La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dilluns XIII de durant l'any

1ª Lectura (Gn 18,16-33): Aquells homes s'aixecaren i se n'anaren de l'alzina de Mambré cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per acomiadar-los. El Senyor es deia: «Per què he d'amagar a Abraham el que vaig a fer? Abraham s'ha de convertir en un poble gran i nombrós, i tots els nadius del país es valdran d'ell per a beneir-se. Jo m'he fet meu Abraham perquè ordeni als seus fills i a tots els descendents de seguir els meus camins, de ser justos i bondadosos, i així jo compliré totes les meves promeses». Llavors el Senyor digué: «Quin clam tan fort a Sodoma i a Gomorra! Que n'és de greu el seu pecat! Hi baixaré a veure si tota la ciutat es comporta com ho denota aquest clam que m'arriba. Si no és tota la ciutat, vull saber-ho».

Els dos homes que acompanyaven el Senyor se n'anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant el Senyor. Llavors Abraham s'acostà i digué: «De debò que fareu desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi hagués cinquanta justos. Els faríeu desaparèixer? No perdonaríeu la població per amor dels cinquanta justos que hi hauria? Mai de la vida no podreu fer una cosa així! Fer morir el just amb el culpable? Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! Vós que judiqueu tot el món us podríeu desentendre de fer justícia?». El Senyor respongué: «Si trobava a la ciutat de Sodoma cinquanta justos, per amor d'ells perdonaré tota la població». Abraham insistí: «Encara goso parlar al Senyor, jo que sóc pols i cendra. Suposem que, per arribar als cinquanta justos en faltessin cinc. Per aquests cinc que falten destruiríeu tota la ciutat?». Ell contestà: «No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos». Abraham li tornà a parlar: «Suposem que només n'hi hagués quaranta». Li respongué: «No ho faria per consideració a aquests quaranta».

Abraham continuà: «Que el meu Senyor no s'enfadi si insisteixo: Suposem que només n'hi hagués trenta». Ell respongué: «No ho faria per consideració a aquests trenta». Abraham insistí: «Encara goso parlar al meu Senyor: Suposem que només n'hi hagués vint». Ell contestà: «No la destruiria per consideració a aquests vint». Abraham insistí de nou: «Que el meu Senyor no s'enfadi si insisteixo per darrera vegada: Suposem que només n'hi hagués deu». Ell respongué: «No la destruiria per consideració a aquests deu». Quan el Senyor acabà de parlar, se n'anà, i Abraham se'n tornà al lloc on vivia.
Salm responsorial: 102
R/. El Senyor és compassiu i benigne.
Beneeix el Senyor, ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el Senyor, ànima meva, no t'oblidis dels seus favors.

Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia; rescata de la mort la teva vida i et sacia d'amor entranyable.

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l'amor. No sempre acusa, ni guarda rancúnia sense fi.

No ens castiga els pecats com mereixíem, no ens paga com deuria les nostres culpes. El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra.
Versicle abans de l'Evangeli (Ps 94,8): Al·leluia. No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 8,18-22): En aquell temps, Jesús veient que hi havia una gentada al seu voltant, va donar l'ordre de passar a l'altra riba. Llavors s'acostà un mestre de la Llei i li digué: «Mestre, et seguiré arreu on vagis». Jesús li respon: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». Un altre, un dels seus deixebles, li digué: «Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare». Jesús li respon: «Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts».

«Segueix-me»

Mn. Jordi PASCUAL i Bancells
(Salt, Girona, Espanya)

Avui, l'Evangeli ens presenta —a través de dos personatges— una qualitat del bon deixeble de Jesús: el despreniment dels béns materials. Abans però, el text de sant Mateu ens dóna un detall que no voldria passar per alt: «Jesús veient que hi havia una gentada al seu voltant...» (Mt 8,18). Les multituds es reuneixen a prop del Senyor per a escoltar la seva paraula, per a ser guarits de les seves malalties materials i espirituals; busquen la salvació i un alè de Vida eterna en mig de les trifulgues d'aquest món.

Com llavors, quelcom de semblant passa en el nostre món d'avui dia: tothom —més o menys conscientment— té la necessitat de Déu, d'assaciar el cor dels béns veritables, com són el coneixement i l'amor a Jesucrist, i una vida d'amistat amb Ell. Si no, caiem en la trampa de voler omplir el nostre cor d'altres “déus” que no poden donar sentit a la nostra vida: el mòbil, l'Internet, el viatge a les Bahames, el treball desenfrenat per a guanyar més i més diners, el cotxe millor que el del veí, o el gimnàs per a lluir el millor cos del país... És el que passa a molts actualment.

En contrast ressona el crit ple de força i de confiança del Papa Joan Pau II quan parlava a la joventut: «Es pot ser modern i profundament fidel a Jesucrist». Per això cal, com el Senyor, el despreniment de tot allò que ens enganxa a una vida massa materialitzada i tanca les portes a l'Esperit.

«El Fill de l’home no té on reposar el cap (...). Segueix-me» (Mt 8,22), ens diu l'Evangeli d'avui. I sant Gregori Magne ens recorda: «Tinguem les coses temporals per a ús, les eternes en el desig; servim-nos de les coses terrenals per al camí, i desitgem les eternes pel fi de la jornada». És un bon criteri per a examinar el nostre seguiment de Jesús.