Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Per això, sabent que la bondat de Déu ens ha confiat aquest servei, no ens acovardim. És cert que la Bona Nova que nosaltres anunciem queda com coberta d'un vel, però només per als qui van a la perdició. Aquests són els qui resisteixen a la fe. Satanàs, el déu d'aquest món, els ha encegat l'enteniment perquè no els pugui il·luminar la claror irradiada per la Bona Nova de la glòria de Crist, que és imatge de Déu. Perquè, quan nosaltres prediquem, no ens anunciem a nosaltres mateixos: anunciem que Jesucrist és el Senyor, i nosaltres, els vostres servidors per amor de Jesús. Al principi Déu ordenà que la llum resplendís d'enmig de la foscor, i ara és ell qui ha resplendit en els nostres cors perquè irradiem el coneixement de la seva glòria, reflectida en Crist.
La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel.
El Senyor donarà la pluja, i la nostra terra donarà el seu fruit. La bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades.
Heu sentit que es va dir als antics: No mataràs; i el qui mati serà sotmès a judici. Però jo us dic: tot el qui s’enfadi contra el seu germà, serà sotmès a judici; i el qui digui al seu germà “raca” (estúpid), serà sotmès al sanedrí; i qui li digui “neci”, serà sotmès a la gehenna del foc. Per tant, si quan presentes la teva ofrena a l’altar, et recordes allí que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa la teva ofrena davant l’altar i ves primer a reconciliar-te amb el teu germà, i després torna-hi i presenta la teva ofrena. Afanya’t a avenir-te amb el teu adversari mentre encara fas camí amb ell, no sigui que et faci a mans al jutge, i el jutge a l’agutzil, i et fiquin a la presó. En veritat t’ho dic: No en sortiràs fins que no hagis retornat l’últim cèntim».
© Albada Editorial / evangeli.net
«Si la vostra justícia no sobrepassa (...) no entrareu al regne del cels»
P. Julio César RAMOS González SDB (Mendoza, Argentina)Avui, Jesús ens convida a anar més enllà d'allò que pot viure qualsevol simple complidor de la llei. Malgrat no caure en la concreció de males accions, moltes vegades el costum endureix el desig de la recerca de la santedat, tot emmotllant-nos de manera acomodatícia a la rutina del captenir-se bé, i res més. Sant Joan Bosco acostumava a repetir: «Allò que és bo, és enemic d'allò que és òptim». Aquest és el punt en què ens arriba la Paraula del Mestre, el qual ens invita a fer coses “més grans” (cf. Mt 5,20), que parteixen d'una actitud distinta. Coses més grans que, paradoxalment, passen per les menors, per les més petites. Irritar-se, menysprear i renegar del germà no són actituds adients per al deixeble del Regne, el qual ha arribat a ser cridat a esdevenir —ni més ni menys— que sal de la terra i llum del món (cf. Mt 5,13-16), des de la vigència de les benaurances (cf. Mt 5,3-12).
Jesús, amb autoritat, canvia la interpretació del precepte negatiu “No matar” (cf. Ex 20,13) per la interpretació positiva de la profunda i radical exigència de la reconciliació, posada —per a major èmfasi— en relació amb el culte. Així, no hi ha cap ofrena que serveixi quan «et recordes allí que el teu germà té alguna cosa contra tu» (Mt 5,23). Per això, cal resoldre qualsevol plet, perquè en cas contrari la invalidesa de l'ofrena es tornarà contra tu (cf. Mt 5,26).
Tot això, solament ho pot moure un gran amor. Sant Pau ens dirà: «No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: ‘Estima els altres com a tu mateix’. Qui estima, no fa cap mal als altres. Estimar és la plenitud de la Llei» (Rm 13,9-10). Demanem de ser renovats en el do de la caritat —fins al darrer detall— amb el proïsme, i la nostra vida serà la millor i més autèntica ofrena a Déu».
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«En veritat, el més just i adequat és que la criatura imiti el seu Creador, que ha establert la reparació i santificació dels creients en el perdó dels pecats, de manera que de reus ens convertíssim en innocents i que l’abolició del pecat en nosaltres fos l’origen de les virtuts» (Sant Lleó el Gran)
«Hem d’aprendre la capacitat de fer penitència, de deixar-nos transformar; de sortir a l’encontre de l’altre i demanar a Déu que ens doni el valor i la força per a aquesta renovació. En el nostre món actual hem de redescobrir el sagrament de la Penitència i de la Reconciliació» (Benet XVI)
«Jesús reprèn els deu manaments, però manifesta alhora la força de l’Esperit ja operant en la seva lletra. Predica ‘la justícia que sobrepassa la dels escribes i fariseus’ (Mt 5,20) i la dels pagans. Desplega totes les exigències dels manaments (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.054)
