La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

1ª Lectura (Za 2,5-9.14-15a): Alçant els ulls vaig veure un home que tenia a la mà una corda de prendre mides. Li vaig preguntar: «On vas?». Ell em respongué: «A amidar Jerusalem. Vull saber l'amplada i la llargada que ha de tenir». En aquell moment sortia l'àngel que parlava amb mi i un altre àngel l'anà a trobar i li digué: «Corre, digues a aquell noi que Jerusalem ha de ser una ciutat sense muralles, perquè hi pugui cabre la gentada i el bestiar que hi viurà. Jo mateix, diu l'oracle del Senyor, seré per a Jerusalem com una muralla de foc, que envoltaré la ciutat. Crida de goig i estigues de festa, ciutat de Sió: que jo vindré per residir dintre teu, diu l'oracle del Senyor. Aquell dia moltes nacions s'uniran al Senyor; formaran part del seu poble».
Salm responsorial: Jr 31
R/. El Senyor ens guardarà com un pastor el seu ramat.
Escolteu, estrangers, una paraula del Senyor, anuncieu-la lluny, a les illes: «El qui havia dispersat Israel l'aplegarà, i el guardarà com un pastor el seu ramat».

El Senyor ha redimit Israel, l'allibera de les mans dels més forts. Vindran a les altures de Sió cridant de goig, sota la llum de l'abundor del Senyor.

Dansaran d'alegria les noies, i estaran contents joves i vells; «canviaré el dol en dies de festa, els consolaré de les penes i els alegraré».
Versicle abans de l'Evangeli (2Tm 1,10): Al·leluia. Jesucrist, el nostre salvador, ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l'evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 9,43b-45): En aquell temps, veient Jesús que estaven tots meravellats amb les coses que feia, i digué als seus deixebles: «Feu entrar en les vostres orelles aquestes paraules: ha de succeir que el Fill de l’home sigui posat a mans dels homes». Però ells no entenien aquestes paraules, i hi havia un vel posat davant d’elles perquè no les entenguessin. I temien interrogar-lo sobre això.

© Albada Editorial / evangeli.net

«El Fill de l'home sigui posat a mans dels homes»

Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui, més de dos mil anys després, l'anunci de la passió de Jesús continua provocant-nos. Que l'Autor de la Vida anunciï el seu lliurament a mans d'aquells pels quals ha vingut a donar-ho tot és una clara provocació. Hom podria dir que no era necessari, que fou una exageració. Oblidem, una i una altra vegada, el pes que aclapara el cor de Crist, el nostre pecat, el mal més radical, la causa i l'efecte de posar-nos al lloc de Déu. Més encara, de no deixar-nos estimar per Déu, i d'entestar-nos en romandre dins les nostres curtes categories i de la immediatesa de la vida present. Se'ns fa tan necessari reconèixer que som pecadors com necessari és admetre que Déu ens estima en el seu Fill Jesucrist. I tot plegat, som com els deixebles, «ells no entenien aquestes paraules, i hi havia un vel posat davant d’elles perquè no les entenguessin. I temien interrogar-lo sobre això» (Lc 9,45).

Per dir-ho amb una imatge: al Cel podrem trobar tots els vicis i tots els pecats, menys la supèrbia, ja que el superb mai no reconeix el seu pecat i no es deixa perdonar per un Déu que estima fins a morir per nosaltres. I a l'infern podrem trobar totes les virtuts, menys la humilitat, doncs l'humil es coneix tal com és i sap ben bé que sense la gràcia de Déu no pot deixar d'ofendre'l ni pot tampoc correspondre a la seva Bondat.

Una de les claus de la saviesa cristiana és el reconeixement de la grandesa i de la immensitat de l'Amor de Déu, a la vegada que admetem la nostra petitesa i la vilesa del nostre pecat. Tan tardans som d'entendre-ho! El dia que descobrirem que tenim l'Amor de Déu tan a l'abast, aquell dia direm com sant Agustí, amb llàgrimes d'Amor: «Tan tard et vaig estimar, Déu meu!». Aquell dia pot ser avui. Pot ser avui. Pot ser.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «No tingueu por. Aquesta creu no va ser mortal per a mi, sinó per a la mort. Aquests claus no em penetren de dolors, sinó d’un amor més profund cap a vosaltres» (Sant Pere Crisòleg)

  • «La seva fidelitat consisteix a què Ell no només actua com ‘Déu respecte als homes’, sinó també com a ‘home respecte a Déu’, fundant així l’Aliança de manera irrevocablement estable» (Benet XVI)

  • «Des del començament de la seva vida pública en el seu Baptisme, Jesús és el ‘Servent’ consagrat del tot a l’obra redemptora que tindrà acompliment en el ‘baptisme’ de la passió» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 565)