La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Accepto
Més informació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge 5 (A) de Pasqua
Veure 1ª Lectura i Salm
1ª Lectura (Ac 6,1-7): Per aquells dies, anava augmentant el nombre dels creients, i els immigrats de llengua grega es queixaven dels nadius perquè, en la distribució diària d'ajuda als pobres, les seves viudes no eren ateses. Llavors els dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a distribuir l'ajuda als pobres. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set homes fiats, plens de l'Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta feina; nosaltres continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula».

Tothom trobà bé aquesta proposta, i elegiren Esteve, un home ple de fe i de l'Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Tímon, Parmenàs i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans. La paraula de Déu s'anava estenent, i a Jerusalem creixia molt el nombre dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.
Salm responsorial: 32
R/. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l'esperança que posem en vós.
Justos, aclameu el Senyor, fareu bé de lloar-lo, homes rectes. Celebreu el Senyor amb la lira, acompanyeu amb l'arpa els vostres cants.

La paraula del Senyor és sincera, es manté fidel en tot el que fa; estima el dret i la justícia, la terra és plena del seu amor.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l'amor que els té; ell els allibera de la mort, i els retorna en temps de fam.
2ª Lectura (1Pe 2,4-9): Estimats, acosteu-vos al Senyor, que és la pedra viva. Els homes l'havien rebutjada, però als ulls de Déu és «escollida, de gran valor». També vosaltres, com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant, que oferirà víctimes espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist. Per això diu l'Escriptura: «Jo poso a Sió una pedra angular, de gran valor, escollida: el qui creu, no quedarà defraudat».

És de gran valor per a vosaltres, els qui heu cregut, però per als qui no creuen «la pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici», i «s'ha convertit en pedra d'ensopec, en roc que fa caure». Ensopeguen quan no fan cas de la predicació. Sempre n'hi haurà, que no en fan cas. Però vosaltres sou «un poble escollit, un reialme sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu», perquè «proclameu la lloança» d'aquell que us ha cridat del país de tenebres a la seva llum admirable.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 14,6): Al·leluia. Jo soc el camí, la veritat i la vida, diu el Senyor; ningú no ve al Pare sinó per mi. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Jn 14,1-12): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n'hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta».

Tomàs li pregunta: «Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?». Jesús li respon: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist».

Li diu Felip: «Senyor, mostra'ns el Pare, i no ens cal res més». Jesús li respon: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare».

«Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi»

Pbro. Walter Hugo PERELLÓ (Rafaela, Argentina)

Avui, l'escena que contemplem en l'Evangeli ens posa davant la intimitat que existeix entre Jesucrist i el Pare; però no solament això, sinó que també ens convida a descobrir la relació entre Jesús i els seus deixebles. «I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic» (Jn 14,3): aquestes paraules de Jesús, no solament situen els deixebles en una perspectiva de futur, sinó que els invita a mantenir-se fidels al seguiment que havien començat. Per tal de compartir amb el Senyor la vida gloriosa, han de compartir també el mateix camí que porta a Jesucrist envers les morades del Pare.

«Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?» (Jn 14,5). Li diu Jesús: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist» (Jn 14,6-7). Jesús no proposa un camí simple, certament; però ens marca la sendera. És més, Ell mateix es fa Camí del Pare; Ell mateix, amb la seva resurrecció, es fa Caminant per a guiar-nos; Ell mateix, amb el do de l'Esperit Sant, ens encoratja i enforteix per tal de no defallir en el pelegrinatge: «Que els vostres cors s'asserenin» (Jn 14,1).

En aquesta invitació que Jesús ens fa, la d'anar al Pare per Ell, amb Ell i en Ell, es revela el seu desig més íntim i la seva més profunda missió: «Aquell que per nosaltres es va fer home, essent el Fill únic, vol fer-nos germans seus i, per a tal cosa, fa arribar fins el Pare veritable la seva pròpia humanitat, portant en ella tots els de la seva mateixa raça» (Sant Gregori de Niça).

Un Camí per a fer, una Veritat per a proclamar, una Vida per a compartir i gaudir: Jesucrist.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «No se’t diu: ‘Treballa per trobar el camí, perquè arribis a la veritat i a la vida’; no se’t mana això. Mandrós, aixeca’t! El mateix camí ve cap a tu i et desperta del somni en què estaves dormit. Aixeca’t, doncs, i camina» (Sant Agustí)

  • «El Senyor és l’únic camí que ens condueix a la veritable vida. La construcció d’un món on regni l’amor i la concòrdia comença en cada cor humà, quan en ell es fan vida l’escala de valors i les actituds evangèliques del Senyor» (Sant Joan Pau II)

  • «La fe en Ell introdueix els deixebles en el coneixement del Pare, perquè Jesús és ‘el Camí, la Veritat i la Vida’ (Jn 14,6). La fe porta el seu fruit en l’amor: guardar la seva Paraula, els seus manaments, habitar amb Ell en el Pare (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.614)

21 d’abril
Diumenge 4 de Pasqua (B)

Video de l’Evangeli i comentari

_______

Trivia de Pasqua