La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dissabte II de Pasqua

1ª Lectura (Ac 6,1-7): Per aquells dies anava augmentant el nombre dels creients, i els immigrants de llengua grega es queixaven dels nadius perquè, en la distribució diària d'ajuda als pobres, les seves viudes no eren ateses. Llavors els dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a distribuir l'ajuda als pobres. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set homes fiats, plens de l'Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta feina; nosaltres continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula».

Tothom trobà bé aquesta proposta, i elegiren Esteve, un home ple de fe i de l'Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Tímon, Parmenàs i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans. La paraula de Déu s'anava estenent, i a Jerusalem creixia molt el nombre dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.
Salm responsorial: 32
R/. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l'esperança que posem en vós.
Justos, aclameu el Senyor, fareu bé de lloar-lo, homes rectes. Celebreu el Senyor amb la lira, acompanyeu amb l'arpa els vostres cants.

Perquè la paraula del Senyor és sincera, es manté fidel en tot el que fa; estima el dret i la justícia, la terra és plena del seu amor.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l'amor que els té; ell els allibera de la mort, i els retorna en temps de fam.
Versicle abans de l'Evangeli (): Crist, el creador de totes les coses, ha ressuscitat i s'ha compadit del llinatge humà.

Text de l'Evangeli (Jn 6,16-21): Al capvespre, els deixebles de Jesús van baixar al llac i s'embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l'altra riba. Ja s'havia fet fosc i Jesús encara no s'havia reunit amb ells; a més, com que el vent bufava fort, el llac s'anava encrespant. Quan havien remat unes dues o tres milles, van veure que Jesús s'acostava a la barca caminant sobre l'aigua, i es van esglaiar. Ell els diu: «Sóc jo, no tingueu por». Volien fer-lo pujar a la barca, però tot seguit la barca tocà terra al lloc on anaven.

«Sóc jo, no tingueu por»

Mn. Vicenç GUINOT i Gómez
(Sant Feliu de Llobregat, Espanya)

Avui, Jesús ens desconcerta. Estàvem acostumats a un Redemptor que, amatent a atendre tota mena d'indigència humana, no dubtava pas a recórrer al seu poder diví. De fet, l'acció transcorre tot just després de la multiplicació dels pans i els peixos a favor de la multitud afamada. Ara, en canvi, ens desconcerta un miracle —el fet de caminar sobre les aigües— que sembla, a primera vista, una acció de cara a la galeria. Però no!, Jesús ja havia descartat l'ús del seu poder diví buscant el lluïment o el profit personal quan a l'inici de la seva missió va rebutjar les temptacions del Maligne.

En caminar sobre les aigües, Jesucrist està mostrant el seu senyoratge sobre les coses creades. També, però, podem veure una escenificació del seu domini sobre el Maligne, representat per una mar embravida en la foscor.

«No tingueu por» (Jn 6,20), els deia Jesús en aquella ocasió. «Confieu, jo he vençut el món» (Jn 16,33), els dirà després al Cenacle. Finalment, és Jesús qui diu a les dones el matí de Pasqua, després d'aixecar-se del sepulcre: «No tingueu por». Nosaltres, pel testimoni dels Apòstols, sabem de la seva victòria sobre els enemics de l'home, el pecat i la mort. Per això, avui, les seves paraules ressonen en el nostre cor amb una força especial, perquè són les paraules d'Algú que és viu.

Les mateixes paraules que Jesús adreçava a Pere i els Apòstols les repetia Joan Pau II, successor de Pere a l'inici del seu pontificat: «No tingueu por». Era una crida a obrir el cor, la pròpia existència al Redemptor per tal que amb Ell no tinguem por davant els embats dels enemics de Crist.

Davant la personal fragilitat per a dur a bon port les missions que el Senyor ens demana (una vocació, un projecte apostòlic, un servei...), ens consola saber que Maria també —criatura com nosaltres— va sentir les mateixes paraules de part de l'àngel abans d'afrontar la missió que el Senyor li tenia encomanada. Que aprenguem d'ella a acollir la invitació de Jesús cada dia, en cada circumstància.