Avui ens és donat contemplar una escena que, malauradament, és massa actual: «Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués, però els deixebles els renyaven» (Mt 19,13). Jesús estima especialment els infants; nosaltres, amb els pobres raonaments típics de “gent gran”, els impedim d'apropar-se a Jesús i al Pare: —Quan siguin grans, si ho volen, ja escolliran...! Aquesta és una gran errada.

Els pobres, és a dir, els més mancats, els més necessitats, són objecte de particular predilecció per part del Senyor. I els nens, els infants són molt “pobres”. Són pobres d'edat, són pobres de formació... Són indefensos. Per això, l'Església —“Mare” nostra— disposa que els pares portin ben aviat els fills a batejar, per tal que l'Esperit Sant posi sojorn en llurs ànimes i entrin en el caliu de la comunitat dels creients. Així ho indiquen tant el Catecisme de l'Església com el Codi de Dret Canònic, ordenaments del màxim rang en l'Església (que, com a tota comunitat, ha de tenir els seus ordenaments).

Però no!: quan siguin grans!!! És absurda aquesta manera de procedir. I, si no, preguntem-nos: —Què menjarà aquest nen? El que li posi la seva mare, sense esperar a que el nen especifiqui quin menjar prefereix. —Quin idioma parlarà aquest nen? El que parlin els seus pares (altrament, el nen mai podrà escollir cap llengua). —A quina escola anirà aquest infant? On el portin els seus pares, sense esperar que el noi defineixi quins estudis prefereix...

—Què menjà Jesús? Allò que li posà la seva Mare, Maria. —Quina llengua parlà Jesús? La dels seus pares. —Quina religió aprengué i practicà Jesús Infant? La dels seus pares, la jueva. Després, quan ja fou gran, però gràcies a la instrucció que havia rebut dels seus pares, fundà una nova religió... Però, primer, la dels seus pares, com és natural.