La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dilluns III de Quaresma

1ª Lectura (2R 5,1-15): En aquells dies, Naaman, comandant dels exèrcits del rei de Síria, era un home molt apreciat del seu sobirà, perquè sota el seu comandament, el Senyor havia donat la victòria als arameus. Era un home molt valent, però era leprós. Els arameus, en una incursió en el territori d'Israel, s'havien endut captiva una noieta, que va entrar al servei de la dona de Naaman. Aquesta noia digué a la seva mestressa: «Tant de bo que el meu senyor es presentés al profeta que viu a Samaria! A hores d'ara ja estaria bo de la lepra». Naaman anà a informar-ne el rei i li digué: «Mireu què ha dit la noia israelita que tenim a casa». El rei li contestà: «Vés-hi. Jo et faré una carta per al rei d'Israel».

Naaman s'endugué tres-cents cinquanta quilos de plata, sis mil peces d'or i deu mudes de vestits, i portà al rei d'Israel la carta del seu rei, que deia: «Amb aquesta carta et faig saber que t'envio Naaman, el comandant del meu exèrcit, perquè el curis de la lepra». Quan el rei d'Israel llegí la carta, s'esquinçà els vestits tot dient: «Que es pensa que sóc un déu, capaç de donar la mort i la vida, que m'envia un home perquè jo el curi de la lepra? Això no és més que un pretext per a moure'm raons». Quan Eliseu, l'home de Déu, va saber que el rei d'Israel s'havia esquinçat els vestits li va fer dir: «Per què ho has fet, això? Fes-me'l venir i veurà que hi ha profetes a Israel».

Naaman hi anà amb els seus cavalls i amb els seus carruatges i s'aturà a l'entrada de la casa d'Eliseu. Eliseu li envià un missatger a dir-li: «Vés a banyar-te set vegades al Jordà i la pell et quedarà pura de la lepra». Naaman s'indignà i se n'anà tot dient: «Jo em pensava que sortiria ell mateix, que invocaria el nom del seu Déu tot agitant la mà sobre el lloc del mal, i la lepra desapareixeria. Les aigües dels rius de Damasc, l'Abanà i el Farfar, no són millors que totes les aigües dels rius d'Israel? Què em costava de banyar-m'hi, si amb això havia de quedar net de la lepra?» I es posà en camí tot indignat.

Però els seus homes se li van acostar i li van dir: «Pare, si el profeta us hagués manat una cosa difícil, no l'hauríeu feta? Molt més, doncs, si us diu que us banyeu i quedareu net». Llavors Naaman baixà al Jordà i s'hi banyà set vegades, com li havia dit Eliseu, l'home de Déu. La pell se li tornà com la d'una criatura i quedà pur de la lepra. Llavors se'n tornà amb tot el seu seguici cap a l'home de Déu, entrà a casa d'ell i, dret al seu davant, li digué: «Ara sé ben bé que, fora d'Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra».
Salm responsorial: 41
R/. Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m'és vida; quan podré veure Déu cara a cara?
Com la cérvola es deleix per l'aigua viva, també em deleixo jo per vós, Déu meu.

Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m'és vida; quan podré veure Déu cara a cara?

Envieu-me la llum i la veritat; que elles em guiïn, que em duguin a la muntanya sagrada, al lloc on residiu.

I m'acostaré a l'altar de Déu, a Déu que és la meva alegria; ho celebraré i us lloaré amb la cítara, Senyor, Déu meu.
Versicle abans de l'Evangeli (Ps 129,5.7): Confio en el Senyor, confio en la seva paraula; perquè són d'ell l'amor fidel i la redempció generosa.

Text de l'Evangeli (Lc 4,24-30): En aquell temps, Jesús digué a la gent reunida a la sinagoga de Natzaret: «Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria».

En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.

«Cap profeta no és ben rebut al seu poble»

Rev. P. Higinio Rafael ROSOLEN IVE
(Cobourg, Ontario, Canadà)

Avui, en l’Evangeli, Jesús ens diu que «cap profeta no és ben rebut al seu poble» (Lc 5,24). Jesús, en usar aquest proverbi, s’està expressant com a profeta.

“Profeta” és el qui parla en nom d’un altre, el qui porta el missatge de l’altre. Entre els hebreus, els profetes eren homes enviats per Déu per tal d’anunciar, ja sigui en paraules, ja sigui a través de signes, la presència de Déu, la vinguda del Messies, el missatge de salvació, de pau i d’esperança.

Jesús és el Profeta per excel•lència, el Salvador esperat; en Ell totes les profecies tenen acompliment. Però, de la mateixa manera que succeí en temps d’Elies i Eliseu, Jesús no és “ben rebut” entre els seus, ja que són aquests els qui plens d’ira «el van empènyer fora del poble» (Lc 4,29).

Cadascú de nosaltres, per raó del seu baptisme, també és cridat a esdevenir profeta. Per tant:

1r. Hem d’anunciar la Bona Nova. Per això, tal com digué el Papa Francesc, hem d’escoltar la Paraula amb obertura sincera, deixar que toqui la nostra pròpia vida, que ens reclami, que ens exhorti, que ens mobilitzi, ja que, si no dediquem un temps per a pregar amb aquesta Paraula, aleshores sí que seríem un “fals profeta”, un “estafador” o un “xerrameca buit”.

2n. Viure l’Evangeli. De nou, el Papa Francesc: «No se’ns demana que siguem immaculats, però sí que estiguem sempre en creixement, que visquem el desig profund de créixer en el camí de l’Evangeli, i que no baixem els braços». És indispensable tenir la seguretat que Déu ens estima, que Jesucrist ens ha salvat, que el seu amor és per a sempre».

3r. Com a deixebles de Jesús, cal ser conscients que, així com Jesús experimentà el rebuig, la ira, el ser foragitat, també tot això serà present en l’horitzó de la nostra vida quotidiana.

Que Maria, Reina dels profetes, ens guiï en el nostre camí.

«Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble»

Mn. Santi COLLELL i Aguirre
(La Garriga, Barcelona, Espanya)

Avui, escoltem del Senyor que «cap profeta no és ben rebut al seu poble» (Lc 4,24). Aquesta frase —posada en boca de Jesús— ens ha estat per a moltes i molts —en més d'una ocasió— justificació i excusa per no complicar-nos la vida. Jesucrist, de fet, sols ens vol advertir als seus deixebles que les coses no ens seran fàcils i que sovint, entre aquells que se suposa que més ens coneixen, encara ho tindrem més complicat.

L'afirmació de Jesús és el preàmbul de la lliçó que vol donar a la gent reunida a la sinagoga i així obrir els seus ulls a l'evidència que pel sol fet de ser membres del “Poble escollit” no tenen cap garantia de salvació, guariment, purificació (això ho corroborarà amb les dades de la història de la salvació).

Deia, però, que l'afirmació de Jesús, per a moltes i molts ens és, massa sovint, motiu d'excusa per a no “mullar-nos evangèlicament” en el nostre quotidià. Sí, són d'aquelles frases que tots ens hem mig après de memòria i, renoi!, quin efecte!

Sembla com gravada a la nostra consciència particular de manera que quan a l'oficina, en el treball, a la família, en el cercle d'amics, tot el nostre entorn social més proper, hauríem de prendre decisions només comprensibles a la llum de l'Evangeli, aquesta “frase màgica” ens fa tirar enrera com dient-nos: —No val la pena que t'hi escarrassis, cap profeta no és ben rebut a la seva terra! Tenim l'excusa perfecta, la millor de les justificacions, per no haver de donar testimoni, per no recolzar aquell company a qui li està fent una mala jugada l'empresa, o per mirar d'afavorir la reconciliació dins d'aquell matrimoni amic.

Sant Pau s'adreçà, en primer lloc, als seus: va anar a la sinagoga per a «predicar-hi amb valentia, tot conversant sobre el Regne de Déu amb els qui hi anaven i mirava de convèncer-los» (Ac 19,8). Voleu dir que no era això el que Jesús pretenia dir-nos?