La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dilluns II de Quaresma

1ª Lectura (Dn 9,4b-10): Ah, Senyor, Déu gran i terrible, que manteniu la vostra aliança i els vostres favors per als qui us estimen i compleixen els vostres manaments. Hem pecat, som culpables. Ens hem rebel·lat, ens hem desviat dels vostres manaments i de les vostres decisions. No hem fet cas dels vostres servents, els profetes, que parlaven en nom vostre als nostres reis, als nostres governants, als nostres pares i a tot el poble.

Vós heu estat bo, Senyor, però a nosaltres no ens queda res més que la vergonya que passen avui els homes de Judà, els ciutadans de Jerusalem i tots els israelites de prop i de lluny, escampats per tots els països on els vau dispersar en pena de les seves infidelitats. A nosaltres, Senyor, als nostres reis, als nostres governants, als nostres pares, no ens queda res més que la vergonya que passem per haver pecat contra vós. Però és molt vostre, Senyor, Déu nostre, compadir-vos i perdonar les nostres rebel·lions, ja que no hem obeït el manament del Senyor, el nostre Déu, de seguir les instruccions que ens donava a través dels seus servents, els profetes.
Salm responsorial: 78
R/. Senyor, no ens castigueu els pecats, com mereixeríem.
No ens tingueu en compte les culpes passades, acolliu-nos per la vostra pietat, no trigueu més, que som orfes de tot.

Defenseu-nos, Déu, salvador nostre, per l'honor del vostre nom, allibereu-nos i perdoneu-nos els pecats per amor del vostre nom.

Que arribi fins a vós el plany dels captius, i el vostre braç poderós alliberi els presos condemnats a mort. Nosaltres, poble vostre, ovelles del vostre ramat, us donarem gràcies per sempre més; pregonarem les vostres lloances a cada generació.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 6,64.69): Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna.

Text de l'Evangeli (Lc 6,36-38): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats».

«Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare»

Fr. Zacharias MATTAM SDB
(Bangalore, Índia)

Avui, ¿com ha d’actuar un cristià enfront dels seus germans i germanes? Doncs mostrant envers ells la mateixa misericòrdia i amabilitat que el Pare celestial: «Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare» (Lc 6,36). Jesús digué «jo no he vingut a jutjar el món, sinó a salvar el món» (Jn 12,47). Jesucrist ni tan solament jutjà els seus propis botxins. Ben al contrari, Ell pensà bé d’ells tot excusant-los i pregant per ells: «Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan» (Lc 23,34). Com a deixebles seus, som convidats a esdevenir com el Mestre.

Jesús diu a l’Evangeli de Mateu: «No judiqueu, i no sereu judicats. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu?» (Mt 7,1.3). La biga és el “no-amor”, “l’orgull” i el “ressentiment” al nostre cor. Aquests vicis són com una mena de biga que ens impedeix considerar la falta del nostre germà des de la seva pròpia perspectiva, la qual cosa és més seriosa que la mateixa falta (en definitiva, una brossa!), i, per tant, aquelles actituds són el que s’hauria de remoure en primer lloc. Només amb l’amor reeixim realment corregir l’altre, bo i tenint en compte que «l’amor tot ho excusa» (1Co 13,7).

Quan el Crist diu «no judiqueu» no està prohibint l’exercici de la nostra capacitat de discerniment, ni tampoc es diu que haguem d’aprovar tot allò que fa el nostre germà. El que Ell prohibeix és atribuir una mala intenció a la persona que actua d’aquesta manera. Solament Déu coneix què hi ha en el cor de la persona. «L’home mira les aparences però el Senyor mira el cor» (1Sam 16,7). Per tant, jutjar és una prerrogativa de Déu, prerrogativa que nosaltres li usurpem quan judiquem el nostre germà.

El més important en el Cristianisme és l’amor: «Estimeu-vos els uns als altres tal como jo us he estimat» (Jn 13,34). Aquest amor és vessat en els nostres cors a través de l’Esperit Sant (cf. Rm 5,5). A l’Eucaristia, el Crist ens lliura el Seu Cor com un do i, així, nosaltres podem estimar cadascú amb el Seu Cor i esdevenir misericordiosos tal com el Pare del Cel es misericordiós.

«Doneu i Déu us donarà»

+ Mn. Antoni ORIOL i Tataret
(Vic, Barcelona, Espanya)

Avui, l'Evangeli de Lluc ens proclama un missatge més dens que breu, i pla que n'és de breu! El podem reduir a dos punts: un emmarcament de misericòrdia i un contingut de justícia.

En primer lloc, un emmarcament de misericòrdia. En efecte, la consigna de Jesús hi cimeja com a norma i hi resplendeix com a ambient. Norma absoluta: si el nostre Pare del cel és misericordiós, nosaltres, com a fills seus, també ho hem de ser. I el Pare, ho és tant! El verset anterior afirma: «(...) I sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i dolents» (Lc 6,35).

En segon lloc, un contingut de justícia. En efecte, ens trobem davant d'una mena de “llei del talió” a les antípodes de (inversa a) la bandejada per Jesús («Ull per ull, dent per dent»). Aquí, en quatre moments successius, el diví Mestre ens alliçona, primer, amb dues negacions; després, amb dues afirmacions. Negacions: «No judiqueu, i Déu no us judicarà»; «No condemneu, i Déu no us condemnarà». Afirmacions: «Absoleu, i Déu us absoldrà»; «Doneu, i Déu us donarà».

Apliquem-ho concisament a la nostra vida de cada dia, aturant-nos especialment en la quarta consigna, com fa Jesús. Fem un clar i valent examen de consciència: si en matèria familiar, cultural, econòmica i política el Senyor jutgés i condemnés el nostre món com el món jutja i condemna, qui s'aguantaria davant el seu tribunal? (En tornar a casa i llegir el diari o escoltar les notícies, pensem només en el món de la política). Si el Senyor ens perdonés com ho fem ordinàriament els homes, quantes persones i institucions assolirien la plena reconciliació?

La quarta consigna mereix, però, una reflexió particular, ja que, en ella, la bona llei del talió que estem considerant esdevé d'alguna manera superada. En efecte, si donem ens donaran en la mateixa proporció? No! Si donem, rebrem —notem-ho bé— una mesura «bona, atapeïda, sacsejada i curulla» (Lc 6,38). I és a la claror d'aquesta desproporció beneïda que som exhortats a donar prèviament. Preguntem-nos: quan dono, dono bé, dono molt, dono triant el millor, dono amb plenitud?