La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge V (C) de Quaresma

1ª Lectura (Is 43,16-21): El Senyor, el qui obrí enmig del mar un camí, una ruta enmig de l'aigua impetuosa, el qui féu sortir per a la batalla carros i cavalls, guerrers valents i fornits i tots caigueren, no s'aixecaren mai més, s'apagaren com un ble consumit, ara diu això: «No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, no us n'adoneu? Pel desert faré que hi passi un camí, que corrin rius per la solitud, els animals feréstecs, xacals i estruços em glorificaran en veure que poso aigua en el desert, que abunden els rius en la solitud perquè begui el meu poble, que jo m'he escollit. Aquest poble que m'he configurat proclamarà la meva lloança».
Salm responsorial: 125
R/. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!
Quan el Senyor renovà la vida de Sió ho crèiem un somni; la nostra boca s'omplí d'alegria, de crits i de rialles.

És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!

Els altres pobles es deien: «És magnífic el que el Senyor fa a favor d'ells». És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!

Renoveu la nostra vida, Senyor, com l'aigua renova l'estepa del Nègueb. Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls, criden de goig a la sega.

Sortien a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor; i tornaran cantant d'alegria, duent a coll les seves garbes.
2ª Lectura (Fl 3,8-14): Germans, tots els avantatges que jo pogués tenir els considero desavantatjosos comparats amb el valor que té poder conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m'he avingut a perdre tot avantatge i a considerar-lo escòria a canvi de guanyar Crist i veure'm incorporat a ell. Ni tan sols sóc just gràcies a una justícia meva guanyada perquè he observat la Llei, sinó gràcies a aquella justícia que Déu dóna als creients. El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d'entre els morts.

No vull pas dir amb això que ja he obtingut aquella plenitud que busco; corro amb l'esperança d'apoderar-me'n; puc fer-ho, ja que Jesucrist s'apoderà de mi. Germans, no m'imagino pas haver-me'n apoderat; el que faig és oblidar-me dels avantatges que he deixat enrere i llançar-me tot jo cap allò que tinc al davant; corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist.
Versicle abans de l'Evangeli (Jl 2,12-13): Reconcilieu-vos amb mi de tot cor, diu el Senyor, que sóc clement i misericordiós.

Text de l'Evangeli (Jn 8,1-11): En aquell temps, Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres. Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a Ell. S'assegué i començà a instruir-los. Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?». Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit.

Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra». Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: «Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?». Ella va respondre: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més».

«Jo tampoc no et condemno»

Pbro. D. Pablo ARCE Gargollo
(México, D. F., Mèxic)

Avui veiem Jesús «escriure a terra amb el dit» (Jn 8,6), com si fos alhora ocupat i entretingut en quelcom de més important que el fet d'escoltar els qui acusaven la dóna que li presenten perquè «ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri» (Jn 8,3).

Cal parar atenció davant la serenor i, fins i tot, el bon humor que veiem en Jesucrist, àdhuc en els moments que per als altres són de gran tensió. Un ensenyament pràctic per a cadascú de nosaltres, en aquests dies nostres que duen velocitat de vertigen i que crispen els nervis en un bon nombre d'ocasions.

La silenciosa i graciosa fugida dels acusadors, ens recorda que qui jutja és només Déu i que tots nosaltres som pecadors. En la nostra vida quotidiana, amb ocasió del treball, en les relacions familiars o d'amistat, fem judicis de valor. Més d'un cop, els nostres judicis són erronis i malmeten la bona fama dels altres. Es tracta d'una vertadera manca de justícia que ens obliga a reparar, tasca no sempre fàcil. En contemplar Jesús enmig d'aquesta “gossada” d'acusadors, capim molt bé allò que assenyalà sant Tomàs d'Aquino: «La justícia i la misericòrdia es troben tan unides que l'una sosté l'altra. La justícia sense misericòrdia és crueltat; i la misericòrdia sense justícia és ruïna, destrucció».

Hem d'emplenar-nos d'alegria en saber, amb certesa, que Déu ens ho perdona tot, absolutament tot, en el sagrament de la confessió. En aquests dies de Quaresma tenim l'oportunitat magnífica d'anar a qui és ric en misericòrdia en el sagrament de la reconciliació.

I, a més, per al dia d'avui, un propòsit concret: en veure els altres, diré en l'interior del meu cor les mateixes paraules de Jesús: «Jo tampoc no et condemno» (Jn 8,11).