La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres 28 de durant l'any
1ª Lectura (Rm 4,1-8): Germans, què direm d'Abraham, el nostre avantpassat? Si era just en virtut de les seves obres, tenia motiu de gloriar-se'n, encara que no com Déu vol, però l'Escriptura diu que «Abraham cregué en Déu i Déu li ho tingué en compte per fer-lo just». Al qui ha fet unes obres, no li donen la recompensa com un favor, sinó com a paga d'un deute, mentre que el qui no ha fet cap obra, però ha cregut en Déu que fa justos els pecadors, Déu li té en compte la fe per fer-lo just. També David proclama feliç l'home que Déu compta entre els justos al marge de les obres, i diu: «Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist sepultat el seu pecat. Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte la culpa».
Salm responsorial: 31
R/. En vós he trobat el meu recer. Tothom celebra al voltant meu el goig de veure'm lliure.
Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist sepultat el seu pecat. Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte la culpa, i dintre seu ja no manté l'engany.

M'he decidit a reconèixer la falta, no us he amagat més el meu pecat. Tan bon punt m'ho he proposat, Senyor, m'heu perdonat la culpa comesa.

Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor; homes rectes, aclameu-lo.
Versicle abans de l'Evangeli (Ps 32,2): Al·leluia. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l'esperança que posem en vós. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 12,1-7): En aquell temps, la gent s'havia aglomerat a milers, fins al punt que es trepitjaven els uns als altres. Jesús començà a dir als seus deixebles en primer lloc: «Guardeu-vos del ferment del fariseus, que és la hipocresia. Res no hi ha encobert que no s’hagi de descobrir, ni res d’amagat que no s’hagi de saber. Perquè allò que heu dit a les tenebres, serà sentit a la llum; i el que heu parlat a cau d’orella a les cambres, serà proclamat des dels terrats.

I us dic a vosaltres, amics meus: no tingueu por als qui maten el cos i després d’això ja no poden fer res més. Però us mostraré a qui heu de témer: temeu aquell que, després de matar, té el poder de llançar a la gehenna. Així us ho dic: aquest heu de témer. ¿No es venen cinc ocellets per dos asos? Doncs bé, cap d’ells no és oblidat per Déu. I també els cabells del vostre cap, tots són comptats. No temeu, sou millors que molts ocellets».

© Albada Editorial / evangeli.net

«No temeu, sou millors que molts ocellets»

Fr. Salomon BADATANA Mccj (Wau, Sudan del Sud)

Avui contemplem Nostre Senyor Jesucrist tot adreçant-se a la gentada després d’haver-se confrontat amb les autoritats religioses jueves, és a dir, fariseus i escribes. L’Evangeli ens conta que la multitud era tan gran que es trepitjaven els uns als altres. Ací resta clar que estaven famolencs de la Paraula de Jesús, el qual parlava amb tan extraordinària autoritat als seus líders religiosos.

Sant Lluc, però, ens informa que abans de res, Jesús començà parlant als seus deixebles dient-los: «Guardeu-vos del ferment del fariseus, que és la hipocresia» (Lc 12,1). Nostre Senyor vol menar-nos a la pràctica de la sinceritat i de la transparència, tot superant la hipocresia amb què actuaven els fariseus i els escribes. Perquè ells mostraven un capteniment extern no conforme amb llur camí interior de vida: ells pretenien ser allò que no eren.

És contra tot això que Jesucrist ens vol prevenir en l’Evangeli d’avui quan diu: «Res no hi ha encobert que no s’hagi de descobrir, ni res d’amagat que no s’hagi de saber» (Lc 12,2). Sí, tot serà revelat! Per aquest motiu nosaltres hem de lluitar per ajustar la nostra vida segons allò que professem i proclamem. Òbviament, això no és fàcil. Però no hem de témer, ja que el nostre bon Déu és amatent. Tal com digué sant Joan Pau II, «l’amor de Déu no imposa càrregues que nosaltres no puguem portar (...). Perquè per a tot allò que Ell ens demani, Ell mateix ens proveirà l’ajut necessari». Res no succeeix sens que Ell ho conegui. Fins i tot els nostres cabells són comptats! Sí, nosaltres tenim un preu davant de Déu. No tinguem por, ja que el seu amor no té límits.

Senyor, concediu-nos la saviesa per a menar bé la nostra vida envers les exigències de la nostra fe, àdhuc enmig de les dificultats d’aquest món. Amén.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «No tingueu por a cap enemic exterior: venç-te a tu mateix i el món està vençut» (Sant Agustí)

  • «La coherència en la vida, entre la fe i el testimoniatge. Aquest és un cristià, no tant pel que diu, sinó pel que fa! Aquesta coherència que ens dóna vida és una gràcia de l’Esperit Sant que hem de demanar» (Francesc)

  • «La jerarquia de les criatures s’expressa amb l’ordre dels ‘sis dies’, que va del menys perfecte al més perfecte. Déu estima totes les seves criatures i té cura de cadascuna, fins dels moixons (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 342)

Altres comentaris

«Guardeu-vos del ferment del fariseus, que és la hipocresia»

P. Raimondo M. SORGIA Mannai OP (San Domenico di Fiesole, Florencia, Itàlia)

Avui, el Senyor ens invita a reflexionar sobre una mena de llevat dolent que no fermenta el pa, sinó que només l'engrandeix aparentment i el deixa cru i incapaç de nodrir: «Guardeu-vos del ferment del fariseus» (Lc 12,1). Es diu hipocresia i és només aparença de bé, màscara feta amb draps de tots colors i cridaners, però que amaguen vicis i deformitats morals, infeccions de l'esperit i microbis que embruten el pensament i, en conseqüència, la mateixa existència.

Per això, Jesús adverteix que cal tenir precaució davant d'aquests usurpadors que, en predicar amb els mals exemples i amb la lluentor de les paraules mentideres, miren de sembrar la infecció al seu voltant. Recordo que un periodista —brillant pel seu estil i professor de filosofia— va voler afrontar el tema de la posició de l'Església catòlica davant la qüestió del pretès “matrimoni” entre homosexuals. I amb pas alegre i un rosari de sofismes tan grans com elefants, va intentar contradir les sanes raons que el Magisteri havia exposat en un dels seus recents documents. Heus ací un fariseu dels nostres dies que, després d'haver-se declarat batejat i creient, s'allunya amb desimboltura del pensament de l'Església i de l'esperit del Crist, i encara pretén passar per mestre, acompanyant i guia dels fidels.

Passem ara a un altre tema: el Mestre recomana distingir entre temor i temor: «No tingueu por als qui maten el cos i després d’això ja no poden fer res més» (Lc 12,4), que serien els perseguidors de la idea cristiana, que maten a desenes els fidels en temps de “caça de l'home” o de tant en tant alguns testimonis singulars de Jesucrist.

Por absolutament diversa i motivada és la de poder perdre el cos i l'ànima, i això està a les mans del Jutge diví; no que l'ànima mori (seria una sort per al pecador), sinó que tasti una amargor que pot ser anomenada “mortal” perquè és absoluta i interminable. «Si aquí esculls viure bé, no seràs enviat a les penes eternes. Puix que aquí no pots escollir no morir, mentre vius escull no morir eternament» (Sant Agustí).