La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge 3 (C) d'Advent
1ª Lectura (So 3,14-18a): Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra't i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor, rei d'Israel, no veuràs mai més cap desastre. Aquell dia diran a Jerusalem: «No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans; el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s'ha transportat d'alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d'aplec».
Salm responsorial: Is 12
R/. Aclama'l ple de goig perquè el Sant d'Israel és gran a la teva ciutat.
El Senyor és el Déu que em salva, confio, no m'espanto. D'ell em ve la força i el triomf, és ell qui m'ha salvat.

Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua de les fonts de salvació. «Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes. Recordeu que el seu nom és excels».

Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses. Que ho publiquin per tota la terra. Poble de Sió, aclama'l ple de goig, perquè el Sant d'Israel és gran a la teva ciutat.
2ª Lectura (Fl 4,4-7): Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
Versicle abans de l'Evangeli (Is 61,1): Al·leluia. L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 3,10-18): En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Què farem, doncs?». I responent, els deia: «El qui té dues túniques, que en doni al qui no en té; i el qui té aliments, que faci de manera semblant». I vingueren també uns publicans per a ser batejats, i li digueren: «Mestre, què farem?». I ell els digué: «No feu més que el que ha estat establert que feu». Li preguntaren també uns soldats, dient: «Què hem de fer també nosaltres?». I els diu: «No maltracteu ni calumnieu ningú, i acontenteu-vos amb els vostres estipendis».

Com que el poble estava en expectació, i tots pensaven en els seus cors sobre Joan si potser era ell el Crist, Joan respongué, dient a tots: «Jo, certament, us batejo amb aigua, però en ve un altre més fort que jo, del qual no soc digne de desfer-li la corretja de les sandàlies. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i el foc. Ell té el ventador en la seva mà per a netejar la seva era i per a aplegar el blat en el seu graner, però la palla la cremarà en un foc inextingible».

I amb moltes exhortacions així, i amb d’altres, evangelitzava el poble.

© Albada Editorial / evangeli.net

«Ve un altre més fort que jo»

Cardenal Jorge MEJÍA Arxivista i Bibliotecari de la S.R.I. (Città del Vaticano, Vaticà)

Avui la Paraula de Déu ens presenta, en ple Advent, el Sant Precursor de Jesucrist: sant Joan Baptista. Déu Pare disposà preparar la vinguda, és a dir, l'Advent, del seu Fill en la nostra carn, nascut de Maria Verge, de molts modes i de moltes maneres, com diu el començament de la Carta als Hebreus (1,1). Els patriarques, els profetes, i els reis prepararen la vinguda de Jesús.

Vegem les seves dues genealogies, en els Evangelis de Mateu i Lluc. Ell és fill d'Abraham i de David. Moisès, Isaïes i Jeremies anunciaren el seu Advent i varen descriure els trets del seu ministeri. Però sant Joan Bautista, com diu la litúrgia (Prefaci de la seva festa), el pogué assenyalar amb el dit, i li correspongué —misteriosament!— de fer el Baptisme del Senyor. Fou el darrer testimoni abans de la vinguda. I ho fou amb la seva vida, amb la seva mort i amb la seva paraula. El seu naixement és també anunciat, com el de Jesús, i és preparat, segons l'Evangeli de Lluc (caps. 1 i 2). I la seva mort de màrtir, víctima de la debilitat d'un rei i de l'odi d'una dona perversa, prepara també la de Jesús. Per això, ell rebé l'extraordinària lloança del mateix Jesús, que llegim en els Evangelis de Mateu i de Lluc (cf. Mt 11,11; Lc 7,28): «Entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista». Ell, davant de tot això, que no pogué ignorar, és un model d'humilitat: «No soc digne de desfer-li la corretja de les sandàlies» (Lc 3,16), ens diu avui. I, segons sant Joan (3,30): «Convé que ell creixi i que jo minvi».

Escoltem avui la seva paraula, que ens exhorta a compartir el que tenim i a respectar la justícia i la dignitat de tots. Preparem-nos així a rebre Aquell que ve ara per a salvar-nos, i vindrà novament a «jutjar els vius i els morts».

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Apreneu del mateix Joan un exemple d’humilitat. No va permetre que el confonguessin, es va humiliar a si mateix. Va comprendre on tenia la seva salvació; va comprendre que no era més que una torxa, i va témer que el vent de la supèrbia la pogués apagar» (Sant Agustí)

  • «En aquests dies, resem. Però no ho oblideu: resem demanant l’alegria del Nadal. Donem gràcies a Déu per les moltes coses que ens ha donat, primer de tot la fe. Aquesta és una gràcia gran» (Francesc)

  • «Joan Baptista, que ‘anava davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies’ (Lc 1,17), anuncia el Crist com el qui ‘batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc’ (Lc 3,16). D’aquest Esperit Jesús dirà: ‘Foc he vingut a calar a la terra. I com desitjo que ja sigui encès!’ (Lc 12,49) (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 696)