La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dijous 32 durant l'any
1ª Lectura (Sa 7,22—8,1): La saviesa té un esperit intel·ligent, sant, únic i variat, subtil, àgil, penetrant, immaculat, clar, inofensiu, benèvol, agut i sense traves, benefactor, humanitari, segur, incommovible, tranquil, capaç de tot, atent a tot. Impregna tots els esperits, sobretot els més subtils, intel·ligents i purs. Perquè res no es mou tan fàcilment com la saviesa: essent tan pura, penetra pertot arreu. És una exhalació del poder de Déu, una irradiació nítida de la glòria del Totpoderós: per això no conté res que l'enterboleixi. És resplendor de la llum eterna, mirall immaculat de l'acció de Déu, imatge de la seva bondat.

És única, però ho pot tot, i, sense canviar per res, tot ho renova. Passa per les ànimes santes a cada generació i en fa profetes i amics de Déu. Déu no estima ningú que no convisqui amb la saviesa. És més meravellosa que el sol i que tot l'univers de les estrelles. La seva resplendor no es pot comparar amb la de la llum, que la nit apaga cada dia: la maldat no podrà mai res contra la saviesa. S'estén vigorosament d'un cap de món a l'altre disposant-ho tot amb bondat.
Salm responsorial: 118
R/. Les vostres promeses, Senyor, són eternes.
Les vostres promeses, Senyor, són eternes, persistiran com el cel.

La vostra fidelitat es manté pels segles, com és manté la terra que vau crear.

Cel i terra subsisteixen per decisió vostra, perquè tot l'univers us obeeix.

La vostra paraula, explicada, dóna llum i l'entenen els senzills.

Deixeu-me veure la claror de la vostra mirada, feu que el vostre servent aprengui els decrets.

Que visqui la meva ànima per lloar-vos i que el vostre judici em defensi.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 15,5): Al·leluia. Jo sóc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 17,20-25): En aquell temps, els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el regne de Déu. Ell respongué dient: «No ve el regne de Déu de manera previsible; ni diran: “Aquí el teniu” o “allí”. Mireu que el regne de Déu dintre de vosaltres és».

I digué als deixebles: «Vindran dies quan desitjareu veure un sol dia del Fill de l’home i no el veureu. I us diran: “Mireu, és aquí”, o “és allí”; no hi aneu ni el seguiu. Perquè com el llampec, fulgurant, resplendeix d’un cap del cel a l’altre, així serà el Fill de l’home en el seu dia. Però primer convé que ell pateixi molt i sigui rebutjat per aquesta generació».

© Albada Editorial / evangeli.net

«El regne de Déu dintre de vosaltres és»

Fra Josep Mª MASSANA i Mola OFM (Barcelona, Espanya)

Avui, els fariseus pregunten a Jesús una cosa que ha interessat sempre amb una barreja d'interès, curiositat, por...: Quan vindrà el Regne de Déu? Quan serà el dia definitiu, la fi del món, el retorn de Crist per a judicar els vius i els morts en el judici final?

Jesús diu que això és imprevisible. L'únic que sabem és que vindrà de cop, sense avisar: serà «com el llampec» (Lc 17,24), un esdeveniment sobtat i a l'ensems ple de llum i de glòria. Pel que fa a altres circumstàncies, el segon adveniment de Jesús resta un misteri. Però Jesús ens dóna una pista veritable i segura: ja des d'ara, «el regne de Déu dintre de vosaltres és» (Lc 17,21). O bé: «dins vostre».

El gran succés de l'últim dia serà un fet universal, però passa també en el petit microcosmos de cada cor. És aquí on s'ha d'anar a buscar el Regne. És en el nostre interior on hi ha el Cel, on hi hem de trobar Jesús.

Aquest Regne, que començarà imprevisiblement “a fora”, pot començar ja ara “a dins” nostre. L'últim dia es configura ja ara a l'interior de cadascú. Si volem entrar en el Regne en el dia final, fem entrar el Regne dins nostre, ara. Si volem que Jesús en aquell moment definitiu sigui el nostre jutge misericordiós, fem que Ell ara sigui el nostre amic i hoste interior.

Sant Bernat, en un sermó d'Advent, parla de tres vingudes de Jesús. La primera vinguda, quan es féu home; l'última, quan vindrà com a jutge. Hi ha una vinguda intermèdia, que és la que té lloc ja ara en el cor de cadascú. És allí on es fan presents, a nivell personal i d'experiència, la primera i la darrera vinguda. La sentència que pronunciarà Jesús el dia del Judici, serà la que ara ressoni en el nostre cor. Allò que encara no ha arribat, és ja ara una realitat.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Quan ja el dia declinava al capvespre, el Senyor va lliurar, a la creu, l’ànima que després havia de recobrar, perquè no la va perdre en contra de la seva voluntat. Però també nosaltres estàvem representats allà!» (Sant Agustí)

  • «També el sofriment, la creu quotidiana de la vida —la creu del treball, de la família, de tirar endavant bé les coses— aquesta petita creu quotidiana és part del Regne de Déu» (Francesc)

  • «En l’Eucaristia (...) les peticions al Pare, a diferència de les pregàries de l’Antiga Aliança, es basen en el misteri de la salvació ja realitzat, una vegada per sempre, en el Crist crucificat i ressuscitat» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.771)