La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous VI de Pasqua

1ª Lectura (Ac 18,1-8): En aquells dies, Pau va marxar d'Atenes i se n'anà a Corint. Allà trobà un jueu anomenat Aquila, originari de Pont; acabava d'arribar d'Itàlia amb la seva muller, Priscil·la, perquè un decret de Claudi havia tret de Roma tots els jueus. Com que Pau tenia el mateix ofici de fabricar tendes, s'estava a casa d'ells i treballaven plegats. Els dissabtes discutia a la sinagoga per convèncer els jueus i els grecs.

Però quan Siles i Timoteu van arribar de Macedònia, Pau es dedicà plenament a evangelitzar els jueus afirmant que Jesús era el Messies. Davant l'oposició i les blasfèmies dels jueus, Pau, tot espolsant-se els vestits, els digué: «Vosaltres sou els responsables de la vostra perdició; jo me'n rento les mans i des d'ara me'n vaig amb els grecs». Llavors abandonà la sinagoga i s'instal·là a casa d'un tal Tici Just, adorador de l'únic Déu, que tenia la casa a la vora de la sinagoga. Crisp, el cap de la sinagoga, va creure en el Senyor amb tots els de casa seva, i molts dels corintis, quan sentien la predicació de Pau, creien i es feien batejar.
Salm responsorial: 97
R/. El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvació.
Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses, la seva dreta i el seu braç sagrat han sortit victoriosos.

El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvació. L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment a la casa d'Israel.

Tothom ha vist, d'un cap a l'altre de la terra, la salvació del nostre Déu. Aclameu el Senyor, arreu de la terra, esclateu en cants i en crits d'alegria.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 14,18): Al·leluia. No us deixaré orfes, diu el Senyor; me'n vaig, però tornaré, i el vostre cor s'alegrarà. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 16,16-20): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «D'aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure». Llavors alguns dels seus deixebles es digueren entre ells: «Què significa això que ens diu: ‘D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure’? I què vol dir: ‘Me'n vaig al Pare’?». I anaven preguntant-se: «Què vol dir: ‘D'aquí a poc temps’? No sabem pas de què parla» Jesús sabia que volien interrogar-lo, i els digué: «Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: ‘D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure’. Doncs us ben asseguro que plorareu i us doldreu, mentre que el món s'alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria».

«La vostra tristesa es convertirà en alegria»

Mn. Joan Pere PULIDO i Gutiérrez Secretari del bisbe de Sant Feliu
(Sant Feliu de Llobregat, Espanya)

Avui, contemplem de nou la Paraula de Déu amb l'ajut de l'evangelista Joan. En aquests darrers dies de Pasqua sentim una inquietud especial per a fer nostra aquesta Paraula i entendre-la. La mateixa inquietud dels primers deixebles, que s'expressa profundament en les paraules de Jesús —«D'aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure» (Jn 16,16)— concentra la tensió de les nostres inquietuds de fe, de la recerca de Déu en la nostra vida quotidiana.

Els cristians del segle XXI sentim la mateixa urgència que els cristians del primer segle. Volem veure Jesús, necessitem experimentar la seva presència enmig nostre, per a reforçar la nostra fe, esperança i caritat. Per això, ens provoca tristesa pensar que Ell no hi sigui entre nosaltres, que no puguem sentir i tocar la seva presència, sentir i escoltar la seva paraula. Però aquesta tristesa es transforma en alegria profunda quan experimentem la seva presència segura entre nosaltres.

Aquesta presència, així ens ho recordava Joan Pau II en la seva Carta encíclica Ecclesia de Eucharistia, es concreta —específicament— en l'Eucaristia: «L'Església viu de l'Eucaristia. Aquesta veritat no expressa només una experiència quotidiana de fe, sinó que concentra en síntesi el nucli del misteri de l'Església. Aquesta experimenta amb alegria com es realitza contínuament, de moltes maneres, la promesa del Senyor: ‘Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món’ (Mt 28,20b). (...) L'Eucaristia és misteri de fe i, alhora, “misteri de llum”. Cada vegada que l'Església la celebra, els fidels poden reviure l'experiència dels dos deixebles d'Emaús: ‘Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer’ (Lc 24,31)».

Demanem a Déu una fe profunda, una inquietud constant que es saciï en la font eucarística, escoltant i entenent la Paraula de Déu; menjant i saciant la nostra fam en el Cos de Crist. Que l'Esperit Sant ompli de llum la nostra recerca de Déu.