La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: El cicle SANTORAL a evangeli.net
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous I de durant l'any

1ª Lectura (1S 4,1-11): En aquells dies, els filisteus es reuniren per combatre contra Israel. Els israelites sortiren a lluitar i acamparen a Eben-ha-Èzer, mentre els filisteus acampaven a Afec. Els filisteus atacaren en ordre de batalla. La lluita va ser dura, i els israelites foren derrotats pels filisteus, que van abatre en el camp de batalla uns quatre mil homes. Quan l'exèrcit d'Israel tornà al campament, els ancians es preguntaven: «Per què el Senyor ha volgut que els filisteus avui ens derrotessin? Anem a Siló a buscar l'arca de l'aliança del Senyor: si l'arca ve amb nosaltres, ens salvarà dels nostres enemics».

Llavors enviaren gent a Siló perquè portessin l'arca de l'aliança del Senyor de l'Univers, que té els querubins per carrossa: Els dos fills d'Elí, Ofní i Finehès, vingueren amb l'arca. Quan l'arca arribà al campament d'Israel tot el poble la rebé amb una aclamació tan gran que la terra retrunyia. Els filisteus sentiren la cridòria i es preguntaven: «Què deu ser aquesta aclamació tan increïble en el campament dels hebreus?».

Quan saberen que havia arribat al campament l'arca del Senyor, el pànic s'apoderà de l'exèrcit, perquè deien que havien vingut els déus dels israelites. Tots cridaven: «Ai de nosaltres! Això no s'havia vist mai. Ai de nosaltres! Qui ens salvarà de les mans d'aquests déus tan poderosos? Són els déus que van assotar els egipcis amb tota mena de plagues i els van derrotar en el desert. Filisteus, sigueu valents, porteu-vos com uns homes, si no voleu quedar sotmesos als hebreus com ells ho han estat a nosaltres! Lluiteu com uns homes!».

Els filisteus lluitaren de valent, i els israelites, derrotats, fugiren, i cadascú se n'anà a casa seva. La desfeta va ser enorme: d'lsrael caigueren trenta mil soldats d'infanteria, l'arca de Déu va ser capturada, i moriren els dos fills d'Elí, Ofní i Finehès.
Salm responsorial: 43
R/. Senyor, allibereu-nos per l'amor que ens teniu.
Déu nostre, ara ens abandoneu i avergonyiu, ja no sortiu amb nosaltres al combat; ens feu retrocedir davant de l'enemic, que ens saqueja sense por.

Heu fet de nosaltres l'escarni dels veïns, la befa i la burla dels països que ens envolten. La nostra dissort és proverbial entre els pobles, mouen el cap amb aires de mofa.

Desperteu-vos, per què dormiu, Senyor? Desvetlleu-vos, no ens deixeu per sempre. Per què ens amagueu la mirada, i oblideu el dolor que ens oprimeix?
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 4,23): Al·leluia. Jesús predicava la Bona Nova del Regne, i guaria en el poble tota malaltia. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 1,40-45): En aquell temps, un leprós vingué a trobar Jesús i, agenollat, li suplicava: «Si vols, em pots purificar». Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: «Ho vull, queda pur». A l'instant li desaparegué la lepra i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d'advertir-lo severament. Li digué: «Vigila de no dir res a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova».

Però ell, així que se n'anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

«‘Si vols, em pots purificar’ (...). ‘Ho vull, queda pur’»

Mn. Xavier PAGÉS i Castañer
(Barcelona, Espanya)

Avui, en la primera lectura, llegim: «Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu!: ‘No enduriu els vostres cors’» (He 3,7-8). I ho repetim insistentment en la resposta al Salm 94. En aquesta breu citació, s'hi contenen dues coses: un anhel i una advertència. Ambdues ens convé no oblidar-les mai.

Durant la nostra estona de pregària diària desitgem i demanem sentir la veu del Senyor. Però, potser que massa sovint ens preocupem d'omplir-la de paraules que nosaltres li volem dir, i no deixem temps per a escoltar el que el Bon Déu ens vol comunicar. Vetllem, per tant, per tal de tenir cura del silenci interior que —tot evitant les distraccions i centrant la nostra atenció— ens obre un espai per acollir els afectes, inspiracions... que el Senyor, ben segur, vol suscitar en els nostres cors.

Un risc, que no podem oblidar, és el perill que el nostre cor —amb el pas del temps— se'ns vagi endurint. A vegades, els cops de la vida ens poden anar fent, fins i tot sense adonar-nos-en, una persona més desconfiada, insensible, pessimista, desesperançada... Cal demanar al Senyor que ens faci conscients d'aquest possible deteriorament interior. La pregària és ocasió per a donar una ullada serena a la nostra vida i a totes les circumstàncies que l'envolten. Hem de llegir els diversos esdeveniments a la llum de l'Evangeli, per a descobrir en quins aspectes ens cal una autèntica conversió.

Tant de bo si la nostra conversió la demanéssim amb la mateixa fe i confiança amb què el leprós es va presentar a Jesús!: «S'agenollà, i li va dir, suplicant-lo: ‘Si voleu, em podeu purificar’» (Mc 1,40). Ell és l'únic que pot fer possible allò que solament per nosaltres mateixos resultaria impossible. Deixem que Déu actuï amb la seva gràcia en nosaltres per tal que el nostre cor sigui purificat i, dòcil a la seva acció, esdevingui cada dia més un cor a imatge i semblança del cor de Jesús. Ell, amb confiança ens diu: «Sí que ho vull: queda pur» (Mc 1,41).