La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Divendres IV de Quaresma

1ª Lectura (Sa 2,1a.12-22): Els malvats, encegats per la malícia, deien entre ells: «Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels a l'educació rebuda. Assegura que té coneixement de Déu i es dóna el nom de fill del Senyor. És una crítica vivent de les nostres idees, només de veure'l, ja se'ns fa insuportable, perquè la seva vida és diferent de la dels altres i té un comportament estrany. Ens té per moneda falsa i s'allunya dels nostres camins com si fossin empestats. Diu que la fi dels justos és afortunada i es vanta de tenir Déu per pare. A veure si és veritat això que diu, provem com serà la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el salvarà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà». Així pensen, però van errats. La dolenteria els encega. Desconeixen els plans de Déu; per això no esperen que la santedat tingui una paga, ni creuen que Déu recompensi les ànimes irreprensibles.
Salm responsorial: 33
R/. El Senyor és a prop dels cors que sofreixen.
El Senyor es gira contra els malfactors per esborrar de la terra el seu record. Així que criden els justos, el Senyor els escolta i els treu de tots els perills.

El Senyor és a prop dels cors que sofreixen, salva els homes que se senten desfets. Els justos sofreixen molts mals, però el Senyor sempre els allibera.

Vetlla per cada un dels seus ossos, no els podrà trencar ningú. El Senyor rescata de la mort els seus servents, i no acusarà els qui es refugien en ell.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 4,4): L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.

Text de l'Evangeli (Jn 7,1-2.10.14.25-30): En aquell temps, Jesús continuava recorrent Galilea. No volia anar a Judea, perquè els jueus buscaven de matar-lo. Però era a prop la festa jueva dels Tabernacles. Quan els germans de Jesús hagueren anat a la festa, Ell també hi va pujar, no públicament, sinó d'amagat.

A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava. Alguns de Jerusalem deien: «¿No és el qui volien matar, aquest? Ara parla obertament, i no li diuen res. ¿És que les nostres autoritats l'han reconegut realment com el Messies? Quan arribarà el Messies, ningú no sabrà d'on és. D'aquest, en canvi, sí que ho sabem». Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar: «És cert que em coneixeu i sabeu d'on sóc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m'ha enviat és digne de crèdit, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d'Ell, i és Ell qui m'ha enviat». Després de sentir això, intentaven d'agafar Jesús, però ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora.

«Ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora»

Fr. Matthew J. ALBRIGHT
(Andover, Ohio, Estats Units)

Avui, l’Evangeli ens permet de contemplar la confusió que sorgí sobre la identitat i la missió de Jesucrist. Quan la gent es troba cara a cara davant de Jesús, aleshores hi ha malentesos i presumpcions en relació a la seva identitat, a com es compleixen o no en Ell les profecies de l’Antic Testament i sobre el que Ell realitzarà. Les suposicions i els prejudicis menen vers la frustració i la ira. Això ha estat així sempre: la confusió al voltant del Crist i de l’ensenyament de l’Església desperta controvèrsia i divisió religiosa. El ramat es dispersa si les ovelles no reconeixen llur pastor!

La gent diu: «Quan arribarà el Messies, ningú no sabrà d'on és. D'aquest, en canvi, sí que ho sabem» (Jn 7,27), i conclouen que Jesús no pot ser el Messies perquè Ell no s’ajusta a la imatge del “Messies” en la que ells havien estat ensenyats. D’altra banda, saben que els Prínceps dels Sacerdots volien matar-lo, però alhora veuen que Ell es mou lliurement sense ser apressat. De manera que es pregunten si potser les autoritats «l'han reconegut realment com el Messies» (Jn 7,26).

Jesús talla de soca-rel la confusió tot identificant-se Ell mateix com l’enviat pel qui és la “veritat” i digne de crèdit (cf. Jn 7,28). El Crist és conscient de la situació, tal com el retrata sant Joan, i ningú no el deté perquè encara no era arribada l’hora de revelar plenament la seva identitat i la seva missió. Jesús desafia les expectatives en mostrar-se no pas com un líder conqueridor que ha d’enderrocar la opressió romana, sinó com el “Servent Sofrent” d’Isaïes.

El Papa Francesc escrigué: «La joia de l’Evangeli omple el cor i la vida entera dels qui es troben amb Jesús». És urgent que nosaltres ajudem cadascú a anar més enllà de les suposicions i dels prejudicis sobre qui és Jesucrist i què és l’Església, i al mateix temps facilitar-los l’encontre amb Jesús. Quan una persona reix a saber qui és realment Jesús i què és l’Església, aleshores abunden la joia i la pau.

«Encara no havia arribat la seva hora»

+ Mn. Josep VALL i Mundó
(Barcelona, Espanya)

Avui, l'evangelista Joan ens diu que a Jesús no li «havia arribat encara la seva hora» (Jn 7,30). Es refereix a l'hora de la Creu, al precís i preciós temps de donar-se pels pecats de l'entera Humanitat. Encara no ha arribat l'hora, però ja es troba molt a prop. Serà el Divendres Sant quan el Senyor portarà fins a la fi la voluntat del Pare Celestial i sentirà —com escrivia el Cardenal Wojtyla— tot «el pes d'aquella hora, en què el Servent de Yahvé ha de complir la profecia d'Isaïes, pronunciant el seu “sí”».

Crist —en el seu constant anhel sacerdotal— parlà moltíssimes vegades d'aquesta hora definitiva i determinant (Mt 26,45; Mc 14,35; Lc 22,53; Jn 7,30; 12,27; 17,1). Tota la vida del Senyor es veurà dominada per l'hora suprema i la desitjarà de tot cor: «Haig de rebre un baptisme, i com em sento el cor oprimit fins que s'acompleixi» (Lc 12,50). I «abans de la festa de Pasqua, sabent Jesús que havia arribat la seva hora, l'hora de passar d'aquest món al Pare, Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem» (Jn 13,1). Aquell divendres, el nostre Redemptor lliurarà a les mans del Pare el seu esperit, i des d'aquell moment la seva missió ja acomplerta esdevindrà la missió de l'Església i de tots els seus membres, empesos per l'Esperit Sant.

A partir de l'hora de Getsemaní, de la mort en Creu i la Resurrecció, la vida encetada per Jesús «sosté tota la Història» (Catecisme de l'Església n. 1165). La vida, el treball, la pregària, l'entrega de Crist es fa present ara en la seva Església: és també l'hora del Cos del Senyor; la seva hora esdevé la nostra hora, la d'acompanyar-lo en l'oració de Getsemaní, «sempre desperts —com afirmava Pascal— fent-li costat en la seva agonia, fins al final dels temps». És l'hora d'actuar com a membres vius de Crist. Per això «la pregària de l'hora de Jesús continua sempre essent la seva, de la mateixa manera que la Pasqua que va succeir “una vegada per sempre”, continua present en la litúrgia de la seva Església» (Catecisme de l'Església n. 2746).