Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Jacob es desvetllà i digué: «El Senyor és present aquí, i jo no ho sabia». I ple de reverència exclamà: «Que n'és, de venerable, aquest lloc! És la casa de Déu i la porta del cel». I al matí, quan es llevà, prengué la pedra que havia posat per capçal, la dreçà com a pilar sagrat, i la consagrà ungint-la amb oli. I donà a aquell lloc el nom de Bet-El. Abans, la ciutat s'anomenava Luz. Després Jacob va fer aquesta prometença: «Si Déu m'acompanya i em guarda tot el temps que seré fora, si em dóna pa i vestit i em fa tornar en pau a casa el meu pare, el meu Déu serà el Senyor, i aquesta pedra que he dreçat com a pilar sagrat serà casa de Déu».
Ell et guardarà del parany de l'ocellaire i del flagell de la pesta; t'abrigarà amb les seves plomes, trobaràs refugi sota les seves ales.
«Ja que ell s'ha fet tan meu, jo el salvaré, el protegiré perquè coneix el meu nom. Sempre que m'invoqui, l'escoltaré, estaré vora d'ell en els perills».
I succeí que una dona que patia hemorràgies feia dotze anys, s’apropà per darrere i tocà la vora del seu vestit. Perquè es deia dintre de si: «Només que toqui el seu vestit, seré salvada». I girant-se Jesús i veient-la, digué: «Tingues confiança, filla, la teva fe t’ha salvat». I des d’aquella hora la dona fou salva.
I havent arribat Jesús a la casa, i veient els flautistes i la gent en tumult, deia: «Aparteu-vos, que no és morta la noia, sinó que dorm». I es reien d’ell. I després que s’hagués tret fora la gent, entrà i l’agafà de la mà, i la noia s’alçà. I s’escampà la fama d’això per tot aquell territori.
© Albada Editorial / evangeli.net
«La teva fe t'ha salvat»
Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)Avui, la litúrgia de la Paraula ens convida a admirar dos magnífiques manifestacions de fe. Tan magnífiques que meresqueren commoure el cor de Jesucrist i provocar —immediatament!— la seva resposta. El Senyor no es deixa guanyar en generositat!
«La meva filla s’acaba de morir, però vine, imposa la teva mà sobre ella, i viurà» (Mt 9,18). Quasi que podríem dir que amb la fe ferma “obliguem” Déu. A Ell li agrada aquesta mena d'obligació. L'altre testimoni de fe l'Evangeli d'avui també és impressionant: «Només que toqui el seu vestit, seré salvada» (Mt 9,21). La reacció de Jesús i el resultat d'aquest diàleg de fe és radical: «Tingues confiança, filla, la teva fe t’ha salvat» (Mt 9,22).
Hom podria afirmar que Déu, fins i tot, es deixa “manipular” de bon grat per la nostra bona fe. El que no admet és que el temptem per desconfiança. Aquest fou el cas de Zacaries, que demanà una prova a l'arcàngel Gabriel: «Zacaries digué a l’àngel: ‘I ¿com ho sabré això?’» (Lc 1,18). L'Arcàngel no s'arronsà ni un pèl: «Jo soc Gabriel, el qui assisteix davant Déu (...). Quedaràs mut i no podràs parlar fins al dia en què aquestes coses succeiran, perquè no has cregut les meves paraules, que es compliran al seu temps» (Lc 1,19-20). I així fou.
És Ell mateix qui vol “obligar-se” i “lligar-se” amb la nostra fe: «I jo us dic: demaneu i se us donarà; cerqueu i trobareu; truqueu i se us obrirà» (Lc 11,9). Ell és el nostre Pare i no vol negar res del que convé als seus fills.
Però cal manifestar-li confiadament les nostres peticions; la confiança i connaturalitat amb Déu requereixen tracte: per a confiar en algú l'hem de conèixer; i per a conèixer-lo cal tractar-lo. Així, «la fe fa brollar l'oració, i l'oració, en quant brolla, assoleix la fermesa de la fe» (Sant Agustí). No oblidem la lloança que meresqué Santa Maria: «I benaurada la que ha cregut que es compliran les coses que li han estat dites de part del Senyor»» (Lc 1,45).
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Tot i que estiguem ficats en la llera dels nostres pecats i del nostre cos, si ens toca Jesús, a l’instant quedarem curats» (Sant Jeroni)
«Jesucrist va venir per a vèncer el mal des de la seva arrel, i les curacions són un avançament de la seva victòria, obtinguda amb la seva mort i resurrecció» (Benet XVI)
«‘Guariu malalts!’ (Mt 10,8). Aquest encàrrec, l’Església l’ha rebut del Senyor i intenta de dur-lo a terme tant per la cura donada als malalts com per la pregària d’intercessió amb què els acompanya. Ella creu en la presència vivificant del Crist, metge de les ànimes i dels cossos (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.509)
