Avui, en la proclamació de la Paraula de Déu, torna a aparèixer la figura del diable: «Jesús estava expulsant un dimoni, i aquest era mut» (Lc 11,14). Cada vegada que els textos ens parlen del dimoni, pot ser que ens sentim una mica incòmodes. En qualsevol cas, és cert que el mal existeix, i que té arrels tan profundes que nosaltres no podem aconseguir d'eliminar-les del tot. També és veritat que el mal té una dimensió molt ampla: va “treballant” i no podem de cap manera dominar-lo. Jesús, però, ha vingut a combatre aquestes forces del mal, el dimoni. Ell és l'únic que el pot fer fora.

S'ha calumniat i acusat Jesús: el dimoni és capaç d'aconseguir-ho tot. Mentre que la gent se'n meravella del que ha obrat Jesucrist, «alguns d’ells digueren: «Per Beelzebul, el príncep dels dimonis, expulsa dimonis»» (Lc 11,15).

La resposta de Jesús mostra l'absurditat de l'argument dels qui el contradiuen. De passada, aquesta resposta és per a nosaltres una crida a la unitat, a la força que suposa la unió. La desunió, en canvi, és un ferment malèfic i destructor. Precisament, un dels signes del mal és la divisió i el no entendre's dels uns amb els altres. Desgraciadament, el món actual és marcat per aquest tipus d'esperit del mal que impedeix la comprensió i el reconeixement dels uns envers els altres.

És bo que meditem quina és la nostra col·laboració en aquest “expulsar dimonis” o foragitar el mal. Preguntem-nos: poso el que cal perquè el Senyor expulsi el mal de dintre meu? Col·laboro prou en aquest “expulsar”? Perquè «del cor surten pensaments dolents» (Mt 15,19). És molt important la resposta de cadascun, és a dir, la col·laboració necessària a nivell personal.

Que Maria intercedeixi davant Jesús, el seu Fill estimat, perquè expulsi qualsevol tipus de mal del món (guerres, terrorisme, maltractaments, qualsevol tipus de violència) i també del nostre cor. Maria, Mare de l'Església i Reina de la Pau, pregueu per nosaltres!