Avui celebrem la festa de santa Teresa Beneta de la Creu, Edith Stein, patrona d'Europa. Ella visqué amb coratge la seva conversió del judaisme a l'Església Catòlica, i també amb valentia afrontà el martiri durant la II Guerra Mundial. En diverses ocasions, l'Evangeli referencia l'expressió «No tingueu por». En la major part d'ocasions, en moments que revesteixen una importància especial. Recordem, únicament a tall d'exemple significatiu, l'Anunciació a la Mare de Déu.

Dita expressió mostra més una exhortació positiva que no pas una actitud negativa. Els textos immediatament anteriors de Mateu (que hem llegit en els darrers dies) han mostrat la missió dels deixebles no exempta de dificultats i persecucions. El text d'avui és més aviat una invitació a l'autèntica esperança. El veritable deixeble ha de ser una persona intrèpida, audaç.

Darrere aquests termes hom pot trobar allò que l'Església ha formulat amb el nom del “sant temor de Déu”, que és un dels set dons de l'Esperit Sant. L'Evangeli d'avui presenta algunes característiques d'aquest do. No es tracta de la por pròpiament dita, sinó de la manera com viure la relació amb Déu.

Si Ell, que és Pare, vetlla pels éssers humans d'una manera més sublim que la cura provident que té pels ocells (cf. Mt 10,29.31), la relació que estableix amb la criatura més excel·lent és encara molt més forta. El temor de Déu fa viure aquesta relació amb respecte, amb confiança, amb l'exigència i la responsabilitat d'aquell que sap que el propi Jesús el reconeixerà davant el Pare.

El veritable deixeble viu encoratjat en aquesta relació que té sentit si és autèntica. I la veritable autenticitat es mesura per la part humana, perquè per la part divina ja hi és amb escreix. Els sants ajuden a expressar i viure aquesta relació basada en el sant temor de Déu. Avui, el record de santa Teresa Beneta de la Creu la fa avinent. Ella va cercar i, un cop la va trobar, va romandre en aquesta relació fundant.