La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge 14 (B) de durant l'any
1ª Lectura (Ez 2,2-5): En aquells dies, l'Esperit entrà dintre meu, em va fer aixecar dret i vaig sentir que em parlava. Em digué: «Fill d'home, t'envio al poble d'Israel, a un poble de rebels que s'han alçat contra mi. Tant ells com els seus pares, fins avui mateix, no han deixat mai de ser-me infidels. T'envio a aquests fills de cara endurida i de cor empedreït. Tant si t'escolten com si no t'escolten, tu digue'ls: ‘Això diu el Senyor Déu’, perquè, ni que siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d'ells».
Salm responsorial: 122
R/. Tenim els ulls posats en el Senyor, fins que s'apiadi de nosaltres.
A vós, que teniu el tron dalt del cel, aixeco els meus ulls. Com l'esclau té els ulls posats en les mans del seu amo.

Com l'esclava té els seus ulls en les mans de la mestressa, tenim els ulls posats en el Senyor, fins que s'apiadi de nosaltres.

Compadiu-nos, Senyor, compadiu-nos, estem saturats de menyspreu. La nostra ànima n'està ben saturada, dels escarnis dels altius, del menyspreu dels insolents.
2ª Lectura (2C 12,7b-10): Germans, les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que Déu, perquè no m'enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè m'enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al Senyor que me'n deslliuri, però ell m'ha respost: En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces. Per això estic content de gloriar-me de les meves febleses; gràcies a elles tinc dintre meu la força del Crist. M'agrada ser feble i veure'm ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per causa de Crist. Quan sóc feble és quan sóc realment fort.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 4,8): Al·leluia. L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 6,1-6): En aquell temps, Jesús sortí d’allí i se n’anà a la seva pàtria, i el seguiren els seus deixebles. I arribat el dissabte, començà a ensenyar a la sinagoga, i molts en sentir-lo s’admiraven, i deien: «D’on [li ve] a aquest tot això? I quina és la saviesa que li ha estat donada i aquests miracles que són fets per les seves mans? ¿No és aquest l’artesà, el fill de Maria, i germà de Jaume i de Josep i de Judes i de Simó? I ¿les seves germanes no són aquí entre nosaltres?». I s’escandalitzaven d’ell. I els deia Jesús: «No hi ha profeta sense honor sinó en la seva pàtria, i en la seva parentela, i a casa seva». I no podia allí fer cap miracle, i només guarí uns pocs malalts, imposant-los les mans. I s’admirava de la incredulitat d’ells.

© Albada Editorial / evangeli.net

«I s’admirava de la incredulitat d’ells»

P. Joaquim PETIT Llimona, L.C. (Barcelona, Espanya)

Avui la litúrgia ens ajuda a descobrir els sentiments del Cor de Jesús: «I s’admirava de la incredulitat d’ells» (Mc 6,6). Sens dubte, als deixebles els degué impressionar la manca de fe dels conciutadans del Mestre i la reacció del mateix. Semblaria d'allò més normal que les coses haguessin succeït d'una altra manera: arribaven a la terra on havia viscut tants anys, havien sentit dir de les obres que realitzava, i la conseqüència lògica era que l'acollissin amb tendresa i confiança, més disposats que els altres a escoltar els seus ensenyaments. Tanmateix, no fou així, sinó tot el contrari: «I s’escandalitzaven d’ell» (Mc 6,3).

La sorpresa de Jesús per l'actitud dels de la seva terra, ens mostra un cor que confia en els homes, que espera una resposta i al que no deixa indiferent la falta de la mateixa, perquè és un cor que es dóna tot cercant el nostre bé. Ho expressa molt bé sant Bernat, quan escriu: «Vingué el Fill de Déu i va fer aquestes meravelles en el món de manera que arrancà del nostre enteniment tota mena de vida mundana, per tal que meditem i mai parem de ponderar les seves meravelles. Ens deixà uns horitzons infinits per al repòs de la intel·ligència, i un riu tan cabalós d'idees que era impossible de passar. ¿Hi ha algú capaç de comprendre per què volgué morir la majestat suprema per tal de donar-nos la vida, servir Ell per a regnar nosaltres, viure desterrat per a portar-nos a la pàtria, i rebaixar-se fins al més vil i ordinari per tal d'exalçar-nos pel damunt de tot?».

Hom podria pensar com hauria canviat la vida dels habitants de Natzaret si s'haguessin apropat a Jesús amb fe. Així, hem de demanar-li dia a dia com els seus deixebles: «Augmenta’ns la fe!» (Lc 17,5), per tal que ens obrim més i més a la seva acció amorosa en nosaltres.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Va venir el Fill de Déu i va fer tals meravelles en el món que va arrencar el nostre enteniment de tot el que és mundà, perquè meditem i mai parem de ponderar les seves meravelles» (Sant Bernat)

  • «Maria no es va escandalitzar del seu Fill: la seva sorpresa per Ell és plena de fe, plena d’amor i d’alegria, en veure’l tan humà i alhora tan diví» (Benet XVI)

  • «(...) Aquell que ella va concebre com a home per obra de l’Esperit Sant i que va ser de debò el seu Fill segons la carn, no és altre que el Fill etern del Pare (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 495)