes paraules, i hi havia un vel posat davant d’elles perquè no les entenguessin. I temien interrogar-lo sobre això.

© Albada Editorial / evangeli.net

«El Fill de l'home sigui posat a mans dels homes»

Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui, més de dos mil anys després, l'anunci de la passió de Jesús continua provocant-nos. Que l'Autor de la Vida anunciï el seu lliurament a mans d'aquells pels quals ha vingut a donar-ho tot és una clara provocació. Hom podria dir que no era necessari, que fou una exageració. Oblidem, una i una altra vegada, el pes que aclapara el cor de Crist, el nostre pecat, el mal més radical, la causa i l'efecte de posar-nos al lloc de Déu. Més encara, de no deixar-nos estimar per Déu, i d'entestar-nos en romandre dins les nostres curtes categories i de la immediatesa de la vida present. Se'ns fa tan necessari reconèixer que som pecadors com necessari és admetre que Déu ens estima en el seu Fill Jesucrist. I tot plegat, som com els deixebles, «ells no entenien aquestes paraules, i hi havia un vel posat davant d’elles perquè no les entenguessin. I temien interrogar-lo sobre això» (Lc 9,45).

Per dir-ho amb una imatge: al Cel podrem trobar tots els vicis i tots els pecats, menys la supèrbia, ja que el superb mai no reconeix el seu pecat i no es deixa perdonar per un Déu que estima fins a morir per nosaltres. I a l'infern podrem trobar totes les virtuts, menys la humilitat, doncs l'humil es coneix tal com és i sap ben bé que sense la gràcia de Déu no pot deixar d'ofendre'l ni pot tampoc correspondre a la seva Bondat.

Una de les claus de la saviesa cristiana és el reconeixement de la grandesa i de la immensitat de l'Amor de Déu, a la vegada que admetem la nostra petitesa i la vilesa del nostre pecat. Tan tardans som d'entendre-ho! El dia que descobrirem que tenim l'Amor de Déu tan a l'abast, aquell dia direm com sant Agustí, amb llàgrimes d'Amor: «Tan tard et vaig estimar, Déu meu!». Aquell dia pot ser avui. Pot ser avui. Pot ser.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «No tingueu por. Aquesta creu no va ser mortal per a mi, sinó per a la mort. Aquests claus no em penetren de dolors, sinó d’un amor més profund cap a vosaltres» (Sant Pere Crisòleg)

  • «La seva fidelitat consisteix a què Ell no només actua com ‘Déu respecte als homes’, sinó també com a ‘home respecte a Déu’, fundant així l’Aliança de manera irrevocablement estable» (Benet XVI)

  • «Des del començament de la seva vida pública en el seu Baptisme, Jesús és el ‘Servent’ consagrat del tot a l’obra redemptora que tindrà acompliment en el ‘baptisme’ de la passió» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 565)