La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

1ª Lectura (Col 3,1-11): Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.

Per tant, feu morir allò que us lliga a la terra: fornicació, impuresa, passions, mals desigs i l'amor al diner, que és una idolatria. Per tots aquests vicis Déu condemnarà els homes que no el volen escoltar. Vosaltres també havíeu viscut així, però ara, deixeu estar tots aquests vicis: res d'enfadar-vos o d'indignar-vos, res de voler mal a ningú, d'insultar, de dir paraules deshonestes. No us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l'home antic i del seu estil d'obrar, i us heu revestit del nou, que es renova a imatge del seu Creador i avança cap al ple coneixement. Aquí ja no compta ser grec o jueu, circumcís o incircumcís, bàrbar o escita, esclau o lliure, sinó que Crist ho és tot, i és en tots.
Salm responsorial: 144
R/. El Senyor és bo per a tothom.
Us beneiré dia rere dia, lloaré per sempre el vostre nom. El Senyor és gran. No us canseu de lloar-lo, que la seva grandesa no té límits.

Que us enalteixin les vostres criatures, que us beneeixin els fidels; que proclamin la glòria del vostre regne i parlin de la vostra potència.

Que facin conèixer als homes les gestes del Senyor, la magnificència gloriosa del seu regne. El vostre regne s'estén a tots els segles, el vostre imperi, a totes les generacions.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 6,23): Al·leluia. Alegreu-vos i feu festa, diu el Senyor, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 6,20-26): En aquell temps, Jesús alçant els ulls vers els seus deixebles, deia: «Benaurats els pobres, perquè és vostre el regne de Déu. Benaurats els qui ara teniu fam, perquè sereu saciats. Benaurats els qui ara ploreu, perquè riureu. Benaurats sereu quan us avorriran els homes, i us bandejaran, i us ultratjaran, i rebutjaran el vostre nom com a dolent a causa del Fill de l’home. Alegreu-vos-en en aquell dia i exulteu, que la vostra recompensa és gran en el cel, perquè d’aquesta manera feien amb els profetes els seus pares.

Però, ai de vosaltres, els rics, perquè teniu la vostra consolació! Ai de vosaltres els qui ara esteu saciats, perquè tindreu fam! I ai de vosaltres els qui ara rieu, perquè estareu de dol i plorareu! Ai, quan diran bé de vosaltres tots els homes! Aquestes coses feien amb els falsos profetes els pares d’ells».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Benaurats els pobres. Ai de vosaltres, els rics»

Mn. Joaquim MESEGUER García (Rubí, Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús assenyala on es troba la veritable felicitat. En la versió de Lluc, les benaurances vénen acompanyades per uns planys de dolor envers aquells que no accepten el missatge de salvació, sinó que es tanquen en una vida autosuficient i egoista. Amb les benaurances i els planys, Jesús fa una aplicació de la doctrina dels dos camins: el camí de la vida i el camí de la mort. No hi ha una tercera possibilitat neutra: qui no va cap a la vida s'encamina cap a la mort; qui no segueix la llum, viu en les tenebres.

«Benaurats els pobres, perquè és vostre el regne de Déu» (Lc 6,20). Aquesta benaurança és el fonament de totes les altres, puix qui és pobre serà capaç de rebre el Regne de Déu com un do. Qui es pobre se n'adonarà de què ha de tenir fam i set: no de béns materials, sinó de la Paraula de Déu; no de poder, sinó de justícia i d'amor. Qui es pobre podrà plorar davant el sofriment del món. Qui és pobre sabrà que tota la seva riquesa és Déu i que, per això, el món no el comprendrà i el perseguirà.

«Però, ai de vosaltres, els rics, perquè teniu la vostra consolació!» (Lc 6,24). Aquest plany és també la base de tots els altres: puix qui és ric i autosuficient, qui no sap posar les seves riqueses al servei dels altres, es tanca en el seu egoisme i obra ell mateix la seva desgràcia. Que Déu ens deslliuri de l'afany de riqueses, d'anar darrere les promeses del món i de posar el cor en els béns materials; que Déu no permeti veure'ns satisfets davant les lloances i les adulacions humanes, ja que això significaria haver posat el cor en la glòria del món i no en la de Jesucrist. Ens serà profitós recordar el que ens diu sant Basili: «El qui estima el proïsme com a ell mateix no acumula objectes innecessaris que puguin ser indispensables per als altres».

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «El que cal témer no és que us maleeixin, sinó que apareguéssiu embolicats en la comuna hipocresia: llavors sí que us hauríeu tornat insípids i seríeu trepitjats per la gent» (Sant Joan Crisòstom)

  • «Les Benaurances són promeses en les quals resplendeix la nova imatge del món i de l’home que Jesús inaugura, i en les quals “s’inverteixen els valors”. Quan l’home camina amb Jesús, llavors viu amb nous criteris» (Benet XVI)

  • «Les benaurances són al cor de la predicació de Jesús. El seu anunci continua les promeses fetes al poble elegit des d’Abraham, les completa i les ordena no pas a la pura fruïció d’una terra, sinó a la possessió del Regne del cel» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.716)