La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Accepto
Més informació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dissabte 13 de durant l'any
Veure 1ª Lectura i Salm
1ª Lectura (Gn 27,1-5.15-29): Quan Isaac s'havia fet vell i els ulls se li havien entelat tant que ja no hi veia, cridà Esaú, el seu fill gran i li digué: «Fill meu, ja sóc vell, i qualsevol dia em puc morir. Pren l'arc i les fletxes, surt a caçar, prepara el meu plat preferit i porta-me'l. Després de menjar et donaré la meva darrera benedicció». Rebeca havia sentit tot el que deia Isaac. Després Esaú se n'anà a fer el que el seu pare li demanava. Llavors Rebeca prengué els millors vestits d'Esaú que tenia a casa, els posà a Jacob, el fill petit, i li cobrí les mans i la part fina del coll amb pells de cabrit. Després li donà el plat i el pa que havia preparat.

Jacob ho portà al seu pare, i ell preguntà: «Qui ets, fill meu?». Jacob li va respondre: «Sóc Esaú, el teu hereu. He fet el que m'havies dit. Seu a taula, menja això que he caçat i després dóna'm la teva benedicció». Isaac li preguntà: «Fill meu, com és que has trobat caça tan aviat?». Ell li respon: «El Senyor, el nostre Déu, ha volgut que em sortís al pas». Isaac li diu: «Acosta't, fill meu; vull palpar si ets el meu fill Esaú». Jacob s'acostà al seu pare, ell el palpà i digué: «La veu és la de Jacob, però les mans són les d'Esaú». Trobant que tenia les mans peludes com les d'Esaú, no el va reconèixer i el va beneir. Li preguntà, doncs: «Ets el meu fill Esaú?». Ell li respongué: «Sí que el sóc».

Li diu el seu pare: «Porta això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré». Jacob li serví la caça i li omplí el vas de vi. Després de menjar i beure, el seu pare li digué: «Acosta't, fill meu, i besa'm». Quan Jacob el besà, Isaac sentí la fragància dels seus vestits i el beneí amb aquestes paraules: «Oh, l'olor del meu fill! És com l'olor d'un camp que el Senyor beneeix. Que Déu et doni la rosada del cel i la fertilitat de la terra perquè abundin el blat i el vi. Que tinguis per vassalls pobles i nacions, que vinguin a prestar-te homenatge. Sigues sobirà dels teus germans, fills de la teva mare, que tots acatin el teu govern. Maleïts els qui et maleiran, beneïts els qui et beneiran».
Salm responsorial: 134
R/. Lloeu el Senyor. Que n'és de bo!
Lloeu el nom del Senyor, lloeu-lo, servents del Senyor, vosaltres que esteu a la casa del Senyor, als atris de la casa del nostre Déu.

Lloeu-lo. Que n'és, de bo, el Senyor. Canteu al seu nom. Que n'és, d'amable. El Senyor s'escollí el poble de Jacob, els fills d'Israel, per possessió seva.

Reconec la grandesa del Senyor, el nostre Déu és més gran que tots els déus. El Senyor fa tot el que ell es proposa, al cel i a la terra, al mar i al fons dels oceans.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 10,27): Al·leluia. Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor; també jo les reconec i elles em segueixen. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 9,14-17): Llavors s’atansen a ell els deixebles de Joan, dient: «Per què nosaltres i els fariseus dejunem sovint, però els teus deixebles no dejunen?». I els diu Jesús: «¿És que poden els amics de l’espòs plorar en el cas que sigui amb ells l’espòs? Però vindran dies quan els serà arrabassat l’espòs, i llavors dejunaran. Ningú no posa un pedaç de roba no batanada en un vestit vell, perquè l’afegit estira del vestit i es fa un estrip pitjor. Ni posa vi nou en bots vells; altrament es rompen els bots, i el vi es vessa i els bots es fan malbé; sinó que posen vi nou en bots nous, i una cosa i l’altra es conserven».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Però vindran dies quan els serà arrabassat l’espòs»

Mn. Joaquim FORTUNY i Vizcarro (Cunit, Tarragona, Espanya)

Avui notem com amb Jesús començaren uns temps nous, una doctrina nova, ensenyada amb autoritat, i com totes les coses noves xocaven amb la praxi i l'ambient dominant. Així, a les pàgines que precedeixen l'Evangeli que estem contemplant, veiem Jesús perdonant els pecats al paralític i guarint la seva malaltia, mentre que els escribes s'escandalitzen; Jesús cridant Mateu, cobrador d'impostos i menjant amb ell i d'altres publicans i pecadors, i els fariseus “pujant per les parets”; i a l'Evangeli d'avui són els deixebles de Joan els qui s'apropen a Jesús perquè no comprenen que Ell i els seus deixebles no dejunin.

Jesús, que no deixa mai ningú sense resposta, els dirà: «¿És que poden els amics de l’espòs plorar en el cas que sigui amb ells l’espòs? Però vindran dies quan els serà arrabassat l’espòs, i llavors dejunaran» (Mt 9,15). El dejuni era, i és, una praxi penitencial «que contribueix a fer-nos adquirir el domini sobre els nostres instints i la llibertat del cor» (Catecisme de l'Església, n. 2043) i a impetrar la misericòrdia divina. Però en aquells moments, la misericòrdia i l'amor infinit de Déu era enmig d'ells amb la presència de Jesús, el Verb Encarnat. Com podien dejunar? Només hi havia una actitud possible: l'alegria, el gaudir de la presència del Déu fet home. Com havien de dejunar si Jesús els havia descobert una manera nova de relacionar-se amb Déu, un esperit nou que trencava amb totes aquelles maneres antigues de fer?

Avui Jesús hi és: «Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20), i no hi és perquè ha tornat al Pare, i així clamem: Veniu, Senyor Jesús!.

Estem en temps d'expectació. Per això, ens convé renovar-nos cada dia amb l'esperit nou de Jesús, desprendre'ns de rutines, dejunar de tot el que impedeixi avançar vers una identificació plena amb Crist, vers la santedat. «Just és el nostre plor —el nostre dejuni— si cremem en desigs de veure'l» (Sant Agustí).

A Santa Maria li supliquem que ens atorgui les gràcies que necessitem per viure l'alegria de saber-nos fills estimats.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «El dejuni és el timó de la vida humana i regeix tota la nau del nostre cos» (Sant Pere Crisòleg)

  • «A vi nou, bots nous. I per aquesta raó l’Església ens demana, a tots nosaltres, alguns canvis, ens demana deixar de banda les estructures peribles: No serveixen! I prendre altres de noves, les de l’Evangeli» (Francesc)

  • «Els laics també acompleixen la missió profètica evangelitzant, és a dir, ‘anunciant el Crist amb el testimoni de la vida i amb la paraula’. Entre els laics, ‘aquesta acció evangelitzadora pren un caràcter específic i una eficàcia particular del fet que es realitza dintre les condicions comunes del nostre món’ (Concili Vaticà II)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 905)

1 de setembre
Diumenge 22 (B) de durant l'any

Video de l’Evangeli i comentari

_______

El cicle Santoral i de Solemnitats de setembre