Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Llavors enviaren gent a Siló perquè portessin l'arca de l'aliança del Senyor de l'Univers, que té els querubins per carrossa: Els dos fills d'Elí, Ofní i Finehès, vingueren amb l'arca. Quan l'arca arribà al campament d'Israel tot el poble la rebé amb una aclamació tan gran que la terra retrunyia. Els filisteus sentiren la cridòria i es preguntaven: «Què deu ser aquesta aclamació tan increïble en el campament dels hebreus?».
Quan saberen que havia arribat al campament l'arca del Senyor, el pànic s'apoderà de l'exèrcit, perquè deien que havien vingut els déus dels israelites. Tots cridaven: «Ai de nosaltres! Això no s'havia vist mai. Ai de nosaltres! Qui ens salvarà de les mans d'aquests déus tan poderosos? Són els déus que van assotar els egipcis amb tota mena de plagues i els van derrotar en el desert. Filisteus, sigueu valents, porteu-vos com uns homes, si no voleu quedar sotmesos als hebreus com ells ho han estat a nosaltres! Lluiteu com uns homes!».
Els filisteus lluitaren de valent, i els israelites, derrotats, fugiren, i cadascú se n'anà a casa seva. La desfeta va ser enorme: d'lsrael caigueren trenta mil soldats d'infanteria, l'arca de Déu va ser capturada, i moriren els dos fills d'Elí, Ofní i Finehès.
Heu fet de nosaltres l'escarni dels veïns, la befa i la burla dels països que ens envolten. La nostra dissort és proverbial entre els pobles, mouen el cap amb aires de mofa.
Desperteu-vos, per què dormiu, Senyor? Desvetlleu-vos, no ens deixeu per sempre. Per què ens amagueu la mirada, i oblideu el dolor que ens oprimeix?
© Albada Editorial / evangeli.net
«‘Si vols, pots purificar-me’ (...). ‘Ho vull, queda pur!’»
Mn. Xavier PAGÉS i Castañer (Barcelona, Espanya)Avui, durant la nostra estona de pregària diària desitgem i demanem sentir la veu del Senyor. «Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu!: ‘No enduriu els vostres cors’» (He 3,7-8). En aquesta breu citació, s'hi contenen dues coses: un anhel i una advertència. Ambdues ens convé no oblidar-les mai.
Però, potser que massa sovint ens preocupem d'omplir-la de paraules que nosaltres li volem dir, i no deixem temps per a escoltar el que el Bon Déu ens vol comunicar. Vetllem, per tant, per tal de tenir cura del silenci interior que —tot evitant les distraccions i centrant la nostra atenció— ens obre un espai per acollir els afectes, inspiracions... que el Senyor, ben segur, vol suscitar en els nostres cors.
Un risc, que no podem oblidar, és el perill que el nostre cor —amb el pas del temps— se'ns vagi endurint. A vegades, els cops de la vida ens poden anar fent, fins i tot sense adonar-nos-en, una persona més desconfiada, insensible, pessimista, desesperançada... Cal demanar al Senyor que ens faci conscients d'aquest possible deteriorament interior. La pregària és ocasió per a donar una ullada serena a la nostra vida i a totes les circumstàncies que l'envolten. Hem de llegir els diversos esdeveniments a la llum de l'Evangeli, per a descobrir en quins aspectes ens cal una autèntica conversió.
Tant de bo si la nostra conversió la demanéssim amb la mateixa fe i confiança amb què el leprós es va presentar a Jesús!: «S'agenollà, i li va dir, suplicant-lo: ‘Si vols, pots purificar-me’» (Mc 1,40). Ell és l'únic que pot fer possible allò que solament per nosaltres mateixos resultaria impossible. Deixem que Déu actuï amb la seva gràcia en nosaltres per tal que el nostre cor sigui purificat i, dòcil a la seva acció, esdevingui cada dia més un cor a imatge i semblança del cor de Jesús. Ell, amb confiança ens diu: «Ho vull, queda pur!» (Mc 1,41).
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Jesús, sobretot amb el seu estil de vida i amb les seves accions, ha demostrat com en el món en què vivim és present l’amor. Aquest amor [misericordiós de Déu] es fa notar particularment en el contacte amb el patiment, la injustícia, la pobresa» (Sant Joan Pau II)
«Vivim en aquest món en què Déu no té l’evidència del que és palpable. Només se’l pot trobar amb l’impuls del cor i reconèixer que no només vivim de ‘pa’, sinó sobretot de la obediència a la Paraula de Déu» (Benet XVI)
«Col·laboradors sovint inconscients de la voluntat divina, els homes poden entrar deliberadament en el pla diví, amb l’activitat, amb la pregària i també amb el sofriment (cf. Col 1,24). Llavors esdevenen del tot ‘col·laboradors de Déu’ (1Co 3,9) i del seu Regne» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 307)
