Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Ningú no s'havia venut mai a la maldat que ofèn el Senyor, com es va vendre Acab, instigat per la seva muller, Jezabel. Adorava els ídols amb cultes detestables, tal com ho havien fet els amorreus que el Senyor va desposseir a favor del poble d'Israel. Quan Acab sentí el que Elies li deia, s'esquinçà la roba, es vestí de sac negre, dejunava i dormia vestit de sac i anava a tot arreu amb un posat trist. Llavors el Senyor va fer sentir la seva paraula al profeta Elies, el tesbita, i li digué: «Has vist com Acab s'humilia davant meu? Ja que s'humilia així, aquests mals que he anunciat contra la seva dinastia no vindran en vida seva, sinó en vida del seu fill».
Ara reconec les meves faltes, tinc sempre present el meu pecat. Contra vós, contra vós sol he pecat, i he fet el que és dolent als vostres ulls.
Aparteu la mirada dels meus pecats, esborreu les meves culpes. No em demaneu compte de la sang que he vessat, i aclamaré el vostre perdó, Déu meu, Déu que em salveu.
«Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial»
Mn. Iñaki BALLBÉ i Turu (Terrassa, Barcelona, Espanya)Avui, el Crist ens convida a estimar. Estimar sense mesura, que és la mesura de l'Amor veritable. Déu és Amor, «que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos» (Mt 5,45). I l'home, espurna de Déu, ha de lluitar per assemblar-s'hi cada dia: «Així sereu fills del vostre Pare del cel». On trobem el rostre de Crist? En els altres, en el proïsme més proper. És molt fàcil compadir-se dels nens famèlics d'Etiòpia quan els veiem per la TV, o dels immigrants que arriben cada dia a les nostres platges. Però, i els de casa? I els nostres companys de feina? I aquella parenta llunyana que està sola i que podríem anar-li a fer una estona de companyia? Els altres, com els tractem? Com ens els estimem? Quins actes de servei concrets tenim amb ells cada dia?
És molt fàcil estimar qui ens estima. Però el Senyor ens convida a anar més enllà, «perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu?» (Mt 5,46). Estimar els nostres enemics! Estimar aquelles persones que sabem —de segur— que mai no ens tornaran l'afecte, ni el somriure, ni aquell favor. Senzillament perquè ens ignoren. El cristià, tot cristià, no pot estimar de manera “interessada”; no ha de donar només un bocí de pa, una almoina al del semàfor. S'ha de donar ell mateix. El Senyor, morint en la Creu, perdona els qui el crucifiquen. Ni un retret, ni una queixa, ni un mal gest...
Estimar sense esperar res a canvi. A l'hora d'estimar hem d'enterrar les calculadores. La perfecció és estimar sense mesura. La perfecció la tenim en les nostres mans enmig del món, enmig de les nostres ocupacions diàries. Fent el que toca a cada moment, no el que ens ve de gust. La Mare de Déu, a les noces de Canà de Galilea, s'adona que els convidats no tenen vi. I s'avança. I li demana al Senyor que faci el miracle. Demanem-li avui el miracle de saber-lo descobrir en les necessitats dels altres.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«L’amor és suficient per si sol; no requereix altre motiu fora d’ell mateix, ni tampoc cap profit; el seu fruit consisteix en la seva mateixa pràctica. “Estimo perquè estimo”» (Sant Bernat)
«Per què Jesús demana estimar els propis enemics, és a dir, un amor que excedeix la capacitat humana? Perquè té en compte que en el món hi ha massa violència, massa injustícia i, per tant, només es pot superar aquesta situació contraposant un plus d’amor» (Benet XVI)
«La crida a la plenitud de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat s’adreça a tots els qui creuen en el Crist, qualsevol que sigui la seva categoria i estat. Tothom és cridat a la santedat: ‘Sigueu perfectes com el meu Pare celestial és perfecte’» (Mt 5,48)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.013)
