La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimarts 8 de durant l'any
1ª Lectura (Ecli 35,1-12): Sempre que compleixes la llei de Déu, li dónes un culte generós; i ofereixes una víctima saludable quan guardes els seus manaments. Fer un favor és presentar a Déu una ofrena, donar als pobres és oferir-li una víctima d'acció de gràcies. Apartar-se del mal és un sacrifici plaent a Déu, evitar de fer res dolent és expiar els pecats. Si fas el bé, no et presentaràs davant Déu amb les mans buides, perquè tothom qui fa el bé compleix els seus manaments. L'ofrena dels justos és la millor que hi ha a l'altar, l'olor dels seus perfums penetra el cel.

Déu accepta els dons de l'home just, la seva ofrena és un memorial que mai no s'esborra. Honra el Senyor generosament, no escatimis l'ofrena de les teves primícies. Quan ofereixis els teus dons, ofereix-los amb alegria, consagra amb goig els teus delmes. Dóna a l'Altíssim tal com ell t'ha donat, dóna generosament tot el que pots, que el Senyor ja sap recompensar, i et tornarà set vegades més. No el vulguis subornar amb presents, que no els acceptaria, ni et refiïs d'una ofrena que t'has guanyat amb violències, perquè el Senyor és Déu-que-fa-justícia i no té miraments amb el prestigi dels homes.
Salm responsorial: 49
R/. L'home que viu honradament veurà la salvació de Déu.
«Aplegueu-me els meus fidels, que amb la sang d'una víctima segellaren l'aliança». El cel proclama la seva justícia, és Déu mateix qui judica.

«Escolta, poble meu, sóc jo qui parlo; Israel, sóc jo qui testifico contra tu: jo sóc el Senyor, el teu Déu. No és pas pels sacrificis que et reprenc: sé que no et canses d'oferir holocaustos.

Ofereix a Déu accions de gràcies, compleix el que has promès a l'Altíssim. El qui m'ofereix accions de gràcies reconeix la meva glòria. L'home que viu honradament veurà la salvació de Déu.
Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Mt 11,25): Al·leluia. Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 10,28-31): En aquell temps, Pere començà a dir-li [a Jesús]: «Mira que nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit». Diu Jesús: «En veritat us dic: no hi ha ningú que deixi casa, o germans o germanes, o mare o pare, o fills, o camps a causa de mi i de l’evangeli, que no rebi cent vegades ara, en aquest temps, en cases i germans i germanes i mares i fills i camps, enmig de persecucions, i en el segle venidor la vida eterna. I molts primers seran últims, i últims primers».

© Albada Editorial / evangeli.net

«No hi ha ningú que deixi casa a causa de mi i de l’evangeli, que no rebi cent vegades ara, en aquest temps, i en el segle venidor la vida eterna»

Mn. Jordi SOTORRA i Garriga (Sabadell, Barcelona, Espanya)

Avui, com aquell amo que anava cada matí a la plaça a cercar treballadors per a la seva vinya, el Senyor cerca deixebles, seguidors, amics. La seva crida és universal. És una oferta fascinant! El Senyor ens fa confiança. Però posa una condició per a ser deixebles, condició que ens pot desanimar: «A causa de mi i de l’evangeli» cal deixar «casa, o germans o germanes, o mare o pare, o fills, o camps» (Mc 10,29).

No hi ha contrapartida? No hi haurà recompensa? Això ens aportarà algun benefici? Pere, en nom dels Apòstols, recorda al Mestre: «Nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit» (Mc 10,28), com volent dir: què en traurem?

La promesa del Senyor és generosa: «Rebi cent vegades ara, (...) i en el segle venidor la vida eterna» (Mc 10,30). Ell no es deixa guanyar en generositat. Però hi afegeix: «També persecucions». Jesús és realista i no vol enganyar. Ser deixeble seu, si ho som de debò, ens portarà dificultats, problemes. Jesús, però, considera les persecucions i les dificultats un premi, ja que ens ajuden a créixer, si les sabem acceptar i viure com una ocasió de guanyar en maduresa i responsabilitat. Tot allò que és motiu de sacrifici ens fa semblants a Jesucrist que ens salva per la seva mort en la Creu.

Sempre estem a temps per a revisar la nostra vida i apropar-nos més a Jesucrist. Aquests temps i tot temps ens permeten —per mitjà de la pregària i dels sagraments— esbrinar si entre els deixebles que Ell cerca hi som nosaltres, i veure també quina ha de ser la nostra resposta a aquesta crida. Al costat de respostes radicals (com la dels Apòstols) n'hi ha d'altres. Per a molts, “deixar casa, germans i germanes, pare o mare...” voldrà dir deixar tot allò que ens impedeix de viure en profunditat l'amistat amb Jesucrist i, com a conseqüència, de ser-ne els seus testimonis davant del món. I això és urgent, no et sembla?

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «‘Doncs jo us asseguro que ningú hi ha...’. Això no vol dir que abandonem els nostres pares, deixant-los sense auxili, ni que ens separem de les nostres dones, sinó que preferim l’honor de Déu a tot el que és perible» (Sant Beda el Venerable)

  • «No hi ha dubte que les formes concretes de seguir el Crist estan graduades per Ell mateix segons les condicions, les possibilitats, les missions, els carismes de les persones i dels grups» (Sant Joan Pau II)

  • «Els cristians, perquè són els membres del Cos del qual el Crist és el Cap (cf. Ef 1,22), contribueixen a l’edificació de l’Església amb la constància de les seves conviccions i dels seus costums. L’Església creix, augmenta i es desenrotlla amb la santedat dels seus fidels, fins que es constitueixi ‘en l’estat d’home perfecte, en el complet desenrotllament del Crist’ (Ef 4,13)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.045)