La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimecres 14 de durant l'any
1ª Lectura (Gn 41,55-57;42,5-7.17-24a): En aquells dies, quan la fam s'estengué per tot el país d'Egipte, el poble demanà pa al Faraó i ell respongué a tota la gent del país que anés a Josep i fes tot el que Josep li digués. La fam s'estengué també a tota la terra d'Egipte. Josep obrí els seus graners i venia blat als egipcis perquè hi havia molta fam en el país. I de tots els altres països també venia gent a comprar blat a Josep, perquè hi havia molta fam pertot arreu.

Des del país de Canaan, on també passaven fam, vingueren igualment ells fills de Jacob entre els qui anaven a comprar provisions. Com que Josep governava el país, era el qui venia el blat a tothom. Quan arribaren els seus germans, es prosternaren davant d'ell amb el front fins a terra. Josep, així que els va veure, els reconegué, però va dissimular. I els va fer tancar tres dies a la presó.

Al cap de tres dies Josep els digué: «Jo sóc un home que crec en Déu: si feu el que us dic salvareu la vida: que un dels germans es quedi a la presó; els altres aneu a portar les provisions a casa vostra i torneu amb el germà petit: així demostrareu que sou gent honrada que dieu la veritat, i no us matarem». Ells es deien els uns als altres: «Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà, perquè no el vam escoltar quan vèiem que ens suplicava tan afligit. Per això ara ens cauen al damunt totes aquestes desgràcies». Rubèn afegí: «Ja us ho deia que no féssiu aquell disbarat, però no me'n vau fer cas; ara Déu ens demana comptes del crim que vam cometre». Com que Josep els parlava valent-se d'un intèrpret, no sabien que ell entenia tot el que deien. Josep es retirà una estona perquè no es podia aguantar el plor.
Salm responsorial: 32
R/. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l'esperança que posem en vós.
Celebreu el Senyor amb la lira, acompanyeu amb l'arpa els vostres cants, dediqueu-li un càntic nou, toqueu acompanyant l'aclamació.

El Senyor desfà els plans de les nacions, tira a terra els propòsits dels pobles; però els plans del Senyor persisteixen, manté sempre els propòsits del seu cor.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l'amor que els té; ell els allibera de la mort, i els retorna en temps de fam.
Versicle abans de l'Evangeli (Mc 1,15): Al·leluia. El Regne de Déu es a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 10,1-7): I convocats els seus Dotze deixebles, els donà potestat sobre els esperits immunds, perquè els expulsessin, i perquè guarissin tota malaltia i tota dolença.

I els noms dels dotze apòstols són aquests: el primer Simó, l’anomenat Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume el del Zebedeu i Joan, el seu germà, Felip i Bartomeu, Tomàs i Mateu, el publicà, Jaume el d’Alfeu i Tadeu, Simó el Zelador i Judes l’Iscariot, el qui el traí.

Aquests Dotze els envià Jesús i els donà instruccions, dient: «No aneu al camí dels gentils, ni entreu en les ciutats dels samaritans; sinó més aviat dirigiu-vos a les ovelles esgarriades de la casa d’Israel. I quan hi aneu, prediqueu, dient: «S’ha apropat el regne dels cels».

© Albada Editorial / evangeli.net

«I quan hi aneu, prediqueu, dient: ‘S’ha apropat el regne dels cels’»

Mn. Fernando PERALES i Madueño (Terrassa, Barcelona, Espanya)

Avui, l'Evangeli ens mostra Jesús enviant els seus deixebles en missió: «Aquests Dotze els envià Jesús i els donà instruccions» (Mt 10,5). Els dotze deixebles formen el “Col·legi Apostòlic”, és a dir “missioner”; l'Església, en la seva peregrinació terrenal, és una comunitat missionera, puix té el seu origen en el compliment de la missió del Fill i de l'Esperit Sant segons els designis de Déu Pare. El mateix que Pere i els altres Apòstols constitueixen un sol Col·legi Apostòlic per institució del Senyor, així el Romà Pontífex, successor de Pere, i els Bisbes, successors dels Apòstols, formen un tot damunt el qual recau el deure d'anunciar l'Evangeli per tot arreu.

Entre els deixebles enviats en missió trobem aquells que tenen un lloc destacat, conferit pel Crist, i una major responsabilitat, com Pere; i uns altres com Tadeu, del qual gairebé no en tenim notícies; ara bé, els evangelis ens comuniquen la Bona Nova, no han estan fets per a satisfer la curiositat. Nosaltres, per la nostra banda, hem de pregar per tots els bisbes, pels cèlebres i pels no tan famosos, i viure en comunió amb ells: «Seguiu tots el bisbe, com Jesucrist el Pare, i el col·legi dels ancians com els Apòstols» (Sant Ignasi d'Antioquía). Jesús no cercava persones instruïdes, sinó simplement disponibles, capaces de seguir-lo fins al final. Això m'ensenya que jo, com cristià, també he de sentir-me responsable d'una part de l'obra de la salvació de Jesús. ¿Allunyo el mal?, ¿ajudo els meus germans?

Com l'obra està als seus inicis, Jesús s'apressa a donar una consigna de limitació: «No aneu al camí dels gentils, ni entreu en les ciutats dels samaritans; sinó més aviat dirigiu-vos a les ovelles esgarriades de la casa d’Israel. I quan hi aneu, prediqueu, dient: ‘S’ha apropat el regne dels cels’» (Mt 10,5-6). Avui cal fer el que es pugui, amb la certesa que Déu cridarà tots els pagans i samaritans en una altra fase del treball missioner.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «El vostre baptisme ha de romandre com la vostra armadura, la fe com el casc, la caritat com una llança, la paciència com un arsenal de totes les armes» (Sant Ignasi d’Antioquia)

  • «També nosaltres som enviats com a missatgers i testimonis de pau. Quanta necessitat té el món de nosaltres com a missatgers de pau!» (Francesc)

  • «Els deixebles del Crist han de conformar-se-li fins que el Crist es formi en ells (...): som assumits en els misteris de la seva vida, configurats a Ell, associats a la seva mort i a la seva Resurrecció (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 562)