evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús (B)

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (Os 11,1b.3-4.8c-9): Això diu el Senyor: «Quan Israel era un noi, me'l vaig estimar: com a fill, el vaig cridar que vingués de l'Egipte. Jo mateix he ensenyat Efraïm a caminar i l'agafava pels braços, però no heu volgut reconèixer que jo els conduïa amb suavitat, que els estirava amb llaços d'amor. Feia com els qui prenen un infantó i se l'acosten a la cara, o m'inclinava per donar-los l'aliment. Tinc el cor trasbalsat dintre meu, tinc inflamades les entranyes. No satisfaré el meu enuig, no tornaré per devastar Efraïm, perquè jo sóc Déu, i no un home, sóc el Sant present dintre teu. No vindré amb amenaces».

Salm responsorial: Is 12

R/. Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua de les fonts de salvació.

Ell és el Déu que em salva, confio, no m'espanto. Del Senyor em ve la força i el triomf, és ell qui m'ha salvat.

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes. Recordeu que el seu nom és excels.

Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses. Que ho publiquin per tota la terra. Poble de Sió, aclama'l ple de goig, perquè el Sant d'Israel és gran a la teva ciutat.

2ª Lectura (Ef 3,8-12.14-19): Germans, a mi, que sóc el darrer del poble sant, Déu m'ha concedit la gràcia d'anunciar als altres pobles les riqueses insondables del Crist, i de posar als ulls de tots, a plena llum, quins són els designis del pla que Déu creador guardava secret des de sempre. Així ha volgut que ara tots els qui en el cel tenen poder i autoritat coneguin, pel que veuen en l'Església, que en són de variats els recursos de la saviesa de Déu. Allò que ell s'havia proposat des de sempre, ara ho ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre. Gràcies a ell podem acostar-nos a Déu sense cap por, amb la confiança que ens dóna la fe que hi tenim.

Per aquest motiu m'agenollo davant el Pare, de qui rep el nom tota família, tant en el cel com en la terra, i li prego que, pel tresor gloriós del seu poder, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior: que el Crist habiti per la fe en els vostres cors, que visqueu fermament arrelats i fonamentats en l'amor, i així pugueu comprendre, amb tot el poble sant, que n'és d'ample, llarg, alt i profund l'amor del Crist; vull dir que arribeu a conèixer la immensitat d'aquest amor, que sobrepassa tot coneixement. Així arribareu a la plenitud del creixement, que és la plenitud de Déu.

Versicle abans de l'Evangeli (Mt 11,29): Al·leluia. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 19,31-37): En aquell temps, els jueus, doncs, com que era Parasceve, per tal que els cossos no restessin en la creu el dissabte, ja que aquell dissabte era un dia important, pregaren Pilat que els trenquessin les cames i els traguessin. Vingueren, per tant, els soldats i trencaren les cames del primer i de l’altre que va ser crucificat amb ell, però quan arribaren a Jesús, així que veieren que ja estava mort, no li trencaren les cames, sinó que un dels soldats amb una llança foradà el seu costat, i a l’instant en sortí sang i aigua. I el qui ho veié en dona testimoniatge, i és verídic el seu testimoniatge, i ell sap que diu la veritat, perquè vosaltres cregueu. Aquestes coses han succeït, en efecte, a fi que es compleixi l’Escriptura: No li trencaran cap os, i encara una altra Escriptura diu: Miraran vers aquell que traspassaren.

© Albada Editorial / evangeli.net

«Un dels soldats amb una llança foradà el seu costat»

P. Raimondo M. SORGIA Mannai OP (San Domenico di Fiesole, Florencia, Itàlia)

Avui se'ns ofereix davant els ulls del cos —millor encara, davant dels “ulls interiors”, il·luminats per la fe— la figura del Crist que, tot just mort en Creu, tingué el costat obert pel cop de la llançada infligida pel centurió. «A l’instant en sortí sang i aigua» (Jn 19,34). Espectacle angoixós i, alhora, eloqüentíssim! No hi ha ni el més mínim espai per a sostenir la tesi d'algun que afirma una mort aparent: Jesús és certament mort al 100%. És més, aquella misteriosa “aigua”, que no hauria de sortir d'un cos sa, normal, ens indica, segons la ciència mèdica moderna, que el Crist deuria haver mort a causa d'un infart o, com ho deien els nostres avantpassats, amb el cor rebentat. Només en aquest cas hom verifica la separació del sèrum dels glòbuls rojos. Això explicaria aquell anòmal “sang i aigua”.

Crist, per tant, és mort veritablement, i és mort sigui a causa dels nostres pecats, sigui pel seu més viu i principal desig: poder cancel·lar els nostres pecats. «Amb la meva mort he vençut la mort i he exalçat l'home a la sublimitat del cel» (Melitó de Sardis). Déu, que ha mantingut la promesa de ressuscitar el seu Fill, mantindrà també la segona promesa: ens ressuscitarà també a nosaltres i ens enlairarà a la seva pròpia dreta. Posa, però, una condició mínima: creure en Ell i deixar-se salvar per Ell. Déu no imposa a ningú el seu amor en detriment de la humana llibertat.

En fi, sobre aquell Home que ha patit la llançada en el seu cor, «miraran vers aquell que traspassaren» (Jn 19,37), en dóna confirmació també l'Apocalipsi: «Mireu, ve enmig dels núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells qui el van traspassar» (Ap 1,7). Aquesta és una sagrada exigència de la divina justícia: a la fi, també aquells que l'han refusat obstinadament, l'hauran de reconèixer. Fins i tot, el tirà autoidòlatra, l'assassí despietat, l'ateu superb..., tots, sense excepció s'hauran d'agenollar-se davant d'Ell, tot reconeixent-lo com el ver, únic Déu. ¿No és millor, aleshores, ser-li des d'ara amics?

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

«D’aquest Diví Cor ragen sense parar tres rierols: el primer és el de la misericòrdia envers els pecadors; el segon, és el de la caritat; del tercer rierol ragen l’amor i la llum per als seus amics» (Santa Margarida Alacoque)
«Misericòrdia: és la paraula que revela el misteri de la Santíssima Trinitat. Misericòrdia: és l’acte últim i suprem amb el qual Déu ve a trobar-nos: és la via que uneix Déu i l’home» (Francesc)
«La pregària de l’Església venera i honora el Cor de Jesús, de la mateixa manera que n’invoca el Santíssim Nom. Adora el Verb encarnat i el seu Cor que, per amor als homes, es va deixar traspassar pels nostres pecats (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.669)