La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimarts 24 de durant l'any
1ª Lectura (1Tm 3,1-13): Estimat, això que et dic, és ben cert: Si algú aspira a ser el prevere d'una comunitat, desitja una funció important. Ha de ser irreprensible, casat una sola vegada, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar. Que no sigui bevedor, ni violent, sinó de bon tracte. Que no sigui amic de baralles ni del diner. Que sàpiga portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills, perquè si algú no sap ser bon cap de casa, com podria ser cap d'una comunitat del poble de Déu? Que no sigui acabat de batejar, no fos cas que s'enorgullís i el diable tingués motius per a fer-lo condemnar. També cal que tingui bona anomenada entre els no creients, perquè no en puguin malparlar, i ell no caigui en els llaços del diable.

Els diaques dedicats al servei de la comunitat també han de ser dignes i homes de paraula. Que no siguin amics del beure ni dels diners. Que la seva bona consciència faci honor al misteri de la fe. Abans de fer-los diaques, examina també la seva vida, i si no hi ha res a dir, que entrin al servei de la comunitat. Si són dones, han de ser també dignes, no murmuradores, sinó sòbries i de tota confiança. Els diaques no han de ser casats per segona vegada. Que sàpiguen portar bé els fills i la pròpia casa. Els qui compleixen bé el seu servei es fan respectar i poden parlar amb autoritat per la fe en Jesucrist.
Salm responsorial: 100
R/. Portaré les coses de palau amb honradesa de cor.
Vull celebrar la fidelitat i la justícia. A vós, Senyor, dedico el meu cant. Estudiaré la causa de la gent honrada, sempre que recorrin a mi.

Portaré les coses de palau amb honradesa de cor; no em proposaré d'aconseguir cap objectiu innoble. No sóc amic dels qui obren contra llei.

Als qui d'amagat infamen els companys, els obligo a callar; m'és insuportable l'home d'ulls altius i de cor arrogant.

Poso els ulls en gent fidel del país, per cridar-los a viure amb mi; són homes de conducta irreprensible, els qui estan al meu servei.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 7,16): Al·leluia. Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta, Déu ha visitat el seu poble. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 7,11-17): En aquell temps, Jesús es dirigí a una ciutat anomenada Naïm, i anaven amb ell els seus deixebles i una nombrosa multitud. I en apropar-se a la porta de la ciutat, heus aquí que era conduït un difunt, fill únic de la seva mare, i aquesta era vídua; i una gran gentada de la ciutat era amb ella. I quan la veié, el Senyor se’n compadí, i li digué: «No ploris!». I s’apropà i tocà el fèretre, i els qui el portaven s’aturaren, i digué: «Jove, a tu t’ho dic: aixeca’t!». I s’incorporà el qui havia estat mort i començà a parlar; i el donà a la seva mare. I un gran temor s’apoderà de tots, i glorificaven Déu, dient: «Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres», i: «Déu ha visitat el seu poble». I corregué aquesta paraula sobre ell en tota la Judea i per tota la regió del voltant.

© Albada Editorial / evangeli.net

«Jove, a tu t’ho dic: aixeca’t!»

Mn. Joan SERRA i Fontanet (Barcelona, Espanya)

Avui, dues comitives es troben. Una comitiva que acompanya la mort i un altra que acompanya la vida. Una pobra vídua, seguida pels familiars i els amics, portava el seu fill cap el cementiri i, de sobte, veu molta gent que anava amb Jesús. Les dues comitives es creuen i s'aturen, i Jesús diu a la mare que anava a enterrar el seu fill: «No ploris!» (Lc 7,13). La gent es queda mirant Jesús, que no es indiferent al dolor i al sofriment d'aquella pobra mare, sinó tot el contrari, es compadeix i li retorna el fill a la vida. I és que trobar Jesús és trobar la vida, puix Jesús va dir d'Ell mateix: «Jo soc la resurrecció i la vida» (Jn 11,25). Sant Brauli de Saragossa escriu: «L'esperança de la resurrecció ens ha de confortar, perquè els que perdem aquí, els veurem en el cel».

Amb la lectura del fragment de l'Evangeli que ens parla de la resurrecció del jove de Naïm, podria remarcar la divinitat de Jesús i insistir en ella, dient que solament Déu pot tornar la vida a un jove; però avui preferiria posar de relleu la seva humanitat, perquè no veiem Jesús com un ésser llunyà, com un personatge molt diferent de nosaltres, o com algú tan excessivament important que no ens inspiri la confiança que ens pot inspirar un bon amic.

Els cristians hem de saber imitar Jesús. Hem de demanar a Déu la gràcia de ser Crist per als altres. ¡Tant de bo que les persones que ens vegin, puguin contemplar una imatge de Jesús a la terra! Els qui veien sant Francesc d'Asís, per exemple, veien la imatge de Jesús. Els sants són aquells que porten Jesús en les seves paraules i obres, i imiten la seva manera de fer i la seva bondat. La nostra societat necessita de sants i tu en pots ser un en el teu ambient.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Crist és l’encarnació definitiva de la misericòrdia, el seu signe vivent» (Sant Joan Pau II)

  • «El que movia a Jesús en totes les circumstàncies no era sinó la misericòrdia, amb la qual llegia el cor dels interlocutors i responia a les seves necessitats més reals» (Francesc)

  • «Jesús lliga la fe en la resurrecció a la seva pròpia persona: ‘Jo sóc la Resurrecció i la vida’ (Jn 11,25). (...) Mentrestant, en dóna un signe i una penyora tornant la vida a alguns morts» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 994)