Avui, l’Evangeli ens recorda un miracle realitzat davant de cinc mil homes, quan «Jesús rebé, doncs, els pans i, havent donat gràcies, els distribuí als qui estaven asseguts, i igualment els peixos, tant com en volien» (Jn 6,11). El Senyor no va fer aquest miracle per a lluir-se, sinó que el fet traspuava un significat més profund. Jesús fou mogut per l’amor de Déu envers aquella gent. Hem de parlar de fe i d’amor cada cop que provem d’entendre què mou Jesús.

La gentada el seguí per la fe i la confiança en Ell. Arribats d’arreu, necessitaven assaciar llur fam i set per la veritat i l’amor de Déu, que trobaren personalment. I el Senyor sabia allò que ells necessitaven.

Nosaltres, els cristians, podem manifestar l’amor de Déu sempre i en qualsevol lloc en què ens trobem. Hom ha de començar pel respecte envers els seus veïns, tot entenent quines són les seves necessitats. Des d’allí un pot actuar tal com Jesús feu: esforçar-se per millorar la vida dels veïns. Aquests actes no han de ser considerats lleugerament. Això és, ni més ni menys, la salvació de Déu obrada a través de les nostres petites mans.

A Bulgària, el Papa Francesc insistí als joves: «Alguns miracles només poden donar-se si tenim un cor com el vostre: un cor capaç de compartir, somiar, sentir gratitud, confiança i respecte davant les altres persones».

El Senyor necessita les nostres manetes com el seu “company” per tal d’obrar miracles. Per tant, hem de considerar la responsabilitat d’ésser un “partner” (un “soci”) del Senyor: això podria impulsar altres persones a enaltir-nos. Si aquesta circumstància et permet servir els altres, per què no? Però si això et mena a no fer res, aleshores necessites rectificar la intenció per tal de continuar la missió, tal com va fer Jesús. En efecte, quan «s’adonà que vindrien per arrabassar-lo i fer-lo rei, es retirà un altre cop a la muntanya ell sol» (Jn 6,15).

Avui llegim l'Evangeli de la multiplicació dels pans: «rebé, doncs, els pans i, havent donat gràcies, els distribuí als qui estaven asseguts, i igualment els peixos, tant com en volien» (Jn 6,11). L'aclaparament dels Apòstols davant tanta gent famolenca ens fa pensar en una multitud actual, no famolenca, sinó pitjor encara: allunyada de Déu, amb una “anorèxia espiritual”, que impedeix participar de la Pasqua i conèixer Jesús. No sabem com arribar a tanta gent... Aleteja en la lectura d'avui un missatge d'esperança: no importa la manca de mitjans, sinó els recursos sobrenaturals; no siguem “realistes”, sinó “confiats” en Déu. Així, quan Jesús pregunta a Felip on podien comprar pa per a tots, «Però això ho deia per provar-lo [a Felip], ja que ell sabia el que anava a fer» (Jn 6,5-6). El Senyor espera que confiem en Ell.

En contemplar aquests “signes dels temps”, no volem passivitat (mandra, llangor per manca de lluita...), sinó esperança: el Senyor, per a fer el miracle, vol la dedicació dels Apòstols i la generositat del jove que lliura uns pans i uns peixos. Jesús augmenta la nostra fe, obediència i audàcia, malgrat no veiem tot seguit el fruit del treball, com el pagès que no veu despuntar la tija després de la sembra. «Fe, doncs, sense permetre que ens domini el descoratjament; sense deturar-nos en càlculs merament humans. Per sobrepujar els obstacles, cal començar treballant, ficant-se de ple a la tasca, de forma que l'esforç mateix ens dugui a obrir noves senderes» (Sant Josepmaria), que apareixeran de manera insospitada.

No esperem el moment ideal per a posar el que estigui al nostre abast: el més aviat possible!, ja que Jesús ens espera per tal de fer el miracle. «Les dificultats que presenta el panorama mundial en aquest començament del nou mil·leni ens menen a pensar que solament una intervenció des de dalt pot fer esperar un futur menys fosc», escrigué Joan Pau II. Acompanyem, doncs, amb el Rosari la Verge, car la seva intercessió s'ha fet notar en tants moments delicats pels que ha travessat la història de la Humanitat.