Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
»L'any jubilar cadascú ha de recobrar el seu patrimoni. Per això en les compres i vendes, perquè ningú no perjudiqui l'altre, les terres s'han de valorar segons el nombre de collites que hi haurà fins a l'any jubilar: les terres valdran més o menys segons els anys que faltin, ja que només compreu i veneu un nombre de collites. Ningú no ha de perjudicar l'altre: reverencieu el vostre Déu, que sóc jo, el Senyor».
Que s'alegrin els pobles i cridin de goig. Vós regiu el món amb justícia, regiu les nacions amb rectitud, i guieu els pobles de la terra.
La terra ha donat el seu fruit, el Senyor, el nostre Déu, ens beneeix. Que Déu ens beneeixi, i el venerin d'un cap a l'altre de la terra.
Herodes, en efecte, després de detenir Joan, l’havia encadenat i ficat a la presó a causa d’Herodies, la dona del seu germà Felip. Perquè Joan li deia: «No t’és lícit de tenir-la». I encara que el volia matar, va témer el poble perquè el tenien com un profeta.
Però el dia del natalici d’Herodes ballà la filla d’Herodies allà al mig, i plagué a Herodes; d’aquí que amb jurament li va prometre donar-li qualsevol cosa que li demanés. I ella, advertida per la seva mare: «Dona’m -digué- aquí, en una safata, el cap de Joan Baptista». I contristat el rei a causa del jurament i de tots els comensals, ordenà donar-l’hi. I envià a degollar Joan a la presó. I fou dut en una safata el seu cap, i donat a la noia, que el portà a la seva mare. I venint els seus deixebles, prengueren el cos i el sepultaren; i ho van anar a comunicar a Jesús.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Sentí Herodes, el tetrarca, la fama de Jesús»
Mn. Joan Pere PULIDO i Gutiérrez Secretari del bisbe de Sant Feliu (Sant Feliu de Llobregat, Espanya)Avui, la litúrgia ens convida a contemplar una injustícia: la mort de Joan Baptista; i, alhora, descobrir en la Paraula de Déu la necessitat d'un testimoniatge clar i concret de la nostra fe per a omplir el món d'esperança.
Us convido a centrar la nostra reflexió en el personatge del tetrarca Herodes. Realment, per a nosaltres, és un contratestimoni, però ens ajudarà a destacar alguns aspectes importants per al nostre testimoniatge de fe enmig del món. «Sentí Herodes, el tetrarca, la fama de Jesús» (Mt 14,1). Aquesta afirmació remarca una actitud aparentment correcta, però poc sincera. És la realitat que avui podem trobar en moltes persones i, potser també en nosaltres. Molta gent ha sentit parlar de Jesús, però, ¿qui és Ell realment?, ¿quina implicació personal trobem en Ell?
Primer de tot, cal donar una resposta correcta; la del tetrarca Herodes no passa de ser una vaga informació: «Aquest és Joan Baptista que ha ressuscitat d’entre els morts» (Mt 14,2). Ben segur que trobeu a faltar la afirmació de Pere davant la pregunta de Jesús: «‘I vosaltres, qui dieu que soc jo?’. I responent Simó Pere, li diu: ‘Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu’» (Mt 16,15-16). I aquesta afirmació no deixa lloc a la por o a la indiferència, sinó que dóna pas a un testimoniatge fonamentat en l'Evangeli de l'esperança. Així ho definia Joan Pau II en la seva Exhortació apostòlica L'Església a Europa: «Amb tota l'Església, convido els meus germans i germanes en la fe a obrir-se constantment amb confiança a Crist i a deixar-se renovar per Ell, anunciant amb el vigor de la pau i de l'amor a totes les persones de bona voluntat que, qui troba el Senyor coneix la Veritat, descobreix la Vida i reconeix el Camí que condueix a ella».
Que la Mare de Déu, avui dissabte, la Mare de l'esperança, ens ajudi a descobrir realment Jesús i a donar un bon testimoniatge als nostres germans.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Sant Joan Baptista va donar la seva vida pel Crist, encara que no se li va ordenar negar a Jesucrist; només se li va ordenar callar la veritat» (Sant Beda el Venerable)
«Sant Joan Baptista ens recorda també a nosaltres, cristians del nostre temps, que l’amor a Crist, a la seva Paraula, a la Veritat, no admet tripijocs. La Veritat és Veritat, no hi ha tripijocs» (Benet XVI)
«El deure dels cristians de prendre part en la vida de l’Església els mou a actuar com a testimonis de l’Evangeli i de les obligacions que en deriven. Aquest testimoniatge és transmissió de la fe amb paraules i obres. El testimoniatge és un acte de justícia que estableix o fa conèixer la veritat» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.472)
