Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
»Aquella mateixa nit han de menjar-ne la carn, rostida a la brasa, amb pans sense llevat i herbes amargues. No us la mengeu crua ni bullida, sinó tota a la brasa, amb el cap, les potes i les entranyes. No en guardeu gens per a l'endemà. Si en sobra, cremeu-ho. Per a menjar-vos-el, aneu cenyits, amb les sandàlies posades i el bastó a la mà, i us l'heu de menjar a corre-cuita: aquesta víctima és la Pasqua (és a dir, el “pas”) del Senyor. Aquella nit passaré pel país d'Egipte i faré morir tots els primogènits d'Egipte, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra les divinitats d'Egipte. Jo sóc el Senyor. La sang serà un senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang, ‘passaré' enllà i, al moment que jo castigui el país d'Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l'extermini. Tingueu aquest dia com un memorial, i celebreu-lo amb un pelegrinatge en honor del Senyor. Que totes les generacions el celebrin com una institució perpètua’».
Al Senyor li doldria la mort dels qui l'estimen. Ah, Senyor, sóc el vostre servent, ho sóc des del dia que vaig néixer. Vós em trencàreu les cadenes.
Us oferiré una víctima d'acció de gràcies, invocant el vostre nom, compliré les meves prometences, ho faré davant del poble.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Misericòrdia vull i no sacrifici»
Mn. Josep RIBOT i Margarit (Tarragona, Espanya)Avui, el Senyor s'atansa al sembrat de la teva vida, per recollir fruits de santedat. ¿Trobarà caritat, amor a Déu i al proïsme? Jesús, que corregeix la casuística meticulosa dels rabins, la qual feia insuportable la llei del repòs sabàtic, ¿haurà de recordar-te que només li interessa el teu cor, la teva capacitat d'estimar?
«Mira que els teus deixebles fan el que no és lícit de fer en dissabte» (Mt 12,2). El que resulta més increïble és que ho van dir convençuts. ¿Com prohibir fer el bé, sempre? Alguna cosa et recorda que no hi ha cap motiu que t'excusi d'ajudar els altres. La caritat veritable respecta les exigències de la justícia, evitant de caure en l'arbitrarietat o el capritx, però impedeix el rigorisme que mata l'esperit de la llei de Déu, puix la caritat és una invitació contínua a estimar, a donar-se als altres.
«Misericòrdia vull i no sacrifici» (Mt 12,7). Repeteix això moltes vegades, per gravar-ho en el teu cor: Déu, que és ric en misericòrdia, ens vol misericordiosos. «Què proper que és Déu del qui confessa la seva misericòrdia! Sí; Déu no és lluny dels contrits de cor» (Sant Agustí). I què lluny que ets de Déu quan permets que el teu cor s'endureixi com una pedra!
Jesucrist va acusar els fariseus de condemnar els innocents. És una acusació greu. ¿I tu? ¿t'interesses de debò per les coses d’altri? ¿els jutges amb afecte, amb simpatia, com qui jutja un amic o un germà? Procura no perdre el nord de la teva vida.
Demana-li a la Mare de Déu que et faci misericordiós, que sàpigues perdonar. Sigues benèvol. I si descobreixes en la teva vida algun detall que desentoni d'aquesta disposició de fons, ara és un bon moment per a rectificar, formulant algun propòsit eficaç.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Dolç és el nom de “misericòrdia”; i, si el nom és tan dolç, ¿no ho serà molt més la cosa mateixa? Qui vulgui assolir misericòrdia en el cel l’ha de practicar en aquest món» (Sant Cesari d’Arlés)
«Aquesta paraula de Déu [Jesús] ens ha arribat, a través dels Evangelis, com una de les síntesis de tot el missatge cristià: la veritable religió consisteix a l’amor a Déu i al proïsme» (Benet XVI)
«Interpretant definitivament la Llei amb autoritat divina, Jesús va topar amb certs escribes (...). Això val, sobretot, per a la qüestió del Sàbat. Jesús recorda sovint, amb arguments rabínics, que el repòs del dissabte no és conculcat pel servei de Déu o del proïsme (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 582)
