Avui, l'escena que contemplem en l'Evangeli ens posa davant la intimitat que existeix entre Jesucrist i el Pare; però no solament això, sinó que també ens convida a descobrir la relació entre Jesús i els seus deixebles. «I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic» (Jn 14,3): aquestes paraules de Jesús, no solament situen els deixebles en una perspectiva de futur, sinó que els invita a mantenir-se fidels al seguiment que havien començat. Per tal de compartir amb el Senyor la vida gloriosa, han de compartir també el mateix camí que porta a Jesucrist envers les morades del Pare.

«Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?» (Jn 14,5). Li diu Jesús: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist» (Jn 14,6-7). Jesús no proposa un camí simple, certament; però ens marca la sendera. És més, Ell mateix es fa Camí del Pare; Ell mateix, amb la seva resurrecció, es fa Caminant per a guiar-nos; Ell mateix, amb el do de l'Esperit Sant, ens encoratja i enforteix per tal de no defallir en el pelegrinatge: «Que els vostres cors s'asserenin» (Jn 14,1).

En aquesta invitació que Jesús ens fa, la d'anar al Pare per Ell, amb Ell i en Ell, es revela el seu desig més íntim i la seva més profunda missió: «Aquell que per nosaltres es va fer home, essent el Fill únic, vol fer-nos germans seus i, per a tal cosa, fa arribar fins el Pare veritable la seva pròpia humanitat, portant en ella tots els de la seva mateixa raça» (Sant Gregori de Niça).

Un Camí per a fer, una Veritat per a proclamar, una Vida per a compartir i gaudir: Jesucrist.