La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimecres de Cendra

1ª Lectura (Jl 2,12-18): Diu l'oracle del Senyor: «Ara, convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor; dejuneu, ploreu, poseu-vos de dol! Esquinceu-vos el cor, i no els vestits! Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu; ell és benigne i entranyable, lent per al càstig, ric en l'amor, i es desdiu de fer el mal». Qui sap si es penedirà i es desdirà, si encara beneirà la terra i podreu oferir al Senyor, el nostre Déu, pans, oli i vi? Toqueu el corn a Sió, proclameu un dejuni, un dia de dol, convoqueu un aplec, reuniu el poble, que no hi faltin ni els vells ni els infants de llet, que els esposos surtin de l'alcova i de la cambra. Que els sacerdots que oficien a la presència del Senyor plorin entre el vestíbul i l'altar i diguin: «Senyor, perdoneu el vostre poble, no abandoneu la vostra heretat a l'escarni i a les burles dels altres pobles». Que no hagin de dir entre ells: «On és el seu Déu?». Llavors el Senyor, encès de gelosia pel bon nom del seu país, es compadirà del seu poble.
Salm responsorial: 50
R/. Compadiu-vos de nosaltres, Senyor, perquè hem pecat.
Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant; per la vostra gran misericòrdia, esborreu les meves faltes; renteu-me ben bé de les culpes, purifiqueu-me dels meus pecats.

Ara reconec les meves faltes, tinc sempre present el meu pecat. Contra vós, contra vós sol he pecat, i he fet el que és dolent als vostres ulls.

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm. No em llanceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre esperit sant.

Torneu-me el goig de la vostra salvació, que em sostingui un esperit magnànim. Obriu-me els llavis, Senyor, i proclamaré la vostra lloança.
2ª Lectura (2C 5,20–6,2): Germans, nosaltres fem d'ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix us exhortés a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Déu va tractar com a pecador aquell que no havia experimentat el pecat, perquè en ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu. Us exhortem, com a col·laboradors de Déu: No malverseu la gràcia que n'heu rebut. Recordeu que ell ha dit: «T'he escoltat a l'hora favorable, t'he ajudat el dia de la salvació». Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació.
Versicle abans de l'Evangeli (Ps 94,8): No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu.

Text de l'Evangeli (Mt 6,1-6.16-18): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.

»I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà. I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà».

«Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi»

Pbro. D. Luis A. GALA Rodríguez
(Campeche, Mèxic)

Avui comencem el nostre itinerari envers la Pasqua, i l'Evangeli ens recorda els deures fonamentals del cristià, no solament com a preparació cap a un temps litúrgic, sinó com a preparatiu envers la Pasqua Eterna: «Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel» (Mt 6,1). La justícia de la que parla Jesús consisteix a viure conforme als principis evangèlics, sense oblidar que «si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel» (Mt 5,20).

La justícia ens mena a l'amor, palesat en l'almoina i en les obres de misericòrdia: «Quan facis almoina (...) mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta» (Mt 6,2-3). No és que hàgim d'ocultar les bones obres, sinó que hom no ha de pensar en la lloança humana en fer-les, ni pretendre cap altra bé. En altres paraules, he de donar almoina de tal manera que ni tan sols jo tingui la sensació d'estar fent una cosa bona que mereixi una recompensa de part de Déu i l'elogi de part dels homes.

Benet XVI insistia que socórrer els necessitats és un deure de justícia, fins i tot abans que un acte de caritat: «La caritat va més enllà de la justícia (...), però mai manca de justícia, la qual porta a donar a l'altre el que és "seu", allò que li pertoca en virtut del seu ésser i del seu obrar». No hem d'oblidar que no som pas propietaris absoluts dels béns que posseïm, sinó administradors. El Crist ens ha ensenyat que l'autèntica caritat és aquella que no es limita a "donar" almoina, sinó aquella que duu a "donar-se" un mateix, a oferir-se a Déu com a culte espiritual (cf. Rm 12,1). Aquest seria el veritable gest de justícia i caritat cristiana, «i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà» (Mt 6,4).

«Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi»

Mn. Manel VALLS i Serra
(Barcelona, Espanya)

Avui iniciem la Quaresma: «Ara és el dia de la salvació» (2Co 6,2). La imposició de la cendra —que hauríem de poder rebre— és acompanyada per una d'aquestes dues fórmules. L'antiga: «Recorda't, home, que ets pols, i que a la pols retornaràs»; i la que ha introduït la litúrgia renovada del Concili: «Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli». Ambdues fórmules són una invitació a esguardar de manera diversa —normalment tan superficial— la nostra vida. El papa sant Climent I ens recorda que «el Senyor vol que tots els qui estima es converteixin».

A l'Evangeli, Jesús demana de practicar l'almoina, el dejuni i la pregària allunyats de tota hipocresia: «No ho anunciïs a toc de trompeta» (Mt 6,2). Els hipòcrites, fortament denunciats per Jesucrist, es caracteritzen per la falsedat del seu cor. Jesús avui, però, adverteix no només de la hipocresia subjectiva sinó també de l'objectiva: complir, fins i tot de bona fe, tot el que mana la Llei de Déu i l'Escriptura Santa, però realitzant-ho de manera que resti en la mera pràctica exterior, sense la corresponent conversió interior.

Aleshores, l'almoina —reduïda a “propina”— deixa de ser un acte fraternal i es redueix a gest tranquil·litzador que no canvia la mirada sobre el germà ni fa sentir la caritat de prestar-li l'atenció que es mereix. El dejuni, d'altra banda, resta limitat a compliment formal, que ja no recorda en cap moment la necessitat de moderar el nostre consumisme compulsiu ni la necessitat que tenim de ser curats de la “bulímia espiritual”. Finalment, la pregària —reduïda a estèril monòleg— no esdevé autèntica obertura espiritual, col·loqui íntim amb el Pare i escolta atenta de l'Evangeli del Fill.

La religió dels hipòcrites és una religió trista, legalista, moralista, d'una gran estretor d'esperit. Per contra, la Quaresma cristiana és la invitació que cada any ens fa l'Església a un aprofundiment interior, a una conversió exigent, a una penitència humil, per tal que, bo i donant els fruits pertinents que el Senyor espera de nosaltres, visquem amb la màxima plenitud l'alegria i el goig espiritual de la Pasqua.