Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia
200 mossens comenten l'Evangeli del dia
Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Quan la riuada ens vingué a sobre, ens hauria passat la inundació més amunt del coll, més amunt del coll ens hauria passat la crescuda de les aigües. Beneït sigui el Senyor, que no ens deixa caure a les seves dents.
Hem salvat la vida com l'ocell que fuig del llaç dels caçadors. S'ha trencat el llaç i tots hem fugit. El nostre auxili és el nom del Senyor, del Senyor que ha fet el cel i la terra.
El qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi; i el qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. I qui no pren la seva creu i no em segueix, no és digne de mi. El qui trobi la seva vida, la perdrà; i el qui perdi la seva vida per causa de mi, la trobarà.
El qui a vosaltres rep, a mi em rep; i el qui em rep a mi, rep aquell qui m’ha enviat. El qui rep un profeta a títol de profeta, rebrà recompensa de profeta; i el qui rep un just a títol de just, rebrà recompensa de just. I tot el qui doni per beure ni que sigui només un vas d’aigua freda a un d’aquests petits a títol de deixeble, en veritat us dic: no perdrà la seva recompensa».
I s’esdevingué que quan Jesús hagué acabat de donar instruccions als seus Dotze deixebles, se n’anà d’allí per tal d’ensenyar i predicar en les ciutats d’ells.
© Albada Editorial / evangeli.net
«I qui no pren la seva creu i no em segueix, no és digne de mi»
Mn. Valentí ALONSO i Roig (Barcelona, Espanya)Avui, Jesús ens ofereix una barreja explosiva de recomanacions; és com un d'aquells banquets, tan de moda, on els plats són petites “tapes” per assaborir. Es tracta de consells profunds i molt durs de pair, adreçats als seus deixebles en el centre del seu procés de formació i preparació missionera (cf. Mt 11,1). Hem de contemplar el text per blocs separats per poder-los tastar.
Jesús comença a fer saber l'efecte del seu ensenyament. Més enllà dels efectes positius que són evidents en l'actuar del Senyor, l'Evangeli evoca els contratemps i els efectes secundaris de la predicació: «I els enemics de l’home, els de casa seva» (Mt 10,36). Aquesta és la paradoxa de viure la fe: la possibilitat d'enfrontar-nos, fins i tot amb els més pròxims, quan no entenem qui és Jesús, el Senyor, i no el percebem com el Mestre de la comunió.
En un segon moment, Jesús demana d'ocupar el lloc principal en la nostra escala d'estimació: «El qui estima el pare o la mare més que a mi…» (Mt 10,37), «el qui estima el fill o la filla més que a mi…» (Mt 10,37). D'aquesta manera, ens proposa deixar-nos acompanyar per Ell com a presència de Déu, ja que «el qui em rep a mi, rep aquell qui m’ha enviat» (Mt 10,40). L'efecte de viure acompanyats del Senyor, acollit a casa nostra, és gaudir de la recompensa dels profetes i dels justos, perquè hem rebut un profeta i un just.
La recomanació del Mestre acaba valorant els petits gestos d'ajuda i suport a aquells que viuen acompanyats del Senyor, als seus deixebles, que som tots els cristians. «I tot el qui doni per beure ni que sigui només un vas d’aigua freda a un d’aquests petits a títol de deixeble...» (Mt 10,42). D'aquest consell en neix una responsabilitat: quan tractem amb el pròxim, cal ésser molt conscients que aquell que viu amb el Senyor, sigui qui sigui, ha de ser tractat com el tractaríem a Ell. Diu sant Joan Crisòstom: «Si l'amor estigués escampat per tot arreu, naixerien d'ell una infinitat de béns».
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Mentre arriba la pau, en la que no tindrem cap enemic, allò nostre és combatre llargament, fidelment i valentament, per a merèixer ser coronats pel Senyor Déu» (Sant Agustí)
«La Mare de Déu, Reina de la pau, compartí fins al martiri de l’ànima la lluita del seu Fill Jesús contra el Maligne. Invoquem la seva intercessió materna perquè ens ajudi a ser sempre testimonis de la pau del Crist, sense arribar mai a tripijocs amb el mal» (Benet XVI)
«Crist fa que tot el que Ell va viure ho puguem viure nosaltres en Ell i que Ell ho visqui en nosaltres. ‘Amb la seva Encarnació, el Fill de Déu, d’alguna manera, va unir-se a cada home’ (Concili Vaticà II). Som cridats a ser un amb Ell (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 521)