Un equip de 216 mossens comenta l'Evangeli del dia
213 mossens comenten l'Evangeli del dia
Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Digué, doncs, a la dona: «Així Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?». La dona li respongué: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem». La serp digué a la dona: «No moriríeu pas! Déu sap que si un dia en menjàveu se us obririen els ulls i seríeu iguals que els àngels: coneixeríeu el bé i el mal».
La dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar, que donava gust de veure i que era temptador això d'adquirir coneixement, en collí i en menjà; en donà també al seu marit, que en menjà com ella, i se'ls obriren a tots dos els ulls. Llavors s'adonaren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per fer-se'n faldars.
Ara reconec les meves faltes, tinc sempre present el meu pecat. Contra vós, contra vós sol he pecat, i he fet el que és dolent als vostres ulls.
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm. No em llanceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre esperit sant.
Torneu-me el goig de la vostra salvació, que em sostingui un esperit magnànim. Obriu-me els llavis, Senyor, i proclamaré la vostra lloança.
Però el do no té comparació amb la caiguda, perquè si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s'ha estès a tants per la gràcia d'un sol home, Jesucrist. És veritat: el do de Déu no es pot ni comparar amb tot allò que va venir per haver pecat un sol home: el judici d'un de sol tingué per desenllaç una condemna, mentre que el do de la gràcia fa justos els homes després de moltes caigudes. Així, doncs, si per haver fallat aquell tot sol va imperar la mort per culpa d'ell, amb molt més motiu els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do generós que els fa justos viuran i regnaran gràcies a un de sol, que és Jesucrist.
Per tant, així com per haver fallat un sol home es va estendre a tots la condemna, també per haver estat just un de sol tots els homes són absolts i obtenen la vida; així com, per haver desobeït aquell home sol, els altres van esdevenir pecadors, també per haver obeït un de sol, esdevindran justos els altres.
Llavors el diable el dugué a la ciutat santa, i el posà sobre el pinacle del temple, i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix, perquè està escrit: Per tu manarà als seus àngels, i en les mans et portaran, perquè el teu peu no ensopegui amb una pedra». Jesús li diu: «També està escrit: No temptaràs el Senyor, el teu Déu».
Una altra vegada se l’emportà el diable a una muntanya molt alta, i li mostrà tots els reialmes del món i la glòria d’ells, i li digué: «Tot això et donaré si, prostrant-te, m’adores». Llavors li diu Jesús: «Ves-te’n, Satanàs!, que està escrit: Adoraràs el Senyor el teu Déu i a ell sol donaràs culte».
Aleshores el diable el deixà, i succeí que els àngels hi anaren i el servien».
© Albada Editorial / evangeli.net
«Jesús fou conduït per l’Esperit al desert, perquè fos temptat pel diable»
Pbro. Byron CADMEN (Santo Domingo, Equador)Avui, germans, l’Evangeli ens condueix al desert: «Jesús fou conduït per l’Esperit al desert, perquè fos temptat pel diable» (Mt 4,1). No és un passeig espiritual; és el lloc on es desemmascaren les nostres dependències. El temptador comença per allò més bàsic: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans» (Mt 4,3). La proposta sembla raonable: resoldre immediatament una necessitat. Jesús, però, respon amb una llibertat que neix de la confiança: «No solament de pa viu l’home, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu» (Mt 4,4).
La segona temptació és més subtil: cercar Déu com a espectacle, tot obligant-lo a posar-se a prova. També a nosaltres ens tempta una “fe de proves”: si em respons, crec; si no, em tanco. Jesús no negocia amb el Pare ni manipula el que és sagrat.
I, quan arriba la tercera temptació (poder, control, èxit...), el Senyor talla d’arrel: «Vés-te’n, Satanàs!» (Mt 4,10) i fixa el centre de la vida: « Adoraràs el Senyor el teu Déu i a ell sol donaràs culte». Aquesta frase és medicina per a una cultura que ens empeny a viure per a l’aplaudiment, el consum i l’autosuficiència.
Aquesta Quaresma no és per a suportar quaranta dies, sinó per aprendre la llibertat de Jesús. Fes dejuni per tal que el teu cor deixi d’obeir a la immediatesa. Prega per a escoltar la Paraula que et dona suport. I, si et descobreixes intranquil, recorda sant Agustí: «El nostre cor està inquiet fins que no reposi en Tu». Tal com a dit el Papa Lleó XIV: «Déu ens estima, Déu us estima a tots, i el mal no prevaldrà!».
L’Evangeli acaba amb una promesa: «Aleshores el diable el deixà, i succeí que els àngels hi anaren i el servien» (Mt 4,11). Caminem, doncs, sense por: el desert no és la darrera paraula; és el camí vers una adoració més pura que ens fa lliures.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Jesús en el desert va vèncer el seu adversari amb les paraules de la Llei, no amb el vigor del seu braç. Ha vençut perquè nosaltres siguem vencedors de la mateixa manera» (Sant Lleó el Gran)
«No podem sostenir una espiritualitat que oblidi el Déu totpoderós i creador. D'aquesta manera, acabaríem adorant altres poders del món, o ens col·locaríem en el lloc del Senyor, fins pretendre trepitjar la realitat creada per Ell sense conèixer límits» (Francesc)
«Jesús és el nou Adam, que es manté fidel allí on el primer va sucumbir a la temptació. Jesús duu a terme perfectament la vocació d’Israel: al revés d’aquells que antigament havien provocat Déu durant quaranta anys al desert, el Crist es revela com el Servidor de Déu totalment obedient a la voluntat divina. Amb això, Jesús és el vencedor del diable: ‘ha lligat l’home fort’ per arrabassar-li el botí (Mc 3,27). La victòria de Jesús sobre el temptador al desert anticipa la victòria de la passió, obediència suprema del seu amor filial al Pare» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 539)
Altres comentaris
«Jesús fou conduït per l’Esperit al desert, perquè fos temptat pel diable»
Mn. Antoni BALLESTER i Díaz (Camarasa, Lleida, Espanya)Avui celebrem el primer diumenge de Quaresma, i aquest temps litúrgic “fort” és un camí espiritual que ens mena a participar del gran misteri de la mort i de la resurrecció del Crist. Ens diu Joan Pau II que «cada any, la Quaresma ens proposa un temps propici per tal d'intensificar la pregària i la penitència, i amb vista a obrir el cor a l'acollida dòcil de la voluntat divina. Ella ens invita a recórrer un itinerari espiritual que ens prepara a reviure el gran misteri de la mort i resurrecció de Jesucrist, abans de res mitjançant l'escolta assídua de la Paraula de Déu i la pràctica més intensa de la mortificació, gràcies a la qual podem ajudar amb major generositat al proïsme necessitat».
La Quaresma i l'Evangeli d'avui ens ensenyen que la vida és un camí que ens ha de portar al cel. Però, per tal d'ésser mereixedors d'ell, hem de ser provats per les temptacions. «Jesús fou conduït per l’Esperit al desert, perquè fos temptat pel diable» (Mt 4,1). Jesús volgué ensenyar-nos, en permetre ser temptat, com hem de lluitar i vèncer en les nostres temptacions: amb la confiança en Déu i en l'oració, amb la gràcia divina i amb la fortalesa.
Les temptacions poden ser descrites com els “enemics de l'ànima”. En concret, es resumeixen i concreten en tres aspectes. En primer lloc, “el món”: «Digues que aquestes pedres es tornin pans» (Mt 4,3). Suposa viure solament per a tenir coses.
En segon lloc, “el dimoni”: «si, prostrant-te, m’adores» (Mt 4,9). Es manifesta en l'ambició de poder.
I, finalment, “la carn”: «Tira't daltabaix» (Mt 4,6), la qual cosa significa posar la confiança en el cos. Tot això és millor expressat per sant Tomàs d'Aquino tot dient que «la causa de les temptacions són les causes de les concupiscències: el goig de la carn, l'afany de glòria i l'ambició de poder».
