Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia
200 mossens comenten l'Evangeli del dia
Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Ja és del tot un descrèdit que pledegeu entre vosaltres. Abans d'arribar a aquí, per què no deixeu que us perjudiquin i us desposseeixin? Però no: sou vosaltres qui perjudiqueu i desposseïu els vostres mateixos germans. No sabeu que els injustos no posseiran el Regne de Déu? No us feu il·lusions! Els llicenciosos, els idòlatres, els adúlters, els sodomites, els lladres, els usurers, els bevedors, els calumniadors, els estafadors no posseiran el Regne de Déu. Alguns de vosaltres éreu així, però ara, en el nom de Jesús, el Senyor, i per l'Esperit del nostre Déu, ja heu estat rentats, santificats, fets justos.
Lloen el seu nom, el lloen tot dansant, acompanyen els seus cants amb els tambors i les cítares. Perquè el Senyor estima el seu poble, coronarà de triomf els humils.
Els fidels celebren la seva glòria, des dels seus rengles aclamen plens de goig, mentre els seus llavis glorifiquen Déu. És la glòria reservada als qui l'estimen.
I baixant amb ells, va aturar-se en un indret pla. I hi havia una gran multitud dels seus deixebles, i una gran gentada del poble de tota la Judea i Jerusalem i del litoral de Tir i Sidó, que havien vingut per sentir-lo i per ser guarits de les seves malalties. I els qui eren vexats per esperits immunds eren curats. I tota la gent procurava de tocar-lo, perquè sortia d’ell una virtut que guaria tots.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Jesús es retirà a la muntanya a pregar, i hi passà la nit fent oració a Déu»
Fra Lluc TORCAL Monjo de Monestir de Sta. Mª de Poblet (Santa Maria de Poblet, Tarragona, Espanya)Avui voldria centrar la nostra reflexió en les primeres paraules d'aquest Evangeli: «En aquells dies, Jesús es retirà a la muntanya a pregar, i hi passà la nit fent oració a Déu» (Lc 6,12). Introduccions com aquesta poden passar desapercebudes en la nostra lectura quotidiana de l'Evangeli, però —de fet— són de màxima importància. En concret, avui se'ns diu clarament que l'elecció dels dotze apòstols —decisió central per a la futura vida de l'Església— fou precedida per tota una nit de pregària de Jesús, en solitud, davant Déu, el seu Pare.
Com era la pregària del Senyor? Del que es desprèn de la seva vida, deuria ser una pregària plena de confiança en el Pare, de total abandó a la seva voluntat —«no busco la meva voluntat, sinó la voluntat d’aquell que m’ha enviat» (Jn 5,30)—, de manifesta unió a la seva obra de salvació. Només des d'aquesta profunda, llarga i constant oració, sostinguda sempre per l'acció de l'Esperit Sant que, ja present en el moment de la seva Encarnació, havia davallat sobre Jesús en el seu Baptisme; només així, dèiem, el Senyor podia treure la força i la llum necessària per continuar la seva missió d'obediència al Pare per a complir la seva obra vicària de salvació dels homes. L'elecció subsegüent dels Apòstols, que, com ens recorda sant Ciril d'Alexandria, «Crist mateix afirma d'haver-los donat la mateixa missió que va rebre del Pare», ens mostra com l'Església naixent fou fruit d'aquesta pregària de Jesús al Pare en l'Esperit i que, per tant, és obra de la mateixa Santíssima Trinitat. «I quan fou de dia, cridà els seus deixebles i n’escollí Dotze entre ells, els quals anomenà apòstols» (Lc 6,13).
Tant de bo, tota la nostra vida de cristians —de deixebles de Crist— estigui sempre immersa en l'oració i conduïda per ella.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Procura ser tu mateix el sacrifici i el sacerdot de Déu. No menyspreïs allò que el poder de Déu t’ha donat i concedit. Revesteix-te amb la túnica de la santedat, fes del teu cor un altar, i així, afermat en Déu, presenta el teu cos al Senyor com a sacrifici» (Sant Pere Crisòleg)
«És bonic que en el grup dels seus seguidors, tots, tot i ser diferents, convivien junts, superant les imaginables dificultats: de fet, Jesús mateix és el motiu de cohesió, en el qual tots es troben units» (Benet XVI)
«Crist, quan instituí els Dotze, ‘els va constituir a manera de col·legi o grup permanent, al davant del qual va posar Pere, triat d’entre ells mateixos’. ‘Així com, per disposició del Senyor, sant Pere i els altres apòstols formen un sol col·legi apostòlic, de semblant manera el Romà Pontífex, successor de Pere, i els bisbes, successors dels apòstols, es troben units ells amb ells’ (Concili Vaticà II)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 880)
6 d’octubre
Diumenge 27 (B) de durant l'any
Vídeo de l’Evangeli i comentari
_______
El cicle Santoral i de Solemnitats d'octobre
_______