Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
El poble respongué: «Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus. El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va fer pujar amb els nostres pares de la terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavatge; ell obrà davant els nostres ulls aquells grans senyals i ens guardà pertot arreu on anàvem, enmig de totes les nacions que havíem de travessar. També nosaltres, doncs, estem decidits a adorar el Senyor, que és el nostre Déu».
El Senyor es gira contra els malfactors per esborrar de la terra el seu record. Els ulls del Senyor vetllen pels justos, escolta quan criden auxili.
Així que criden, el Senyor els escolta i els treu de tots els perills. El Senyor és a prop dels cors que sofreixen, salva els homes que se senten desfets.
Els justos sofreixen molts mals, però el Senyor sempre els allibera; vetlla per cada un dels seus ossos, no els podrà trencar ningú.
La malícia duu el malvat a la mort, els qui detesten el just expiaran la seva culpa. El Senyor rescata de la mort els seus servents, i no acusarà els qui es refugien en ell.
I vosaltres, marits, estimeu les vostres esposes, tal com el Crist estima l'Església. L'estima tant que s'ha entregat a la mort per ella, per santificar-la: l'ha rentada amb el bany de l'aigua acompanyat de la paraula, i així ha pogut cridar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques, ni arrugues, ni res de semblant, tota santa i immaculada. Igualment els marits han d'estimar l'esposa com el seu propi cos. El qui estima la seva esposa és com si s'estimés ell mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimés el seu propi cos. Tothom l'alimenta i el vesteix. També el Crist es porta així amb la seva Església, perquè som membres del seu cos. Per dir-ho amb paraules de l'Escriptura: «Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i, des d'aquell moment, ells dos formen una sola família». És un misteri molt gran: ho dic de Crist i de l'Església.
Des d’això, molts dels seus deixebles tornaren enrere i ja no caminaven amb ell. Digué, doncs, Jesús als Dotze: «¿És que també vosaltres voleu anar-vos-en?». Li respongué Simó Pere: «Senyor, a qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna; i nosaltres hem cregut i hem sabut que tu ets el Sant de Déu».
© Albada Editorial / evangeli.net
«Senyor, a qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna»
Mn. Miquel VENQUE i To (Solsona, Lleida, Espanya)Avui, l'Evangeli ens situa a Cafarnaüm, on Jesús és seguit per molts per haver vist els seus miracles, en especial per la multiplicació espectacular dels pans. Socialment, Jesús allí té el risc de morir d'èxit, com es diu sovint; fins i tot el volen nomenar rei. És un moment clau dins la catequesi de Jesús. És el moment en el que comença a exposar amb tota claredat la dimensió sobrenatural del seu missatge. I, com que Jesús és tan bon catequista, capellà perfecte, el millor bisbe i papa, els deixa marxar, en sent pena, però Ell és fidel al seu missatge, l'èxit popular no l'encega.
Deia un gran sacerdot que al llarg de la història de l'Església han caigut persones que semblaven columnes imprescindibles: «Tornaren enrere i ja no caminaven amb ell» (Jn 6,66). Tu i jo podem caure, “passar”, marxar, criticar, “anar a la nostra”. Amb humilitat i confiança diguem-li al bon Jesús que volem ser-li fidels avui, demà i tots els dies; que ens faci veure el poc sentit evangèlic de discutir els ensenyaments de Déu o de l'Església pel fet que “no els entenc”: «Senyor, a qui anirem?» (Jn 6,68). Demanem més sentit sobrenatural. Només en Jesús i dins la seva Església trobem la Paraula de vida eterna: «Tu tens paraules de vida eterna» (Jn 6,68).
Com Pere, nosaltres sabem que Jesús ens parla amb llenguatge sobrenatural, llenguatge que cal sintonitzar correctament per a entrar en el seu sentit ple; en cas contrari només sentim sorolls incoherents i desagradables; cal afinar la sintonia. Com Pere, també en la nostra vida de cristians tenim moments en els que cal renovar i manifestar que estem en Jesús i que volem seguir amb Ell. Pere estimava Jesucrist, per això es queda; els altres el volien pel pa, pels “caramels”, per raons polítiques i el deixen. El secret de la fidelitat és estimar, confiar. Demanem a la Virgo fidelis que ens ajudi avui i ara a ser fidels a l'Església que tenim.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Perquè en donar-nos, com ens va donar el seu Fill, que és una Paraula seva, que no en té altra, tot ens ho va parlar i d’una vegada en aquesta sola Paraula, i no té més a dir» (Sant Joan de la Creu)
«‘Senyor, a qui aniríem?’. També nosaltres podem i volem repetir en aquest moment la resposta de Pere, certament conscients de la nostra fragilitat humana» (Benet XVI)
«(...) Jesús no tan sols ens dóna les paraules de la nostra pregària filial, ens dóna al mateix temps l’Esperit per qui aquestes paraules esdevenen en nosaltres ‘esperit i vida’ (Jn 6,63). Encara més, la prova i la possibilitat de la nostra pregària filial és que el Pare ‘ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill que crida: Abbà, Pare!’ (Ga 4,6) (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.766)
